L’escola catalana …. republicana ?

Avui, el departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, ha fet públic el document titulat “El Model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya. L’aprenentatge i l’ús de les llengües en un context educatiu multilingüe i multicultural“. Una primera lectura permet fer algunes observacions.

La primera, no pot ser aquest l’únic document sobre el qual bastir el model d’escola republicana, ja que es tracta d’un text acadèmic ben articulat però políticament correcte dins de l’ordre estatal i autonòmic vigent. El seu contingut és producte del progressisme abstractament multicultural (tot i que formalment planteja relacions interculturals al si de la comunitat educativa) que s’absté de tota reflexió crítica sobre el model d’immersió lingüística actual, que és més un mite que no pas una realitat.

La segona, no hi ha referència de cap tipus a l’hegemonia abassegadora del castellà dins i fora de les aules ni consta que tingui com a objectiu contribuir a una catalanitat integradora (no només lingüística) com factor essencial de cohesió social d’un futur independent que ni s’albira en cap moment del document.

La tercera, hom esmenta la referència del model de l’escola al Quebec però ignora la degradació de la funció ensenyant a l’escola pública francesa molt més propera en molts aspectes a la situació que es pot viure a Catalunya ben aviat degut als canvis en els comportaments dels adolescents, nouvinguts o no, envers l’autoritat del mestre. Atenció a l’aparició de “territoris perduts” de la futura república catalana.

Post Scriptum, 30 d’octubre del 2018.

D’entre les moltes opinions expressades arran de la publicació del document del Departament d’Ensenyament, una de les políticament més lúcides és la de Xavier Diez apareguda avui al seu bloc Espai de dissidència: “De com carregar-se la immersió sense que es noti“. I dels posicionaments dels partits i entitats en destaco el d’Endavant del proppassat 24 que duia per títol: “El nou model lingüístic d’Ensenyament no liquida la immersió lingüística però assumeix alguns dels arguments falsos de Ciutadans, fet que creiem és gravíssim”. Pel que fa al parer dels lingüistes, el de Carme Junyent avui a Vilaweb és el més coherent i contundent: “Ningú té el valor de dir que hem fracassat amb la immersió”.

Post Scriptum, 26 de gener del 2020.

El proppassat 21 d’aqueix mes la sectorial d’Educació de la CSC va fer públic un document valoratiu sobre la situació actual nde l’ensenyament a Catalunya que desmenteix les cabòries d’ERC afirmant que la seva gestió serveix per avançar cap a la independència: “Bastir un sistema d’educació públic o desballestar-lo ?”.

Post Scriptum, 2 de març del 2020.

El col·lectiu Docents per la República ha publicat el document “Per assolir la normalitat lingüística a l’escola catalana”, que conté una anàlisi de la situació de la llengua a tots els nivells de l’ensenyament. Parteix del dret dels ciutadans de tenir una escola en català i remarca les mancances actuals, com assenyala Vilaweb:

“Al final del preàmbul, el document diu que la Generalitat de Catalunya ha actuat fins ara amb poca ambició: ‘No ha arribat mai a implantar de manera efectiva, a l’escola catalana, el sistema de conjunció lingüística, sinó només de manera parcial la metodologia d’aprenentatge immersiu.’ Però, sobretot, critica les intencions actuals del Departament d’Ensenyament, amb el nou model lingüístic que es vol implantar: ‘Ara –diu el document–, en comptes de reconèixer els seus errors i indecisions, pretén fer de la necessitat virtut i promoure un nou paradigma lingüístic per a l’escola que admeti la reculada del català com a llengua vehicular i que, a més, obri la porta que aquesta reculada sigui encara més gran, amagant tal pretensió sota l’etiqueta ambigua i altisonant de “plurilingüisme”.”

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *