La segona mort de Roger Tarall

Poques dades hom pot trobar sobre Roger Tarall, l’home de vuitanta-nou anys que va ser torturat i assassinat per tres joves a la localitat de la Lorena, Montingny-lès-Metz l’abril del 2012 cercant uns diners que no van trobar. La víctima era un jueu francès, resistent anti-nazi que va sobreviure al camp d’extermini de Dachau. Les medalles que acreditaven el seu passat van ser venudes pels seus assassins al preu d’una ampolla de whisky.

El cap de la colla de delinqüents, Michaël Chiolo, de vint anys d’edat en el moment del crim, havia passat de neonazi a islamista quan en tenia divuit. Fou condemnat a trenta anys de presó i aqueixa setmana ha protagonitzat un atac amb punyal a dos funcionaris de presons abans de ser reduït per les forces especials de la policia en una operació on va resultar morta la seva muller i còmplice.

Diverses qüestions criden l’atenció dels fets. La primera, que la mort de Roger Tarall no hagi estat considerat un crim antisemita quan té força semblances amb l’assassinat precedent l’any 2006 del jove jueu Ilan Halimi també a mans d’una colla de delinqüents que el van triar precisament per segrestar-lo i demanar un rescat pensant que la comunitat jueva el pagaria. El silenci que envolta la memòria de Roger Tarall és una segona mort.

La segona, que els autors confesos d’ambdós crims s’han radicalitzat com a jihadistes estant a la presó, un fenomen habitual que les autoritats no troben manera d’aturar. El jihadisme és una mena de patriotisme de substitució per la generació dels “enfants perdus de la Republique”.

El tercer, la manca de resposta política i social davant els estralls que està causant l’acció persistent dels grups jihadistes a la convivència i cohesió de la ciutadania. El xoc entre islamisme i republicanisme que ningú sembla capaç d’evitar i, en darrer terme, guanyar per a la causa de les societats obertes occidentals.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *