Rellegint Michel Houellebecq: “Soumission”

Ara fa tres anys l’escriptor francès Michel Houellebecq va publicar una novel·la de política ficció titulada “Soumission” (Éditions Flammarion, 2015) que va tenir un gran impacte a França ja que avançava la hipòtesi segons la qual el candidat del partit musulmà esdevenia president de la República encetant un període de reformes que paulatinament anirien islamitzant la societat francesa.

Rellegint-lo ara, trobo que algunes de les qüestions plantejades per Houellebecq cal tenir-les en compte, no solament pel que passa a França sinó perquè es poden donat també a Catalunya. En primer lloc, l’autor constata la fallida accelerada del cristianisme (sobretot en la vessant catòlica, no tant entre les esglésies protestants) com a referent moral entre la ciutadania i la predisposició latent d’antics creient a convertir-se a l’islam.

En segon lloc, la fallida de l’islamogauchisme que acaba derivant en la dissolució de l’esquerra hereva dels valors humanistes occidentals. L’accelerada caiguda del PSF a les eleccions presidencials de l’any passat confirmen les prediccions contingudes a la novel·la.

En tercer lloc, el resultat de dècades d’antisionisme pretesament d’esquerres acaba abonant el terreny per a la penetració de l’islamisme polític rere la pantalla del palestinisme mític. Aqueixa tendència encara no s’ha concretat en la presentació de partits musulmans, com ja ha succeït a Holanda. Però, això sí, l’erosió dels valors republicans essencials, com la laïcitat, obren la porta a l’emergència de territoris perduts per a la República, com confirmen els treballs de George Bensoussan.

En quart lloc, el llibre se centra en el procés de conversió a l’islam d’un professor universitari com a via per assolir un statuts superior a la Sorbona esdevinguda una universitat islàmica finançada per Aràbia Saudí. Això últim no s’ha produït formalment però sí la introducció de professorat abocat al proselitisme musulmà com va ser el cas durant molts anys del farsant Tariq Ramadan, ara empresonat per violador.

En cinquè lloc, la predicció d’un puixant moviment identitari contraposat a l’islamisme polític emergent no s’ha donat, ni tampoc la temuda guerra civil que alguns analistes prediuen , malgrat que el jihadisme és una amenaça real i creixent des de fa deu anys.

Finalment, el protagonista cau en la depressió que el menarà a la conversió quan és abandonat per la seva parella jueva que s’estima més deixar França per viure a Israel, una societat inassimilable per l’islamisme, com ho són la hindu i la xinesa. Tota una reflexió a tenir en compte de Catalunya estant.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *