“Francesc Xammar i Vidal: dignitat i compromís a la perifèria de Tarragona”, de Ricard Lahoz i Enric Garcia Jardí, Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona, Tarragona, 2018.
He llegit d’una tirada la biografia de Francesc Xammar que em va fer a mans fa uns dies el coautor de l’obra Enric Garcia Jardí (esmentat en altres apunts d’aqueix bloc) a qui vaig conèixer arran de la recerca que va publicar fa uns anys a la revista “Fet a Tarragona” sobre l’independentisme a la ciutat.
És un llibre molt treballat per part dels dos autors que reflecteix precisament la llarga trajectòria i la fecunda personalitat del biografiat: jesuïta, capellà-obrer, ensenyant, dirigent veïnal, electe municipal, solidari amb llatinoamèrica, independentista. Però també és una crònica del desenvolupament demogràfic i urbanístic dels darrers cinquanta anys de la vida tarragonina narrada a través de la peripècia vital d’un dels seus protagonistes.
La seva evolució des del compromís amb els pobres i la població immigrada a la causa independentista catalana com a projecte integrador i de construcció social d’una renascuda nació emergent és una de les variants del llibre més interessants perquè explica les arrels del moment polític que estem vivint com a poble.
Personalment he tractat poc Francesc Xammar, però des que tinc consciència política la seva figura sempre l’he observat amb atenció com un referent ètic i un exemple militant. El fet que fos originari de Juneda, com la meva àvia, hi va ajudar. He d’agrair-li l’oportunitat que em va oferir d’anar a Nicaragua, amb d’altres professors de la URV, per tal d’ajudar a la formació d’electes i personal directiu de la municipalitat de Managua l’any 2005. Foren quinze dies intensos, plens d’aprenentatges i coneixences gràcies als seus companys de la Universidad Centro Americana: Arnaldo Zenteno, en lloc destacat, jesuïta dedicat a l’ajut de les menors que rescata de la prostitució. També les llargues xerrades amb antics comandants sandinistes i dirigents contrarevolucionaris que figuraven entre l’alumnat del curs de gestió local que impartia.
Però, a més, el llibre conté un pòrtic breu -excepcional pel seu contingut, una reflexió sobre el sentit de la vida i la transcendència- obra de l’escriptor Jordi Tiñena (conegut com a “Dimitrov” en els anys de militància antifranquista) lliurat poques setmanes abans del seu traspàs.
Post Scriptum, 24 de juny del 2018.
Avui, Josep Lluís Carod-Rovira publica al Punt aqueix article: “Francesc Xammar, l’home perifèric”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!