La ciutat morta d’Ada Colau

“Ciutat morta” és un documental cinematogràfic rodat l’any 2013 sobre un procés judicial conegut com el “cas 4F” centrat en la figura d’una de les implicades, Patricia Heras, que la seva mort per suïcidi convertirà en una icona del moviment okupa barceloní. A l’origen de l’afer hi ha una intervenció policial de la Guàrdia Urbana de Barcelona per aturar una festa nocturna a un edifici ocupat, el palau Alòs, en la que va resultar greument ferit per un objecte llençat pels ocupants el policia Juan José Salas Rodríguez, quedant tetraplègic i amb dany cerebral adquirit. Però del patiment d’aqueix agent ningú se’n ha fet políticament solidari.

Per contra, la propagació de la tràgica història de Patricia Heras (via TV3 i amb diversos guardons) va ser un factor de mobilització del moviment okupa i de denúncia ideològica de la violència policial que es va projectar contra l’Ajuntament de Barcelona en ple mandat de Xavier Trias entre els anys 2011 i 2015, contribuint a l’erosió de les seves opcions de revalidar la batllia. Ada Colau va aprofitar-se’n d’aqueix clima advers creat contra el candidat del PDECat per aparèixer com la política capaç de reparar les malvestats de “la dreta catalana” donant satisfacció als sectors socials subalterns del cap i casal de Catalunya. L’actual alcaldessa va accedir al govern de Barcelona en ple procés independentista adoptant una actitud refractària al mateix fent seves les cabòries del progressisme abstracte i banal consolidant les posicions adquirides pels okupes arreu de la ciutat.

Sobtadament, poc abans de Nadal, un incident entre la Guàrdia Urbana i un sense sostre va acabar amb la mort ha trets del gos que l’acompanyava, anomenat Sota, esdevingut símbol de la violència contra els animals pels animalistes nostrats que s’han mobilitzat massivament i furibundament a les portes de l’Ajuntament exigint la sanció de l’agent autor del cop de pistola. Temerosa de perdre el suport electoral d’aqueixos potencials votants Ada Colau mira de complaure les seves exigències amb la superficialitat que ha caracteritzat la seva gestió.

A les mateixes dates, dos dies abans de Nadal, un delinqüent reincident matava a trets Eduard Colmena Cebrià, un veí de Baró de Viver que havia defensat reiteradament dones del barri agredides pel clan mafiós que finalment el va executar. Aqueix home valent al qual el seu esperit cívic li ha costat la vida no ha merescut cap reconeixement institucional a l’alçada del seu noble comportament, ni molt menys un tractament mediàtic equivalent al dedicat a la gossa morta anteriorment esmentada.

Enllaçant els fets descrits en resulta una inversió de valors cívics que il·lustra la degradació ètica i política de la vida pública barcelonina, la mediocritat dels actuals governants, la desconnexió de la realitat i les conseqüència de l’aversió a la catalanitat i als principis que tradicionalment l’han acompanyat. Efectivament, avui Barcelona és una ciutat moralment morta, a mercè de polítics incompetents (no solament els membres de Barcelona en Comú) i a punt per caure en mans de l’espanyolisme més demolidor si la suma de les candidatures independentistes no aconsegueixen ser majoritàries.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *