L'Aleix a ca la Toca

Crec que val molt la pena llegir-lo, pensar-lo i llençar la hipocresia de tanta veu d’ordre i tanta formalitat.

Última
hora: BARAJAS
L’última comunicació de l’any, que reprodueixo
a sota, va ser escrita el divendres per la nit i, davant la notícia
d’ahir dissabte 30 a Barajas, no podia penjar-la avui sense
fer referència al que ha passat. Per que, des d’aquest
espai de la paraula, vull mostrar el meu rebuig frontal a l’atemptat
d’ahir a Madrid. La meva ràbia per la desaparició
dels dos treballadors equatorians. Els viatgers sempre trobem qualsevol
forat per a dormir una estona, per això jo també estic
cridant des de la runa, de la mateixa manera que ahir vaig cridar
amb la meva presència silenciosa a la roda de premsa, recolzant
els joves de Segi, legitimant la seva activitat política
com organització juvenil, denunciant la persecució
a la que estan sotmesos.
Avui més que mai, i com sempre només en el meu nom,
demano en veu alta a ETA que restableixi la treva permanent i als
governs espanyol i francès que cessin en la repressió,
deroguin les lleis que il·legalitzen les nostres idees i
canviïn la política penitenciària d’extermini,
per canalitzar de nou el procés de pau i l’oportunitat
oferta a la paraula, sobre els fonaments firmes del respecte, agafant
el compromís de treballar en totes aquelles iniciatives ciutadanes
adreçades a blindar-lo, convertint-lo en irreversible, doncs
només la societat civil i el moviment popular farà
possible que es respectin les nostres decisions i els nostres drets.

Una fortíssima abraçada: Fermin Muguruza

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!