Una escapada al Matarranya

Aqueix cap de setmana he fet una escapada al Matarranya, a Vall de Roures concretament per les festes de Sant Roc, ancestrals i molt populars arreu de les poblacions catalanoparlants. Aquí, però, el castellà és la llengua de l’ordre establert omnipresent a la vida oficial municipal de Valderrobres de la qual està exclòs el català i tota referència històrica vinculada amb Catalunya tot i ser evident en el patrimoni arquitectònic. Un mural pulcrament pintat al mig del poble pregona la distorsió de la realitat: “Yo parlo chapurriau”, sense que ningú hagi gosat contradir-lo. No hi ha cap senyera als balcons, i poques d’espanyoles fora de les que ha col·locat l’Ajuntament hores d’ara governat pel PP. La llibreria Serret és l’epicentre de la catalanitat resistent.

A l’església, dependent del bisbat de Saragossa, el capellà és sud-americà i els feligresos autòctons acostumats al llenguatge catòlic espanyol. La població resident és majoritàriament gent gran, el jovent estudia i viu majoritàriament fora vila i es veu immigració eslava i centreafricana que assumeix les feines més precàries. Sembla arribar-hi l’onada expansiva del desenvolupament de la veïna Terra Alta, amb el turisme rural i la recuperada producció vinícola. Els hotels restaurants El Salt, a Vall de Roures, i la Fàbrica de Solfa, a Beseit despunten per l’oferta gastronòmica de qualitat.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *