Vicent Luna i Sirera

Tirant al blanc

10 de maig de 2011
0 comentaris

Una excursió al cap i casal.

 El dia ha passat més de pressa del que volíem, però ha valgut la pena, ha estat una experiència interessant, significativa. Per a tots nosaltres el museu, la Llotja, les Corts i l’albufera ja són història. Des segur que a partir d’ara mirarem amb uns altres ulls la ciutat de València, el cap i casal de tots els valencians i valencianes.

 

 

 

            La major part del temari de Ciències Socials, Geografia i Història de 2n d’ESO se centra en l’Edat Mitjana. Al llarg del curs hem anat estudiant aquest període tant important que marcà l’inici i fundació del Regne de València  i de la majoria dels nostres pobles: la vida de Jaume I i les seues conquestes per les terres valencianes; les desavinences entre el rei Conqueridor i el seu gendre l’infant Alfons X de Castella; l’atorgament dels Furs i la constitució de les Corts Valencianes; la repoblació de les terres conquistades… Hem fet un exercici d’empatia, tot i passejant pels carrer del Raval i la Vila, per imaginar-nos com serien la Qustantaniya i la Cocentaina medieval: localitzant restes de torres, muralles, portals, castell i palau, resseguint les petjades que han perdurat segle rere segle. Ens hem emocionat coneixent els noms, la procedència i on s’establiren els repobladors del nostre poble, aquells colons cristians, catalans i aragonesos, que deixaren la seua terra per vindre ací a fundar una vila. Hem llegit llibres de l’època i fins i tot hem realitzat un treball. Hem treballat de valent!!!

            Per arrodonir el nostre treball calia, com també ho férem els darrers dos cursos,  una visita a la ciutat de València, al cap i casal. Visita organitzada pels nostres professors  Vicent Luna i Enric Moltó. A les deu en punt ens obrin les portes del Museu d’Història de la Ciutat. Una visita guiada ens ajuda a entendre encara millor el moment de la conquesta de València per Jaume I: la muralla, la Batalla del Puig, la ciutat musulmana, les armes, els gremis d’artesans, els Furs … Murals, pantalles interactives, vídeos, així si que és fàcil  estudiar història!.

            La visita al museu ens ha deixat un bon sabor de boca. Agafem l’autobús i ens dirigim a la Llotja, coneguda com la Llotja de la Seda, Llotja de València o Llotja de Mercaders. És un edifici civil d’estil gòtic valencià tardà, construït entre 1482 i el 1548. Si hi ha un edifici que simbolitze la puixança i la riquesa del segle d’or valencià, el XV, aquest és sens dubte la Llotja. Les llotges de comerç a la Corona d’Aragó es construïen seguint el mateix esquema: una sala de planta rectangular sostinguda per columnes. La de València fou precedida per la Llotja de Barcelona (13801392), la Llotja de Palma (14201448). Allí ens esperen  els guies per ensenyar-nos aquest meravellós edifici i participar en el taller ”Sóc un mercader”. L’autobús ens deixa en la mateixa porta i en l’escalinata d’entrada hi ha un munt de turistes. Només entrem ens quedem bocabadats veient la monumentalitat de l’edifici. No sembla que estem en una edifici civil que tenia la funció d’aplegar tota mena de mercaders amb l’objectiu de comprar i/o vendre, més aviat dóna la sensació d’estar en una catedral. I és això precisament el que ens explica la guia, l’alçada de les  seues columnes tornejades, la quantitat de llum, els arcs ogivals i volta de creueria, tot ens recorda una catedral gòtica. Però després d’aquesta explicació ,i d’altres molt interessants, dividits ens grups de cinc hem realitzat una activitat d’empatia: Sóc un mercader. Com a mercaders de l’època, amb els nostres vaixells hem hagut d’anar a comprar i a vendre draps, cuirs, sal, espècies, llana, gra, ceràmica… als ports més importants de la Mediterrània, Nàpols, Malàga, Tunis, València. El taller ha estat d’allò més interessant, didàctic i significatiu.

 

            Deixem la Llotja i passejant per centre de València passem pel Palau de la Generalitat, per la Catedral i la Font que simbolitza les sèquies del riu Túria. Ara ens adrecen a un altre palau, al Palau de Benicarló. Aquest edifici d’estil neogòtic es construí al segle XV per la família dels Borja i actualment és la seu de les Corts Valencianes. Una guia ens ensenya l’edifici amb tota mena d’explicacions. Ací també respirem història, però més propera a nosaltres. Els diputats i diputades que des d’aquests seients, on ara nosaltres estem assentats,  i que cada dia prenen decisions,  estan fent història, i tant que n’estan fent! Per cert, aquests diputats i diputades  ja no seran els mateixos a partit del dia 22 de maig, ja que aquest dia hi ha eleccions a les Corts Valencianes. Unes Corts constituïdes per Jaume I al segle XIV, abolides per Felip V en el XVIII i recuperades l’any 1982 amb l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia. Per acabar la visita ens queda la cirereta: contemplar el conegut quadre de la Batalla d’Almansa i escoltar les explicacions de la guia sobre aquella desgraciada derrota. Derrota que va significar la pèrdua del nostre autogovern i uns anys després el sotmetiment de la corona catalanoaragonesa a les lleis, llengua i costums  de Castella.

            El matí ha estat d’allò més interessant: tres classes d’història in situ, en directe. Ara toca relaxar-nos una mica. Agafem l’autobús i ens dirigim a l’albufera, però abans cal recuperar forces, és l’hora de dinar. La darrera activitat prevista és fer un passeig en barca per aquest llac de 2.800 hectàrees que va ser declarat parc natural pel Govern valencià l’any 1986. Aquesta albufera es va originar pel replegament d’una antiga badia. L’aportació dels sediments dels rius Xúquer i Túria va produir la separació definitiva de la mar en l’època romana. El passeig és una meravella: ací un ànec cullerot,  Bragat en diuen els pescadors, més allà un grup de bernats pescaires, allà lluny unes gavines. Cunyat, el senyor que ens porta en la baqueta,  disfruta veient les nostres cares i fent-nos tota mena d’explicacions. La vesprada és per a emmarcar-la.

            El dia ha passat més de pressa del que volíem, però ha valgut la pena, ha estat una experiència interessant, significativa. Per a tots nosaltres el museu, la Llotja, les Corts i l’albufera ja són història. Des segur que a partir d’ara mirarem amb uns altres ulls la ciutat de València, el cap i casal de tots els valencians i valencianes.

 

Alcoi, 10 de maig del 2010

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!