CDC, PDECat….. Junts per Catalunya

Aqueix cap de setmana la convenció municipalista del PDECat ha decidit concórrer a les eleccions municipals de l’any vinent amb la denominació Junts per Catalunya, un gest que no va acompanyat de la decisió de bastir un nou projecte polític superador de les limitacions que arrossega aqueixa marca de transició del pujolisme a l’independentisme que és el PDECat.

L’hora del PDEcat ja ha passat, el testimoni de patriotisme que demostren Carles Puigdemont, Jordi Turull, Joaquim Forn, Josep Rull no té correspondència en la direcció actual del partit personificada per Marta Pascal, entre d’altres. La victòria electoral del 21-D no és només mèrit des hereus de Convergència sinó de molta altra gent que va apostar per una opció innovadora i rupturista com és Junts per Catalunya.

El congrés de juliol serà decisiu per saber si el PDECat resta com un artefacte del tardo-autonomisme o si accepta participar en un moviment de nou encuny, transversal i innovador, amb vocació majoritària electoralment i políticament, a l’alçada del repte que suposa sostenir un conflicte de llarg abast amb l’ordre estatal espanyol.

Post Scriptum, 15 de juliol del 2018.

Odei A-Etxearte publica avui a Vilaweb una exhaustiva anàlisi sobre “La batalla pel control del PDEcat“.

Post Scriptum, 10 de març del 2019.

Avui, Junts per Catalunya ha pres cos projecte polític: del 21-D ençà era un grup parlamentari al Parlament de Catalunya identificat amb el lideratge del president Carles Puigdemont, però oficialment era només una sigla registrada com a partit pel PDECat. Junts per Catalunya serà l’aglutinant a les eleccions espanyoles, europees i municipals de l’espai electoral que manté la vigència del resultat del referèndum d’autodeterminació del primer d’octubre del 2017, que cerca la unitat estratègica de tot l’independentisme i que té com a referent els presidents Puigdemont i Torra.

La confecció de les candidatures a aqueix cicle electoral que comença el 28 d’abril i acaba el 26 de maig ha estat dificultós per les divergències al si del PDECat envers un projecte a mig termini com és el de la Crida Nacional per la República, però s’ha assolit l’encaix del PDECat al si de Junts per Catalunya.

Si aqueixa candidatura no és la més votada d’entre les forces independentistes i ERC es fa amb aqueixa posició el procés independentista es reconduirà cap a un pacte amb el PSOE (si guanya el 28-A) amb el compromís d’una referèndum a Catalunya que no serà pas en els termes del celebrat fa dos anys, sinó un nou encaix en l’ordre autonòmic.

Esquerra forçarà unes noves eleccions al Parlament de Catalunya per fer un govern amb els Comuns i el suport extern del PSC, com ja pretenia fer després del 21-D. Tot això ho va exposar clarament Joan Tardà a l’entrevista a La Vanguardia el proppassat 6 d’aqueix mes.

Post Scriptum, 17 de juny del 2019.

La victòria clara de Junts per Catalunya a les eleccions europees pot ser efímera si no fa el pas de coalició electoral a organització política, absorvint el PDECat ja que no arriba a abastar tot el suport que Carles Puigdemont és capaç d’aplegar i ofereix un cau als quinta-columnistes que el volen “sacrificar”. A les municipals Junts per Catalunya ha obtingut els mateixos vots que a les generals, és a dir, la meitat que a les europees, perquè la infraestructura i els candidats majoritàriament eren els del PDECat amb el nom canviat.

La Crida Nacional per la República haurà de restar com un organisme de coordinació i reflexió estratègica però no podrà donar el pas a projecte electoral ja que mai hi haurà unitat d’acció amb ERC. Ans al contrari, Esquerra voldrà a qualsevol preu liquidar el president Puigdemont i el Consell de la República per tal d’evitar que aqueix organisme esdevingui un veritable govern a l’exili. El Punt/Avui publica avui una detallada informació sobre la perspectiva d’unificació entre Junts per Catalunya i PDECat que lideraran conjuntament els presidents Artur Mas i Carles Puigdemont.

Post Scriptum, 28 de juny del 2019.

El Nacional publica per Sant Joan un punyent article d’Agustí Colomines titulat: “Per desembolicar la troca de JxCat”, on exposa reflexions que caldria tenir en compte en el procés de reformulació de Junts per Catalunya per tal de no malmetre la iniciativa de la Crida Nacional per la República. Avui, però, Pere Martí explica que hi ha risc de ruptura a Junts per Catalunya arran de les divergències davant la investidura de Pedro Sánchez, Puigdemont vol votar no, Mas vol abstenir-se, com ERC. Són dugues estratègies divergents, mantenir el conflicte amb el poder espanyol o claudicar.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *