Vicent Luna i Sirera

Tirant al blanc

6 de juny de 2015
0 comentaris

Miquel Gil a l’IES Pare Arques

La setmana passada, i organitzat pel Departament de Música, el cantant valencià Miquel Gil va estar al nostre institut fent-nos una xarrada/recital. El músic de Catarroja ens va fer un recorregut des dels seus inicis fins l’actualitat.
Els seues primers passos en el món de la música varen ser quan només era un xicon, assistint d’oient a assajos de diferents grups i cantautors. L’any 1989 va traure el primer treball, “Viajero” amb el grup “Terminal Sur” i la col•laboració de Remigi Palmero. Més endavant es va integrar al grup “AL tall”, traient un bon grapat de discs com: Cançó popular (Edigsa, 1975), Deixeu que rode la roda (Edigsa, 1976), Posa vi, posa vi, posa vi… (Edigsa, 1978), Quan el mal ve d’Almansa… (PDI, 1979), Som de la pelitrúmpeli (Ànec, 1980)…..
Però Miquel Gil va voler donar un pas més, i cercar altres ritmes, altres músiques i estils, aprofundint en la cançó d’autor i la musica tradicional. L’any 1997 va traure el seu primer disc en solitari “Buscando tu olor”. Des d’aquell any que no ha parat d’enregistrar nous treballs: Orgànic (Sonifolk, 2001), Katà (Galileo MC, 2004), En concert (Galileo MC, 2006), amb Savina Yannatou & Primavera en Salonico i l’Orquestra Àrab de Barcelona, Eixos (Temps Record, 2006), Per Marcianes (Temps Record, 2011)…
Gil, i a mesura que anava contant-nos les seues vivències, ens cantà algunes de les seues cançons, com “Almansa”, “Romanç de sant Rorro”, el poema “L’Amor és Déu en barca”, del poeta Enric Casasses, etcètera. Un dels aspectes que ens va cridar l’atenció, va ser quan ens contà el procés que va seguir per posar-li música al poema “Una Rosa de paper”, del poeta de Burjassot Vicent Andrés Estellés. S’inspirà en la popular “Cançó de les balances”, i fou aleshores quan sorgí el tema del plagi. Quin músic, poeta, escriptor, cantant… no ha agafat una idea, o s’ha inspirat ens altres treballs? Gil està convençut que tots ho hem fet alguna vegada. Ara bé, una cosa és agafar una idea i desenvolupar-la d’acord amb l’experiència, posant-li aspectes de la pròpia personalitat, i una altra plagiar-ho íntegrament. Miquel Gil, s´inspirà en la “Cançó de les balances” per musicar “La rosa de paper”, però si compareu ambdues cançons veureu que no es tracta de cap plagi.
Va estar una xarrada/concert d’allò més interessant, íntima, propera, didàctica, on Miquel Gil va barrejar anècdotes i moments de la seua trajectòria, amb boleros, reggae, seguidilles… Una proposta molt interessant del Departament de Música i concretament del seu professor Josep Alcover. Una proposta que apropa els nostres músics i la nostra música als nostres escolar, una manera d’encomanar la música als nostres joves, de fer-lo perdre la por als pentagrames, les síncopes i aquells aspectes més àrids de la música, perquè, com diu Miquel Gil en el poema d’Enric Casasses: “la por si l’aprofites es torna cerimònia”.

20150602_143913

20150602_140602

20150602_151020

20150602_140632

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!