Anotacions arran del quarantè aniversari de la revolució islàmica iraniana (1979-2019)

L’any vinent en fa quaranta que la revolta contra el Xa de Pèrsia (encapçalada en gran part pels Mujahidin del Poble que ara continuen la lluita contra el règim dels aiatol·là) va desembocar en la instauració d’una dictadura teocràtica xiïta. Des d’Israel hom observa atentament la situació interna iraniana i les capacitats de subsistència del règim:

Segons Raz Zimmt, analista de l’Institute for National Security Studies en un article publicat el 19 d’aqueix mateix mes: “A year of Protests in Iran: Situation Assessment”, conclou: “En résumé, l’aggravation de la crise économique ainsi que les problèmes fondamentaux auxquels la République islamique fait face, sont porteurs d’un renforcement de la contestation. Toutefois, cette aggravation ne constitue pas une menace pour la stabilité du régime, sauf s’il échoue à résoudre ses faiblesses fondamentales, analysées plus haut. À ce stade, il semble que le régime ne puisse empêcher la poursuite de la manifestation, mais les manifestants sont également incapables d’ébranler les fondements du régime.” Per la seva part Freddy Eytan, director del CAPE de Jerusalem, hi va publicar el proppassat 20 aqueix article editorial: “40 ans après, vers a fin du régime des ayatollahs ?”.

Post Scriptum, 15 de gener del 2019.

Farhad Rezaei publica avui als Perspectives Paper número 1.064 del BESA Center aqueix report: “Iran and the Taliban: A Tactical Alliance ?

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *