El Bloc d'en Xavier Monge

Llegeixo els dos articles de Xavier Vendrell [1r] [2n] en repsosta als de Carretero i no m’ho acabo de creure. Les contradiccions que s’evidencien en tant poc espai són d’esàndol! Aniré per parts i miraré de no deixar-me res però serà difícil, en diu de molt grosses.

En primer lloc deixar ben clar que, malgrat quatre notes merament folclòriques, tant l’article com l’estratègia d’ERC és simplement regionalista i principatina. En aquest sentit no van gaire més enllà que CDC. Parlen de majoria per la independència i el sinònim és l’Espqnya federal! Què passa amb la Catalunya Nord? Estat lliure associat? La història de l’Espanya federal ja ens la coneixem però anem a deixar una cosa clara: primer la independència a tots els nivells dels Països Catalans i, després, ja decidirem si ens federem amb els Occitans, amb tot l’arc mediterrani o amb els andalusos. Però de quina independència parla Vendrell si va condicionada a un règim federal que no podem escollir? Són vostès federalistes o independentistes?

La batalla per un nou estatut, com diu Vendrell, ja sabiem com acabaria. Ningú es creia les paraules de Zapatero. Però, i si s’hagués aprovat el del 30 de setmebre, què? Hagéssim tingut un estatut, com el que tenim ara, amb quatre competències més en que es perepetuava l’status jurídic i polític. Amb el del 30 o amb l’arovat, Catalunya era Espanya i no hi havia res a discutir; més cadenes, 25 anys més. L’Estatut del 30 de setembre no evidenciava el conflicte, l’amagava. Enacara hagués estat pitjor. L’estatut: NO d’entrada. Aquesta via ja ens la coneixem. Resulta que els senyors d’ERC ho va descobrir tard això, bé, doncs benvinguts!

Parla d’internacionalitzar el conflicte. Quins nassos! Com es pot parlar d’internacionalitzar un conflicte que ERC està diluint? Què diran els d’ERC? Que el PSOE és antidemocràtic, que no respecta el nostre dret a decidir, bla bla bla. Però si en Montilla és president amb els seus vots, ERC té consellers al govern, que, per més inri, han desaparegut políticament en favor de la veu única i l’autoritat del Presidente Montilla! No fotem Vendrell, no fotem, que no sé si riure o emprenyar-me. Amb tripartit, espanyes federals, decrets de la 3a hora que no es recorren, agències tributàries que ens expolien, divisió administrativa, despolitització de la llengua, suprt a Zapatero amb el procés al país basc… no hi ha internacionalització del conflicte que valgui.

Per acabar, i sabent que em deixo coses, algunes línies del Patriotisme Social. Això ja és l’hòstia. El Patriotisme Social que ens venen és, simplement, la gran falàcia que ni els socialdemocràtes europeus que se’l van inventar se’l creuen. Patritisme Social és una llei d’estrangeria que condemna a misèria i mort a desenes d’immigrants cada dia, són deslocalitzacions i 660 acomiadats a la SEAT, és un accés a l’habitatge impossible per l’especulació immobiliària suta a terme per empresaris i ajuntaments (també d’ERC), és repressió als moviments socials i criminalització de dels formes de lluita, és batre el rècord de desallotjament superant la Valdecasas, és privatitzar la sanitat (ICS i CAPs), és el sectarisme informatiu de TVC, és colocar a la família i amics a les conselleries, continuo?

Sí, continuo. Dir que Patritisme Social és que Barcelona sigui la capital del civisme és dels insults a la inteligència més grans que puc gaver sentit en boca d’un dirigent d’ERC. Si us plau! L’ordenança del civisme criminalitza i persegeuix policialment a les prostitutes, als moviments socials, als patinadors, als indigents… L’ordenança del civisme aborta l’espontanietat natural de la ciutat. Impedeix qualsevol mostra de vida més enllà de la fredament calculada des dels despatxos de l’Ajuntament. Esteu privatitzant l’espai públic, generalitzant l’aparheid social donant via lliure a un urbanisme deshumanitzat, desestructurant i dinamitador de les relacions socials. Patriotisme Social és, doncs, impedir que res ni ningú pugui autoregular-se i ser lliure, expressar-se públicament sense fer cua a l’administració i dipositar una fiança. És, en definitiva, crear una ciutat on res pugui esdevenir potencialment subversiu. Només hem queda recomanar, de nou, un llibre que podreu trobar en aquest article.

//Sobre el Reagrupament d’en Carretero us recomano el seguent article d’en Juli Cuéllar: Reagrupament o Unitat Popular?