Les operacions polític-militars de l’espanyolisme amb motiu dels Jocs del Mediterrani segueixen el seu curs enmig de la indiferència ciutadana (una actitud molt pròpia de la mentalitat del localisme tarragoní) i, llevat del dia de la inauguració, tampoc les protestes convocades són gaire concorregudes: avui un centenar llarg de persones s’han manifestat en solidaritat amb les víctimes dels naufragis dels vaixells d’immigrants a la Mediterrània. De manifestacions independentistes expressament convocades contra els Jocs no n’hi ha de previstes.
En absència d’Israel tampoc hi ha les cròniques expressions de l’antisionisme. Les causes del poble kurd, del poble sirià o dels rifenys no mobilitzen ningú contra els estats opressors que participen tranquil·lament als Jocs: ni la delegació marroquina, ni la turca, ni la siriana han sentit la més mínima expressió de rebuig als règims tirànics que les governen.
Post Scriptum, 9 de juliol del 2018.
Ricard Lahoz va publica fa set dies a l’edició digital de Fet a Tarragona aqueix article resum: “Els Jocs no s’han acabat de refer” i avui clou el cicle amb aqueix altre ben punyent: “Uns Jocs sense model de ciutat al darrere”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!