Vicent Luna i Sirera

Tirant al blanc

9 d'octubre de 2013
0 comentaris

L’Alcoi que s’estimava Estellés

Diumenge 6 d’Octubre la ciutat d’Alcoi va retre un homenatge al poeta més conegut i més popular de tots els valencians. A l’entrada del pont del Viaducte, justament on abans hi era el Teatre Circ, i amb la presència de les autoritats locals, de l’alcalde de Burjassot i de la filla del poeta, Carmina Andrés, s’inaugurà la Plaça Vicent Andrés Estellés. Diferents intervencions, presentades pel regidor Jordi Tormo, van donar cos a l’acte: Pau Miquel Soler posà música a un poema, Gemma Pascual parlà en nom dels escriptors, Mercè Climent recita Testament Mural, el poeta Manel Rodríguez-Castelló ens llegí un poema seu dedicat a Estellés i els mestres Susanna Francés i Vicent Luna llegiren un homenatge imaginari del poema a la ciutat d’Alcoi, l’Alcoi que estimava Estellés. L’acte es va clore amb l’entrega d’un quadre de Toni Miró a Carmina Andrés, unes paraules d’agraïment de l’alcalde d’Alcoi Toni Francés i la descoberta del panell l’Alcoi que s’estimava Estellés de la il·lustradora Sílvia Faus.






HOMENATGE IMAGINARI, INDIGNAMENT PRECIPITAT, FET EN VERS I EN PROSA, AL POBLE DE COSTERES I PONTS, DE MÚSICA DE TELERS, DE MUNTANYES QUE L’ENVOLTEN I LI DONEN FONDOR, D’INTERNACIONALS GLORIOSES, D’OVIDIS AMB VEU DE BARRANC , A ALCOI, LA CIUTAT QUE SEMPRE M’HE ESTIMAT

Em deixareu alcoians i alcoianes que rememore els dies que vaig estar amb vosaltres, que us vaig visitar i vaig gaudir de les vostres festes més universals. I us vaig conèixer de la mà d’un germà, un amic, un company: Ovidi Montllor. Em deixareu que us conte les vivències que vaig tindre passejant pels vostres carrers i escoltant les seues emocionades i mesurades paraules.

Com no podia ser d’una altra manera, ell va voler començar pel principi, pels orígens d’Alcoi, perquè és així com hom pot comprendre millor la realitat. Tots dos, i a mitjant matí, anàrem al Museu Camil Vicedo Moltó. Allí vam poder fer un viatge a través de la història de la ciutat. El vostre paisà em comptà tot emocionat la importància de la troballa dels ploms ibers de La Serreta.

Ferro enterrat, desenterrat després,

un alfabet de veritats terrícoles,

una cançó de la profunda terra

que va sonant, perpetuant un ferro.

Un ferro, un plom o lletra de metall. […]

(Mural del País Valencià III. ALCOI. Ferro,1)

La visita al museu m’ajudà a entendre la importància de la ubicació de la ciutat, en l’encreuament del Riquer i el Molinar. El rei Jaume I fundà la vila en un lloc estratègic, i l’emmurallà. Al darrere del museu encara podem trobar restes d’aquesta muralla: la Torre Na Valora. Des d’ací la vista és espectacular, i tots dos ens quedàrem meravellats contemplant el Barranc del Cinc, símbol inequívoc d’Alcoi.

Barranc del Cinc. Canta Ovidi Montllor

amb veu d’amic i franca la mirada.

Recobra el temps, i recobra l’afront.

Recobra els anys d’espera i de tristesa .[…]

(Mural del País Valencià III. ALCOI. Lliçó de Geografia, 4)


Al casc antic, i molt a prop del museu i de la torre, ens trobàrem una magnífica i senyorial casona. A dintre el Museu de la Festa. Unes festes que rememoren fets històrics, arrelades, segons la tradició, en aquell 23 d’Abril de 1276, on en el Barranc de la Batalla, els cristians varen derrotar els musulmans, comandats pel cabdill Al-Azraq”.

Llàgrima llarga d’Al-Azrak

La lluna freda, solitària

Creix el barranc com una llàgrima

Puja del sexe

Mirava la contrada el lloc

Plorava la seua derrota

Com un home dempeus callat

Veu la desfeta.[…]

(Mural del País Valencià II. LES REMOROSES SOLEDATS. El roder)

Us he de dir amb total sinceritat que mai l’havia vist tant content i emocionat, tot explicant-me, amb tota mena de detalls, fets històrics i anècdotes de les festes. Tot seguint les muralles ens dirigírem al Pont de Sant Jordi. Aquesta és una altra de les icones d’Alcoi. Des d’ací em cridà l’atenció la silueta de l’Hotel Reconquista. Un hotel que el recorde, fonamentalment, per dues coses. La primera, pel mural de la seua façana i en segon lloc, per les vistes, que són impressionants:

Mires la serra de Mariola

des de l’hotel, mentre la processó

duia, en la boca dels trabucs, clavells,

en el matí de tant senzilla gràcia.[…]

(Obra Completa 1. Recomane Tenebres. EL GRAN FOC DELS GARBONS)

I pel pont del Viaducte ens enfilàrem carrer amunt. L’Ovidi va voler portar-me a sa casa, a la casa dels seus pares, a la casa on va nàixer i que tants records li portava. Anys després, moltes vagades he recordat aquesta casa, una casa humil i de gent treballadora. La veritat és que he enyorat moltes vegades l’Ovidi i l’he cercat en molts moments de la meua vida.

vine volant amb la teua guitarra creuada a l’esquena. vine volant

com un àngel d’una ala de música amarga i celest, ovidi montllor.

creua europa, els seues rius, les arbredes, la seua agrupada

noció de xiprers i de pins, una gràcia de verds i vermells. vine,

ovidi. t’espere en aquella taverna

[..]–vine volant-, [Ovidi] .[…]

( Obra Completa 8. Vaixell de vidre. Sonets a Jackeley.

Però si el matí fou inoblidable, també ho fou la vesprada. I és que encara ens quedaven moltes coses a veure. S’havia proposat, com tot alcoià, ensenyar-me amb pèls i detalls el seu Alcoi. Un Alcoi que, a partir d’aquell dia, va ser també el meu Alcoi. I tots dos anàrem a cercar el cor de la ciutat, allí on batega l’ànima de les festes de Moros i Cristians, a la Plaça de la Bandeja. Lloc on se celebren els actes més importants de la festa: les ambaixades, l’encaro, l’aparició de Sant Jordiet, les processons…

Han desfilat moros i cristians

amb purs, trabucs i sedes de festeig.

Desfilen, greus, amb contoneigs burletes,

i ho mira el món abocat als balcons.[…]

(Mural del País Valencià III. ALCOI. Festa)

I com presidint aquesta meravellosa plaça, l’Ajuntament. Una casa, la Casa de la Vila, la casa de tots, escenari de tantes decisions i fets històrics. I fou llavors quan Ovidi em contà els fets de la Revolució del Petroli, aquell aixecament revolucionari anarcosindicalista que succeí a Alcoi el juliol de 1872.

Com sang o pa de permanent vigília,

com sal i vi, com hospital de nafres,

com derrotat amb una canya sols,

o com lligat amb un aspre cordell. […]

(Mural del País Valencià III. ALCOI. Capítol, 3)

“Vicent- em digué mentre m’agafava del muscle- ara vaig a portar-te al carrer Sant Nicolauet. Allí, al Partidor, on es distribueix l’aigua a la ciutat, també és el lloc on es distribueix la festa”. I just quan tots dos hi vam arribar, amb un somriure d’orella a orella i amb la teatralitat que el caracteritzava em digué: “Per Alcoi i per Sant Jordi, avant l’entrà”.

Alcoi, abril, i moros i cristians.

Omplen carrers la música els records

i tot és viu, com acabat de fer.

Carrers d’Alcoi, i moros i cristians. […]

(Mural del País Vaencià III. Alcoi. Alcoi:moros i cristians, 2)


“La Festa, ai la festa Vicent!!, no saps ben bé com aquest poble viu per a la Festa, treballa per a la Festa, somnia tot l’any en la Festa”. L’Ovidi, tot i que ja començava a fosquejar, encara va voler portar-me a dos llocs. Un a la seu de la CGT-CNT. Allí, em comentà que arran de la Revolució del Petroli la classe treballadora començà a auto-organitzar-se, creant-se institucions pro-proletàries com cercles d’obrers catòlics, mútues laborals, caixes d’estalvis i també sindicats. Emocionat em contà la importància que va tindre a Alcoi el moviment anarcosindicalista, i amb orgull i ulls plorosos em digué que Alcoi fou el primer lloc on s’establí la Primera Internacional dels Treballadors (AIT). Ara comprenc d’on va poar i perquè aquesta ideologia l’acompanyà tota la vida.

Les barricades de la fosca lluita,

les barricades del combat obrer.

S’han rebel•lat els telers i les serres;

s’han rebel•lat els trabucs de la festa.

[…]Caurà la nit, com un fum, una serra.

Caurà la nit, cordells de presoners.

Caurà la nit, però hi ha la llavor!

(Mural del País Valencià III. ALCOI. Capítol, 2)

I per acabar aquest inoblidable passeig que tinc gravat ben endins de la meua memòria, i que ara us evoque tot emocionat, em portà a la Plaça de Ferràndis i Carbonell. “Vicent- em digué tot cerimoniós- ací tenim un exemple d’algunes de les fàbriques alcoianes“. Vaig pensar que era una broma, doncs no podia creure que aquests meravellosos edificis foren fàbriques. Però sí, aquestes fàbriques simbolitzen el poder de l’empresariat alcoià i la importància industrial d’aquesta ciutat, capdavantera sens dubte en la industrialització valenciana. Però a dintre d’elles treballaven dones i joves que es guanyaven la vida fent hores, moltes hores. Hi treballaven obrers que lluitaven pels seus drets, no sempre reconeguts.

Si regireu el fons del calze, hi ha,

entre la pols, la sang del sagrament,

un nom, un nom d’universal batalla:

com un segell, hi ha el nom de Karl Marx.

Des de molt lluny ell va saber la lluita;

el nom d’Alcoi retornava entre còdols.

[…]Ell, des de lluny, auscultà, dia a dia,

el cos d’Alcoi, va consultar a Engels.[…]

(Mural del País Valencià III. ALCOI. Capítol, 1)

Cofois, satisfets i farcits per tantes emocions que ens uniren al llarg de tot un dia, ens haguérem d’acomiadar. L’Ovidi, a la seua casa natal. Jo al meu estimat Burjassot. Va estar un dia inoblidable.

Amics i amigues és un luxe, un plaer, una meravella poder passejar pels vostres carrers: ensumar la festa, acaronar la història, copsar la lluita, escoltar la llengua, recrear-se en el paisatge que us envolta i deixar-se portar i portar pels carrers d’un poble que sempre ha estat un referent: d’un poble alegre, unit i combatiu.

Alcoians i alcoianes aquest ha estat el meu homenatge, indignament precipitat, fet en vers i en prosa, a un poble que recorde amb emoció, a Alcoi, la ciutat que sempre m’he estimat.

Alcoi, 6 d’octubre del 2013

Susanna Francés i Tomàs

Vicent Luna i Sirera

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!