Corea, nació emergent, vista de Catalunya estant

Abans d’ahir va ser una jornada històrica per la nació coreana en el seu conjunt ja que la cimera de Singapur entre el president de la RPDK i el dels EUA és l’inici del final de la guerra de Corea i la desnuclearització del règim comunista. He pogut seguir els prolegòmens de Corea estant, un país on hi faig estada sovint des de fa vuit anys per raons familiars, i he anat observant els canvis de tota mena mitjançant les opinions del meu entorn d’amistats (sense pretendre de cap manera passar per expert en qüestions coreanes).

La meva percepció és que Corea del Sud és a les portes d’un nou salt endavant multidimensional que esdevindrà un actor polític emergent en l’extrem orient i amb una projecció global. En primer lloc perquè les eleccions regionals d’ahir han atorgat una victòria espectacular al Partit Demòcrata de l’actual president (14 sobre 17) i han ensorrat l’oposició conservadora del Partit Llibertat Corea (només amb 2 governadors regionals). El resultat s’ha d’entendre com el final d’una generació política i un canvi de mentalitat de l’electorat, tal com resumeix avui l’editorial de The Korea Times.

La República de Corea aprofundirà la democratització dels seu sistema polític fent un salt endavant respecte el donat fa trenta anys. El 10 de juny del 1987 moria a causa de tortures policials l’estudiant de la Universitat de Seül Park Jong-chul, un dels dirigents de la revolta del jovent contra el govern autoritari del president Chun Doo-hwan. Arran d’aqueix acte criminal la resposta política fou la reforma constitucional que va democratitzar plenament la República de Corea. Així ho recordava avui l’editorial de The Korea Times. Hores d’ara, quan el règim comunista xinès perfecciona mètodes de control de la població no assolits per cap altre estat del món i projecta el seu poder de manera amenaçant envers els estats veïns, la República de Corea pot ser un revulsiu per altres estats en vies de democratització, Vietnam o Filipines.

Pel que fa a Corea del Nord, d’entrada el pacte amb els Estats Units garanteix la continuïtat de la dinastia comunista dels Kim, però la liberalització econòmica comportarà a mig termini també un canvi de formes de vida pels ciutadans nord-coreans i progressivament una nova mentalitat també política. La RDPK vol imitar el capitalisme d’estat de la República Popular Xina, està per veure si ho aconseguiran frenant la tendència natural a la reunificació nacional que inevitablement aflorarà arreu. De moment, la gran campana del temple budista de Seokquram repica per la reunificació del país cada cop que els visitants fan batre el tronc de fusta amb aqueixa voluntat.

A diferència del gegant xinès que no ha aconseguit radiar culturalment la seva modernització econòmica, la música i la cinematografia coreana està assolint èxits mundials. I alhora és un exemple de tolerància religiosa, quan al costat de les genuïnes creences (xamanisme, budisme) floreixen sense conflicte totes les variants del cristianisme i inclús hi arriba l’islam aportat per les comunitats de nouvinguts provinents de països musulmans propers. La Xina, al contrari, aposta per una política d’estat repressiva contra tota les confessions per evitar que puguin arribar a esser socialment influents i disputar el monopoli ideològic que manté de manera autoritària el PCX. Aqueix capteniment a la llarga no reeixirà i en els propers anys provocarà que els conflictes interns amb els moviments civils democràtics i amb tibetans, hongkongnesos i uigurs s’aguditzin encara més.

Malgrat l’atractiu turístic de Catalunya entre la població coreana no existeixen vincles associatius entre Corea i Catalunya que permetin una interrelació regular a tots nivells. Només alguns intel·lectuals com Hèctor López Bofill (traductor de l’obra del dissident nord-coreà Bandi) o Jaume Giné, professor associat d’Economia Aplicada a la UAB, que va publicar l’article “Societat i valors a Corea del Sud”, a la revista VIA, número 12 (2008), editada pel Centre d’estudis Jordi Pujol divulguen l’actualitat coreana entre nosaltres. Políticament, Corea hauria de ser un referent de futur per a la Catalunya lliure que ha d’emergir del conflicte en curs amb el poder espanyol.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *