La coalició electoral, Democràcia i Llibertat, integrada per CDC, Demòcrates de Catalunya i Reagrupament Independentista es formà el 6 de novembre del 2015 i es dissolgué el 9 de maig de l’any següent ja que només fou creada per cobrir una necessitat conjuntural: concórrer a les eleccions espanyoles del 20 de desembre del 2015.
Junts per Catalunya és una marca electoral registrada pel PDECat que va concórrer a les eleccions al Parlament de Catalunya del 21-D encapçalada per Carles Puigdemont i amb una composició i un ideari republicà transversal ideològicament que supera àmpliament els límits organitzatius i conceptuals heretats de CDC.
La diferència entre Democràcia i llibertat i Junts per Catalunya és que la segona té una potencialitat política estratègica que mai va tenir la primera i pot esdevenir la formació capdavantera que necessita l’independentisme per superar l’atzucac posterior al referèndum de l’1 d’octubre. De moment, el PDECat ha decidit presentar-se a les eleccions municipals de l’any vinent com a Junts per Catalunya, una decisió que no hauria de ser només un canvi de sigles sinó un projecte de relleu que lideri efectivament Carles Puigdemont.
Post Scriptum, 23 de febrer del 2019.
Finalment Junts per Catalunya serà la candidatura que aplegarà l’espai polític que té el president Puigdemont com a referent: Jordi Sánchez serà el cap de llista a les eleccions espanyoles del 28-A atès que no és previsible una candidatura unitària per la negativa d’ERC a participar-hi. També Junts per Catalunya serà la denominació de les candidatures municipals i potser també a les europees si no prospera un acord per una única llista independentista.
En tot cas el paper del PDECat no és de lideratge sinó de component necessari però no decisiu que aporta un gruix de militants de base que han fet, efectivament, la transició nacional del pujolisme a l’independentisme. La reactivació de Junts per Catalunya és continuació de la campanya exitosa del 21-D i cohesionarà l’espai que va des del PDECat a la Crida Nacional per la República. En cap cas serà una marca efímera com ho va ser Democràcia i Llibertat.
Post Scriptum, 28 de juny del 2021.
El projecte polític que havia de ser Junts per Catalunya mentre sigui liderat per Jordi Sànchez significa que JxCat fa seguidisme d’ERC a veure qui participa més del procés de liquidació del Primer d’Octubre i es desacredita com a alternativa rupturista. Avalant aqueix capgirament estratègic, el president Puigdemont, si no corregeix el rumb del partit que va crear al voltant seu també es veurà arrossegat pel fracàs de tot plegat davant les condicons cada dia més dures de la dominació política i l’espoliació econòmica que el poder espanyol exerceix sobre el dissortat poble català. La transversalitat ideològica que havia de tenir Junts per Catalunya no es reflecteix en les preses de posició ni en els nomenaments governamentals, la credibilitat que aportava Laura Borràs no la continua ningu al si del partit, ans al contrari, les diferències amb el PDECat, són només tàctiques.
Post Scriptum, 4 de novembre del 2022.
Ot Bou, ahir, a Vilaweb: “El silenci de Junts o com la inconsistència nega l’oportunitat“, del qual val la pena retenir aqueix paràgraf demolidor: “El silenci de les veus cantants de Junts per Catalunya és eixordador. Ni Laura Borràs, ni Jordi Turull, ni Jaume Giró, ni Xavier Trias no baden boca. A l’última carta del president Puigdemont, ja sense càrrec orgànic, tampoc no s’hi articulava ni una sola idea. Ja fa prop d’un mes que el partit va decidir d’anar-se’n a l’oposició, però no hi ha ni rastre de cap argumentació sòlida. No tenen candidat, no tenen discurs i encara menys són capaços de dominar el relat. En cap àmbit. Desentendre’s d’Esquerra era sens dubte l’opció més intel·ligent per a Junts. Sortint del govern s’alliberaven d’assumir responsabilitats i atenuaven les contradiccions, cosa que els deixava les mans lliures per a inflar la retòrica, que és la seva especialitat. En canvi, més silenci que mai.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!