Gilets jaunes: entre la fallida dels dirigents i la desorientació del poble

Les protestes de les armilles grogues (gilets jaunes) que han esclatat abruptament a França arran de l’encariment anunciat dels preus del combustible han derivat en una nova revolta tardoral de conseqüències imprevisibles, ja que la direcció de les mobilitzacions no té una orientació clara més enllà d’expressar un malestar profund i interclassista.

Dugues opinions distants i complementàries ajuden, al meu criteri, a interpretar els esdeveniments: d’una banda, el general Bertrand Soubelet (anteriorment esmentat en aqueix bloc) assenyala abans d’ahir a Le Figaro com els dirigents defugen les seves responsabilitats col·lectives (“Nos elites ont perdu de vue leur rôle qui est de servir les autres“) i d’altra banda, la militant pels drets de les dones i de la laïcitat front a l’islamisme, Fatiha Boudjahlat, (també referenciada anteriorment en aqueix bloc) critica la proliferació d’identitats fictícies com a forma de victimització sense visió social col·lectiva (“Bienvenue en Lacrymocratie, le régime où les victimes sont reines”), ni projecte polític renovador, també aparegut a Le Figaro fa cinc dies.

Avui també ha aparegut publicat a Atlantico una interessant reflexió d’Edouard Husson i Michel Ruimy: “Toutes les erreurs de la mondialisation ou comment nous avons produit la France del Gilets jaunes et l’Occident des populistes”.

Post Scriptum, 26 de novembre del 2018.

Gilles-William Goldnadel publica avui un article punyent a Le Figaro: “La gauche mondaine refuse de comprendre les Gilets jaunes”.

Post Scriptum, 4 de desembre del 2018.

El politòleg Edouard Husson interpreta el moviment de les armilles grogues d’aqueixa manera avui en una entrevista al digital Atlantico: “Gillets jaunes, l’erreur du président: le pouvoir imagine une sortie à la 1968 alors qu’il est confronté a un défi à la 1958″.

Post Scriptum, 5 de desembre del 2018.

Avui ha aparegut a Libération un article col·lectiu d’intel·lectuals d’esquerres encapçalats per Jacques Bidet que crida: “Gilets jaunes, verts, rouges, roses, convergeons ! per tal de bastir immediatament un pla d’urgència social per sortir de l’atzucac on es troba França.

“Comparteixo plenament l’article d’avui de Cécile Guilbert a La Croix: “Où est le peuple ? Où est la liberté ? Où est la responsabilité collective ?”

Post Scriptum, 9 de desembre del 2018.

D’entre els nombrosos textos apareguts mirant d’interpretar el fenomen multidimensional de les armilles grogues aqueix de Vincent Tournier “Comment en est-on arrivés là ?“, publicat avui a Atlantico em sembla encertat. Per altra banda, el de Gabriel Robin, (un assistent parlamentari de l’eurogrup “Europe des nations et des libertés”), publicat ahir a Causeur “La crise logique d’un pays atomisé”, em sembla significatiu perquè exposa un fet ben perceptible però poc dit: la majoria dels manifestants provenen de la França perifèrica, territorialment i socialment, la franja de població autòctona distant de les elits cosmopolites i dels territoris perduts de les banlieues, (que no senten com a pròpies les reivindicacions).

Certament es veuen a la mobilitzacions banderes occitanes, bretones i estelades, però moltes més de franceses que expressen un sentiment identitari que les esquerres del règim (PSF, PCF, la France Insoumisse) no assumeixen. Segons destaca ja fa una setmana The Times of Israel la presència de neonazis i antisionistes, com Dieudonné, és nombrosa a les manifestacions de les armilles grogues sense que això signifiqui que en dirigeixen les reivindicacions, però són un símptoma de la desorientació política del moviment de protesta social.

El politòleg Ferghane Azihari proposava abans d’ahir des de les pàgines de Le Figaro “Les Gilets jaunes demandent de repenser notre democratie”, certament, però no percebo un lideratge polític capaç d’entomar aqueix repte democràtic sinó més aviat símptomes d’una involució cap a un presidencialisme políticament autoritari i econòmicament proteccionista que encara no té líder clar.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *