Gilets jaunes: entre la fallida dels dirigents i la desorientació del poble

Les protestes de les armilles grogues (gilets jaunes) que han esclatat abruptament a França arran de l’encariment anunciat dels preus del combustible han derivat en una nova revolta tardoral de conseqüències imprevisibles, ja que la direcció de les mobilitzacions no té una orientació clara més enllà d’expressar un malestar profund i interclassista.

Dugues opinions distants i complementàries ajuden, al meu criteri, a interpretar els esdeveniments: d’una banda, el general Bertrand Soubelet (anteriorment esmentat en aqueix bloc) assenyala abans d’ahir a Le Figaro com els dirigents defugen les seves responsabilitats col·lectives (“Nos elites ont perdu de vue leur rôle qui est de servir les autres“). I, d’altra banda, la militant pels drets de les dones i de la laïcitat front a l’islamisme, Fatiha Boudjahlat, (també referenciada anteriorment en aqueix bloc) critica la proliferació d’identitats fictícies com a forma de victimització sense visió social col·lectiva (“Bienvenue en Lacrymocratie, le régime où les victimes sont reines”), ni projecte polític renovador, també aparegut a Le Figaro fa cinc dies.

Avui també ha aparegut publicat a Atlantico una interessant reflexió d’Edouard Husson i Michel Ruimy: “Toutes les erreurs de la mondialisation ou comment nous avons produit la France del Gilets jaunes et l’Occident des populistes”.

Post Scriptum, 26 de novembre del 2018.

Gilles-William Goldnadel publica avui un article punyent a Le Figaro: “La gauche mondaine refuse de comprendre les Gilets jaunes”.

Post Scriptum, 4 de desembre del 2018.

El politòleg Edouard Husson interpreta el moviment de les armilles grogues d’aqueixa manera avui en una entrevista al digital Atlantico: “Gillets jaunes, l’erreur du président: le pouvoir imagine une sortie à la 1968 alors qu’il est confronté a un défi à la 1958″.

Post Scriptum, 5 de desembre del 2018.

Avui ha aparegut a Libération un article col·lectiu d’intel·lectuals d’esquerres encapçalats per Jacques Bidet que crida: “Gilets jaunes, verts, rouges, roses, convergeons ! per tal de bastir immediatament un pla d’urgència social per sortir de l’atzucac on es troba França. Comparteixo plenament l’article d’avui de Cécile Guilbert a La Croix: “Où est le peuple ? Où est la liberté ? Où est la responsabilité collective ?”

Post Scriptum, 9 de desembre del 2018.

D’entre els nombrosos textos apareguts mirant d’interpretar el fenomen multidimensional de les armilles grogues aqueix de Vincent Tournier “Comment en est-on arrivés là ?“, publicat avui a Atlantico em sembla encertat. Per altra banda, el de Gabriel Robin, (un assistent parlamentari de l’eurogrup “Europe des nations et des libertés”), publicat ahir a Causeur “La crise logique d’un pays atomisé”, em sembla significatiu perquè exposa un fet ben perceptible però poc dit: la majoria dels manifestants provenen de la França perifèrica, territorialment i socialment, la franja de població autòctona distant de les elits cosmopolites i dels territoris perduts de les banlieues, (que no senten com a pròpies les reivindicacions).

Certament es veuen a la mobilitzacions banderes occitanes, bretones i estelades, però moltes més de franceses que expressen un sentiment identitari que les esquerres del règim (PSF, PCF, la France Insoumisse) no assumeixen. Segons destaca ja fa una setmana The Times of Israel la presència de neonazis i antisionistes, com Dieudonné, és nombrosa a les manifestacions de les armilles grogues sense que això signifiqui que en dirigeixen les reivindicacions, però són un símptoma de la desorientació política del moviment de protesta social.

El politòleg Ferghane Azihari proposava abans d’ahir des de les pàgines de Le Figaro “Les Gilets jaunes demandent de repenser notre democratie”, certament, però no percebo un lideratge polític capaç d’entomar aqueix repte democràtic sinó més aviat símptomes d’una involució cap a un presidencialisme políticament autoritari i econòmicament proteccionista que encara no té líder clar.

Post Scriptum, 18 de desembre del 2018.

Repassant articles de Xavier Sala i Martín al seu bloc personal he trobat aqueix del 14 d’abril del 2012 que fa preveure la crisi d’estat evidenciada pel moviment dels gilets jaunes: “França: bomba al cor d’Europa“.

Post Scriptum, 23 de desembre del 2018.

Al sisè cap de setmana de mobilitzacions dels gilets jaunes la participació ha minvat però ha adoptat un tombant antisionista barroer a molts indrets com assenyala ahir Le Figaro. Avui, el mateix diari ressenya una incident al metro de París entre tres gilets jaunes que feien “la quenelle” popularitzada per Dieudonné i una dona jueva.

Post Scriptum, 26 de desembre del 2018.

Edouard Husson, politòleg francès, publica avui un article a Atlantico on s’interroga: “En marche vers une guerre civile ?

Post Scriptum, 2 de febrer del 2019.

Avui, Le Figaro publica una cronologia exhaustiva dels quatre mesos de mobilització dels gilets jaunes.

Post Scriptum, 18 de febrer del 2019.

Abans d’ahir, a París, una colla d’armilles grogues va insultar el filòsof Alain Finkielkraut al crit de “sionista de merda”, “ves-t’en de França”, entre d’altres. Aqueix fet demostra el tombant antisemita que està adoptant el moviment dels gilets jaunes fortament impregnat de la juedofòbia que emergeix a França a l’empara de l’islamo-gauchisme. Com assenyala Léon Mazzela en un article publicat ahir a Causeur l’agressió contra l’acadèmic jueu és la desfeta del moviment de les armilles grogues. Com escriu avui Eliette Abecassis a Jewish Forum, “Fraternité ?“, l’exclusió dels jueus suposa la fallida del principi de constitucional de fraternitat. Però Gilles-William Goldnadel puntualitza des de Le Figaro que “Faire porter le chapeau de l’antisémitisme aux gilets jaunes: une lâcheté face à l’islamisme”.

Post Scriptum, 10 de març del 2019.

El dissetè cap de setmana de mobilitzacions de les armilles grogues marca el nivell més baix de participació: 28.600 manifestants arreu de França i només 3.000 a París, sense incidents remarcables, Fallida dels dirigents del moviment o encert de l’estratègia de desgast de Macron, hom s’interroga avui Cristophe Boutin a Atlantico.

Post Scriptum, 19 de març del 2019.

Les mobilitzacions de dissabte passat han estat minoritàries però molt violentes fins al punt que el govern Macron és incapaç de trobar altra sortida que augmentar la repressió. Els dirigents d’esquerres que atien les armilles grogues són igualment uns incompetents que encobreixen la nul·la capacitat política amb declaracions incendiàries com la del secretari nacional del PCF Fabien Roussel alertan del risc de guerra civil.

Post Scriptum, 17 d’abril del 2019.

Avui que s’escau el cinquè mes de mobilització de les armilles grogues Adrien Sénecat publica a Le Monde una anàlisi panoràmica titulada: “Derrière la percée des gilets jaunes des réseaux pas si spontanés et apolitiques”.

Post Scriptum, 4 de maig del 2019.

Avui a Liberation un miler llarg de personalitats del món de la cultura francesa han fet públic el manifest de suport “Gilets jaunes: nous ne sommes pas dupes !”

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *