Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

27 de juny de 2018
0 comentaris

El poble kurd resisteix l’ocupació turca

A les eleccions de diumenge passat, certament, Recep Tayyio Erdogan ha aconseguit consolidar el projecte integrista d’estat i islamista però no ha pogut doblegar la resistència kurda que ha augmentat en vots malgrat tenir els seus líders empresonats i tot i el frau electoral. Aqueixa és la valoració que en fa la Confederació de Comunitats del Kurdistan publicada avui per Kurdiscat:

Las elecciones han sido celebradas bajo el estado de emergencia, en condiciones desiguales y presionando a la oposición, es decir, en condiciones fraudulentas. Estas elecciones fueron celebradas para legitimar las políticas antidemocráticas y antikurdas del gobierno fascista del AKP-MHP, para ello han usado todo tipo de artimañas y métodos antidemocráticos para conseguirlo. Las condiciones en las que han sido celebradas las elecciones, las presiones durante la campaña así como la presión a los interventores durante la jornada electoral, anulan la legitimidad de estas elecciones. El gobierno fascista del AKP-MHP, que en ningún caso está dispuesto a dejar el poder por medio de las elecciones y consideran que ganarlas es una cuestión de estado para Turquía, han recurrido a trucos sucios y todo tipo de presiones para mantenerse en el poder. En este sentido, ni la elección presidencial ni la alianza fascista tomando la mayoría del parlamento pueden ser consideradas legítimas. Las fuerzas de la democracia no deben considerar estos resultados como legítimos, deben asumir una posición contraria al gobierno fascista ilegítimo y emprender una lucha permanente.

El éxito del HDP

En estas elecciones, el objetivo principal del fascismo del AKP-MHP, junto con sus otros objetivos menores, era el mantener al HDP fuera del parlamento. Pero sus trucos y presiones no han sido suficientes para conseguirlo, ya que el pueblo kurdo y todos los pueblos de Turquía apoyaron al HDP. Por ello, felicitamos al pueblo kurdo y a las fuerzas democráticas que se han unido en torno al HDP.

La alianza del AKP-MHP solo se mantiene en el poder gracias a la utilización partidista del estado y a su opresión

La alianza fascista del AKP-MHP, que ha usurpado la presidencia y la mayoría parlamentaria a través de todo tipo de artimañas y acciones fraudulentas, no debe ser vista como un éxito, o interpretarse como que han cogido fuerza. En realidad, los pueblos de Turquía han demostrado que no quieren estar bajo este gobierno fascista. Solo pueden permanecer en el poder a través de los recursos del estado y la opresión. Si no fuera por esto, no sería posible para este gobierno, que trata de enfrentar a los pueblos de Turquía entre ellos y crear un ambiente de hostilidad donde todos se enfrenten con sus vecinos y compañeros de trabajo, ser aceptado por los pueblos. Cuando el pueblo luche, no serán capaces de mantenerse contra la voluntad de los pueblos de Turquía. Cuando las fuerzas de la democracia luchen contra este gobierno fascista, el gobierno no durará mucho.

La alianza del AKP-MHP ha perdido apoyos en la sociedad de Turquía

El AKP y el MHP no son partido políticos que puedan ser el poder gobernante en una sociedad. Son solo fuerzas fascistas y genocidas que tratan de llegar al gobierno a través de generar enemistad contra los kurdos, contra todos los pueblos y contra la diversidad. No es aceptable en términos sociales o morales un gobierno que entienda el acto de gobernar a través de promover el espíritu chovinista en la sociedad, generando hostilidad hacia los kurdos y todos aquellos que son diferentes, y que trate de ganar fuerza a través de ese mismo chovinismo. Ninguna sociedad o país merece ser gobernado por un partido de este tipo.

La alianza del AKP-MHP ha perdido apoyo social en Turquía. Por tanto, cuando entendieron que perderían apoyo en estas elecciones, decidieron atizar el sentimiento chovinista como hacen todos los gobiernos fascistas. A pesar de que no hay actividad contra Qandil, excepto los ataques aéreos, mintieron diciendo que había un ataque terrestre en marcha, que estaban cerca de Qandil, todo para engañar a la sociedad. Como si eso no fuera suficiente, trataron de incrementar los votos con la mentira de que habían matado a 35 dirigentes del PKK y del KCK. El modus operandi de estos partidos políticos es contar mentiras y que no ajustarse a ningún código ético. Conseguir votos a través de estos medios no debería ser considerado legítimo ni aceptado.

Un nuevo periodo de opresión contra las fuerzas de la democracia

La alianza fascista del AKP-MHP es una alianza de la guerra contra el pueblo kurdo y las fuerzas de la democracia. En este sentido, afirman que sus políticas son aceptadas y que continuarán con sus guerras y sus ataques. Mientras continúan con su agresión contra la lucha por la liberación del pueblo kurdo, incrementarán la opresión contra las fuerzas de la democracia y los demócratas para conseguir que se rindan. Intentarán hacer que toda la sociedad y las fuerzas de la democracia se conviertan en cómplices de sus políticas de guerra. En este sentido, darán inicio a un nuevo periodo de opresión contra las fuerzas de la democracia.

La democracia solo puede llegar a través de la lucha

El pueblo kurdo y las fuerzas de la democracia deberían saber que la democracia solo puede llegar a través de la lucha contra el gobierno fascista. No hay otro camino más que la lucha para resolver las cuestiones que tiene Turquía en relación a la democracia. Ahora se puede ver que la alianza del AKP-MHP no dejará el poder democráticamente. Porque esto no se trata de gobernar una sociedad. Este es un gobierno de la guerra que trata de aplastar a las fuerzas de la democracia. Y contra un gobierno como este es hora de organizarse y luchar sin un día de retraso. En este sentido es importante que todas las fuerzas de la democracia en Turquía se unan en la alianza más amplia posible a favor de la democracia. Sobre esta base, la alianza más amplia posible a favor de la democracia debe luchar contra el gobierno fascista del AKP-MHP en todos los campos posibles.

El Movimiento de Liberación Kurdo luchará en todas partes

La alianza fascista del AKP-MHP ha declarado que continuaran con sus ataques genocidas contra los kurdos en todas partes después de las elecciones del 24 de junio. La juventud kurda debe responder uniéndose a la lucha por la libertad e incrementar la lucha contra el fascismo estén donde estén. Nosotros como Movimiento de Liberación Kurdo lucharemos contra este gobierno fascista que está en contra de la democracia y los pueblos en todas partes. Nuestra lucha continuará con una voluntad firme y determinación hasta que el gobierno fascista sea derrotado y nuestros pueblos sean libres. Al gobierno fascista no le queda mucho. La lucha de nuestro pueblo por la libertad y la democracia traerá el final del gobierno fascista.”

Post Scriptum, 1 d’abril del 2019.

Kurdiscat publica avui aqueixa valoració dels resultats de les eleccions municipals a Turquia: “Erdogan comença aretrocedir, el moviment kurd sobreviu malgrat la repressió”:

Les eleccions locals turques del 31 de març de 2019 han estat celebrades en un escenari marcat pel control absolut d’Erdogan sobre els mitjans de comunicació, la repressió judicial contra l’oposició (detencions fins al dia abans de les eleccions) i una creixent crisi econòmica. Aquest factor ha estat determinant en els resultats finals on el partit de dreta islamista resisteix a les zones rurals però retrocedeix a les grans ciutats. No de forma significativa però sí el suficient com per a perdre governs claus que poden esdevenir illots d’oposició en una administració estatal completament controlada per Erdogan i els seus lacais.

L’AKP ha dedicat la campanya a atiar la kurdofòbia i l’odi al moviment kurd. Però si l’oposició adopta un discurs similar : per què votar l’AKP? Fins ara hi havia arguments com la por, la convicció dels islamistes, i, sobretot, la política econòmica. Aquest darrer element, curiosament, està coincidint en els tres governs demofòbics que convergeixen al Kurdistan: Iran, Rússia i Turquia. Tots tres, que han donat mostres continuades d’afinitat els darrers mesos, governats de forma autoritària i posant setge a qualsevol oposició. Tots tres invertint enormes esforços en operacions militars a l’exterior que estan afeblint la seva economia. Els costos de les aventures a Síria o Iraq els paguen les classes treballadores i mitjanes. Els diferents estats deriven els recursos fiscals que podrien generar millores socials a una exaltació imperialista i la indústria militar. En el cas concret d’Erdogan la campanya electoral ha estat especialment simbòlica. El seu partit s’ha dedicat a repartir aliments com a publicitat electoral donada la manca d’aquests arreu de Turquia.

El mateix 31 de març a la nit Erdogan va bloquejar la web electoral. Les televisions van deixar d’informar davant la derrota segura a Ankara (50,9 CHP, 47 % AKP) i l’amagada a Istanbul on, hores d’ara el resultat és 48,65 per AKP i 48,70 pel CHP. El guanyador, el CHP, no dista d’Erdogan en el seu afany imperialista. Però és un mal menor. L’esquerra imperialista turca com a mínim és laica. En un moment en que l’estat turc destina enormes recursos a mesquites, la teranyina de Diyanet o polítiques islamistes, una opció secular suposa un gir. El CHP ha guanyar a 21 de les 81 províncies en joc, però aquestes suposen un 62 % del PIB turc, és a dir ha guanyat l’esquerra a les zones més potents econòmicament. El CHP, a més, tot i el seu extrem imperialisme turc envers les minories, ha criticat la deriva autoritària d’Erdogan des de l’autocop. De fet n’ha estat una de les víctimes. Que el partit pro kurd HDP hagi demanat el vot pel CHP a capitals com Izmir significa que la situació és realment excepcional. En canvi Erdogan, que ha conformat una aliança de facto amb els feixistes turcs de l’MHP, ha vist afeblit el seu vot pel centre amb l’emergència del partit liberal IYI que copia el seu discurs neootomà imperialista (es tracta d’una escissió del propi MHP) però amb un to renovador, laic i més centrista. En global un 35 % de les capitals de província canvien de partit al poder. L’AKP perd 8 capitals a mans de l’esquerra del CHP i 7 als neofeixistes de l’MHP.

L’HDP, partit d’esquerra pro kurda, ha retrocedit. Malgrat això ha aconseguit retenir Amed (63,2 %), Mardin, Igdir, Siirt, Elîh/Batman, Hakakri, Wan i guanyar a Kars on s’enfrontava al CHP i l’MHP. En canvi ha perdut Bitlis, Mus i Agri. Igdir encara està en joc però tot apunta que HDP podria guanyar. En global l’HDP podria governar, si Erdogan no torna a intervenir els ajuntaments, a 66 ciutats. El 2014 va guanyar a un centenar. Els motius són diversos:

– Es tracta d’un partit amb la direcció empresonada des de fa més de dos anys, amb la militància assetjada (700 militants arrestats durant la campanya), les seus intervingudes policialment i cada candidat amb l’espasa de Damocles de la presó. De fet és un miracle que l’HDP subsisteixi. Els seus resultats al centre del Kurdistan (Lice, Amed, Mardin), han estat espectaculars.

– Cal recordar que, en aquestes eleccions es renovaven els governs municipals però la immensa majoria on havia guanyat l’HDP, ara no governava. El motiu és que Erdogan va aplicar la suspensió de 60 governs democràticament escollits (el que a l’estat espanyol s’anomena amb l’eufemisme “del 155”) i els va substituir, des de 2016, per interventors del seu propi partit o afins.

– Votar HDP, malgrat que obtingui un 70 %, pot ser inútil. Un cas paradigmàtic ha estat a Dersim on el TKP per primera vegada aconsegueix una alcaldia de capital de província. Ha derrotat al fins ara hegemònic HDP. El motiu és ben clar: una part dels votants considera que Erdogan tindrà més difícil suspendre al TKP, al capdavall amb un referent estatal turc, que l’HDP, amb una posicionament autonomista.

– En el període entre eleccions l’estat turc ha practicat una impune política de substitució demogràfica. Expulsant 230.000 – 250.000 kurds de les seves terres i substituint-los per funcionaris d’ètnia turca. L’exemple més escandalós ha estat a Sirnak, arrasada per l’exèrcit turc. Ahir militars uniformats es van apropar en bloc als centres de votació. Quan l’HDP va protestar les autoritats electorals van forçar-los a vestir com a civils per a poder votar. La imatge va escenificar l’ambient de coacció a les eleccions i la transformació del propi electorat. La població kurda de Sirnak de fa 5 anys simplement ha estat expulsada. Resultat, l’HDP va perdre un dels seus feus passant del 66,8 % al 35 % i Erdogan va alçar-se amb el triomf.

– L’HDP ha prioritzat derrotar Erdogan. De fet el PKK i la KCK han insistit les darreres setmanes que l’objectiu era derrotar el bloc islamofeixista (AKP/MHP). L’HDP ha deixat via lliure al CHP, tapant-se el nas, a diverses ciutats on era l’única via per derrotar a l’autòcrata. Ankara, en ser la capital,ha estat simbòlica però no l’única.

La derrota, tot i que parcial, d’Erdogan, és la primera des que es va fer amb el poder a Turquia el 2003. De fet la primera des que fou escollit alcalde d’Istanbul el 1994. Per això sap que aquesta batllia és essencial i pot ser el trampolí des d’on se’l pot desallotjar. Ara pot triar dues vies. La primera, més racional, és entendre que la població està cansada de pagar les seves aventures exteriors i retornar al camí del pragmatisme del seu primer mandat i refer l’economia. La segona, apel·lar a l’orgull patriòtic imperialista turc. Fer onejar la kurdofòbia (on topa amb MHP, IYI) i provar de sobreviure exterminant l’oposició. A això pot afegir una fugida endavant a Síria, on ja ha invertit immensos recursos, atacant Manbij i defensant Idlib. Empobrirà el país i provocarà que l’esquerra, inclosa la kurda, doni suport al CHP. Exterminant l’HDP, paradoxalment, Erdogan està donant ales a la seva oposició més directa, el CHP, mentre es divideix el seu electorat. Malauradament Erdogan governa amb un excés de testosterona i una manca de cervell.

Post Scriptum, 8 d’abril del 2019.

Vuit presos kurds han mort en vaga de fam per protestar contra el règim d’aillament impsat a les presons de Turquia en una acció que recorda la dels voluntaris de l’IRA fa gairebé quaranta anys.

Post Scriptum, 23 d’octubre del 2019.

James M. Dorsey publica avui, als Perspectives Paper número 1.318 editats pel BESA Center, un report titulat “Turkey and the Kurds: What Goes Around Comes Around” que complementa el publicat abans d’ahir per Burak Bekdil, al mateix centre assenyalant que Erdogan no se’n surt per la via militar contra el poble kurd, “Turkey’s Pyrrich Victory in Syria”.

Post Scriptum, 12 de maig del 2020.

L’analista turc Burak Bekdil publicà ahir als Perspectives Papers número 1.561, editats pel BESA Center, aqueix report: “Are the Kurds the Next Kingmakers in Turkey ?”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!