Vicent Luna i Sirera

Acaba d’editar-se un nou llibre de l’historiador Jordi Bilbeny, El dit d’en Colom.Catalunya, l’imperi i la primera colonitzacio americana (1492-1520). Bilbeny fa molts anys que dedica  part de les seues investigacions a demostar, amb mil i una proves, que la descoberta d’Amèrica va ser una escomesa catalana. Les seues aportacions han estat criticades, sense proves ni arguments, pels historiadors que mengen del pessebre. Bilbeny no té pels en la llengua i, com ha escrit recentment Víctor Alexandre, “ és un historiador que té el costum de dir coses que no agraden a molta gent”. No agradarà a molta gent, però la realitat és que aquest historiador tossut, treballador i tenaç està donant llum sobre un dels fets històrics més foscos i manipulats de la història d’Espanya. Benvingut aquest nou llibre d’obligada lectura, i en especial per a tots aquells que ens hi dediquem a l’ensenyament.

  L’any 2004 vaig escriure el següent article sobre aquests dos llibre.

• Totes les preguntes sobre Cristòfol Colom ( David Bassa. Llibres de l’Índex. Barcelona 2003)
•  La descoberta catalana d’Amèrica. Una reflexió sobre la manipulació d’Amèrica.( Jordi Bilbeny.1999 )

UNA CONSPIRACIÓ D’ESTAT ? ( 1)

            De segur que més o menys tots se’n recordem d’alguna de les aventures dels navegants i descobridors. La descoberta d’Amèrica ha estat, i continua sent, un fet històric que no hi pot faltar a cap llibre de text. Així, ens ensenyaren que  “ Cristóbal Colon (Cristóforo Colombo) segurament va nàixer a Gènova l’any 1451 i morí a Valladolid el 1506. Visqué i treballà a Gènova, Portugal, Castella i les Amériques que va descobrir. Va ser fill d’un teixidor (Doménico) i segurament d’una jueva conversa ( Susana Fontanerossa). Va tindre quatre germans. Es casà a Lisboa amb Felipa Moniz de Perestrello i tingué un altre fill natural anomenat Hernando, que fou el seu biògraf. Va proposar els seus plans per arribar a les Índies a Juan II de Portugal i aquest no li va interessar. Es traslladà a Castella, tot i proposant els seus projectes a Isabel la Catòlica. A la fi, accepta la sua proposta i per les Capitulacions de Santa Fe (1492) li concedeixen el títol d’almirall i virrei de les terres que descobrira, així com el 10% de les riqueses.El seu primer viatge, octubre del 1492, el portà a tocar terra americana per primera vegada a l’illa de Guanahaní (Watling?-Bahamas-) i despés a Cuba i La Espanyola. Després tornà a Espanya creient que havia tocat les terres asiàtiques. El seu èxit com a descobridor va contrastar amb el seu fracàs com a polític. Se l’expulsà com a virrei de l’ Espanyola, tot i prohibint-li de tornar-hi.”

            Aquest text que heu pogut llegir, i que està entre cometes, està copiat literalment d’un llibre de text d’Història de 4t d’ESO ( Ediciones del Serbal 2003) ,està extret de la Gran Enciclopèdia Larouse, Editorial Planeta 1982.Textos com aquest, o semblants, són els que hi podem llegir als llibres de text d’Història que fan servir els nostres alumnes. Més o menys el mateix que ens van ensenyar als de la  meua generació, fa uns 35 anys. Però, si se n’adoneu, en cap llibre s’afirma d’on realment era Colom. És possible que  després de tants anys cap historiador haja investigat aquest misteri?. Com és possible que als llibres de text continuen encara les mateixes vaguetats sobre la descoberta del Nou Món ?.

            Us he de dir que sempre he tingut els meus dubtes sobre aquest esdeveniment  històric, i sempre m’he preguntat com és possible que si al segle XV el Regne de Castella s’uneix amb la corora catalanoaragonesa, amb el matrimoni d’Isabel i Ferran, només haja estat Castella la veritable protagonista d’aquesta descoberta. Què passa, que Ferran no pintava res ? Si llavors als regnes hispànics ja s’hi parlava castellà, català i basc, com es possible que a cap dels actuals estats sud-americans s’hi parlen aquestes dues darreres llengües. Què passa, que només van anar conquistadors castellans ? Aquestes i altres cabòries me les he preguntades més d’una vegada, i he de dir que mai cap professor, ni cap llibre, me les ha esclarides, i per tant jo tampoc he pogut contestar-les als meus alumnes. Però, ves per on, he tingut el plaer de llegir dos llibres molt interessants: Totes les preguntes sobre Cristòfol Colom ( David Bassa. Llibres de l’Índex. Barcelona 2003), La descoberta catalana d’Amèrica. Una reflexió sobre la manipulació d’Amèrica.( Jordi Bilbeny.1999 ), que m’han deixat bocabadat, esmaperdut, esborronat.

            Ja se que la Història no és cap ciència exacta i, com a mestre de la mateixa, en sóc plenament conscient. Tampoc cal que ningú en recorde que els fets històrics són manipulables i que, en funció de qui els explique, s’hi dóna  una visió o una altra. També sé que la Història d’Espanya està farcida de mentides i que molts historiadors en són conscients, però allò que no em podia imaginar és que un fet tant important com el descobriment d’Amèrica s’arribés a manipular d’una manera tant increïble. Almenys, aquesta és la versió de Jordi Bilbeny, doctor en història moderna i professor de Filologia Catalana per la UAB, i que aporta desenes de proves que demostren que hi hagué una conspiració d’estat per manipular la descoberta del Nou Món.

UNA CONSPIRACIÓ D’ESTAT ? ( i  2)

            En la primera part d’aquest article apuntàvem, i així ho podíem constatar en un text extret d’un llibre d’Història actual d’ESO, el misteri que envolta la vida del descobridor d’Amèrica. Així, cap llibre ens diu amb seguretat on va nàixer ni d’on era.

            Déiem que recentment han aparegut dos llibres que ens aporten llum sobre aquest tema, Totes les preguntes sobre Cristòfol Colom ( David Bassa.Llibres de l’Índex. Barcelona 2003), i La descoberta catalana d’Amèrica. Una reflexió sobre la manipulació d’Amèrica.( Jordi Bilbeny.1999 ).

            El periodista David Bassa entrevista a aquest historiador que ha aportat desenes de proves que demostren que la descoberta d’Amèrica va ser una escomesa catalana. Així, resulta que el conqueridor no fou ni Cristóbal Colon ni Cristóforo Colombo, com ens tenen acostumats a dir, sinó Joan-Cristòfor Colom. I no era natural ni de Gènova, ni de Lisboa, ni de Castella ni d’altre lloc, sinó que nasqué el 1424 i pertanyia a la conegudíssima família barcelonina dels Colom-Bertran. I que efectivament tingué un fill que fou el seu biògraf, però no anomenat Hernando, sinó Ferran i que en un dels seus escrits deia que el seu pare tenia nom d’ocell, de colom. Ni en francés, ni en espanyol, ni en italià Colombo vol dir colom. I efectivament es va casar amb una portuguesa, però mai amb Felipa Moniz de Perestrello, doncs segons l’autor aquesta mai va existir. En canvi, amb la que veritablement es casà fou amb Felipa de Coïmbra, germana d’En Pere IV, rei de Catalunya i conestable de Portugal, és a dir membre directa de la cort portuguesa, i això senzillament perquè la família Colom barcelonina-defensora sempre dels Urgell i no dels Trastàmara-, eren amics dels Urgell-Coïmbra. Així doncs, Colom no era fill de cap teixidor, ni era cap persona ignorant i poc lletrada com sempre ens han dit. El cognom Colom estava vinculat amb una nissaga de cortesans, cosmògrafs, mercaders, militars, navegants, bisbes, bibliòfils i banquers. Per tant, el nostre descobridor tenia accés directe no sols a la cort catalana sinó també castellana i portuguesa i, ja des de ben jove, havia voltat per la Mediterrània, des de Barcelona fins a Grècia, i per tot  l’Atlàntic, des de  Groenlàndia fins a l’Àfrica equatorial. No és estrany doncs, que afirmés que “ tot el que es pot navegar, jo ho he navegat”. Per tant, és inversemblant la teoria que deia que Colom sempre va estar convençut que havia arribat a l’Índia, i que el seu objectiu era descobrir-la, perquè aquestes terres ja eren conegudes. En realitat, allò que pretenia el descobridor era buscar el continent perdut que parlaven molt textos antics: les terres exitents a l’altra banda de l’Atlàntic.

            Per altra banda, i respecte a la toponímia de les terres descobertes, Colom posà noms en català com ara l’illa de Montserrat o de Margalida, la Boca del Dragó, La Nativitat, La Cabana ( que, posteriorment, amb l’aspiració de la ce inicial, donaria, La Jabana i, finalment, amb l’emmudiment de la jota, l’actual La Habana), l’Anegueta, Martinica…. A més a més, resulta que el famós “Puerto de Palos de Moguer” no és altre que el Pals de l’Empordà i que el nom d’Amèrica ve d’Americ o Aimeric, un parent del Colom Barceloní.

            I, per acabar-ho d’adobar, sempre ens han dit que els diners per pagar aquesta aventura van eixir del Regne de Castella. Sabeu qui en va posar la major part ? Doncs , com sempre, els valencians. Sí, concretament l’escrivà de racions de la tresoreria reial, al servei de Ferran el Catòlic, Lluís de Santàngel. Què n’hem tret de tot plegat els valencians? Res de res, com sempre.

            Així doncs, si hi ha totes aquestes proves, i moltes més que aporta l’historiador Bilbey, què és el que en realitat ha passat? Aquest està totalment convençut que es tracta de “la voluntat manipuladora de la Corona, que és qui, a través de diverses lleis aprovades durant aquells anys, controlava tot allò que es publicava referent a la descoberta d’Amèrica”. Així, els primers llibres han desaparegut tots i, els que hi ha, són còpies dels originals, però, això sí, censurats i manipulats. El problema, és que han volgut fer-ho quadrar tot en calçador, i n’hi ha canvis que clamen al cel. Bilbeny ha anat tirant del fil i demostrant una per una que són mentida.

             La Monarquia se n’adonà del gran poder que Colom anava adquirint en el Nou Món, doncs recordarem que per les Capitulacions de Santa Fe, Isabel i Ferran li concedeixen el títol d’almirall i virrei de les terres que descobrira, així com el 10% de les riqueses. És obvi que la Monarquia no va voler complir els acords i el desposseí de tots els seus càrrecs i, perquè tampoc hi pogueren gaudir els seus successors, calia esborrar qualsevol rastre del Colom català, maquinant una maquiavèl·lica conspiració d’Estat: eliminant de la circulació els llibres originals i posant-ne en circulació còpies censurades i manipulades.

            Què us sembla? Veritat que és increïble?. Sí, increïble però cert. Marededéusenyor !!, quantes mentides més ens hauran ensenyat ?. Però, si encara no s’ho creieu, us propose que aneu a veure la pel·lícula “L’apropiació del descobriment d’Amèrica: una conspiració d’Estat ?”.

Alcoi, 22 d’abril del 2004