12 de desembre de 2005
Sense categoria
3 comentaris

I només eren uns globus

Els detalls més insignificants poden arribar a ser un món.
I mentres ressonava aquesta frase en el meu cap, he saltat cap a Causa y Efecto, del senyor Drexler.

Passejava per la fira de Santa Llúcia. Bé, més que passejar, semblava que volia establir un temps rècord en recorregut de fires, que si existeix, heu de saber que la meva marca està en 10 minuts.
Tampoc era la gent, doncs no estava gaire concorreguda, era més aviat que em sentia una mica incòmode. I me n’he adonat quan retornava els meus passos a peu de catedral, i sense mirar enrera, sentia l’eco de petjades del passat, d’altres passejades i xiuxiueigs remots: agafada de la mà de mon pare, comprant peces pel pessebre. El primer Nadal amb l’Armand, disfrutant de cada primera vegada. La primera de moltes primeres vegades.
Fins i tot he dirigit una mirada fugissera a la meva esquena. Us veia a tots, en comitiva i amb somriure d’orella a orella. I he mirat cap endavant, cap als somriures que es creuaven amb mi i amb les mans a la butxaca. Soles.
Llumenetes, nadales amb ritme cubà, olor a garrapinyades i a molsa fresca, dicen que el muérdago trae buena suerte, compra’m el caganer d’en Maragall, amb les mans arraulides dins el folre.
I allunyant-me de tot plegat, amb aroma de triomf sota el nas, he vist una pluja inversa de globus, amunt amunt amunt, verdblauvermellrosaigroc, fins que s’han perdut més enllà de la boira de la lluna.
Fins quan seguiran ascendint?
En Txema més tard em deia que en alguna capa de l’atmòsfera, amunt amunt amunt, hi ha una comunitat de globus invisibles als nostres ulls, flotant flotant, atrapats.
Com us deia, m’he allunyat de tot plegat, amb aroma de triomf sota el nas.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!