Amb Joaquim Torra

Joaquim Torra i Pla és el president electe pel Parlament de Catalunya per encapçalar el Govern de la Generalitat autonòmica que ERC i Junts per Catalunya han, finalment, acordat. Crec que el proppassat 30 de gener Carles Puigdemont hauria pogut ésser ratificat en el càrrec si a darrera hora, i amb deslleialtat, el president del Parlament Roger Torrent no hagués desconvocat (a instància del seu partit) la sessió pactada per Esquerra, Junts per Catalunya i la CUP. Aquell mal pas ha portat a l’elecció de Joaquim Torra com a mal menor, en una actitud defensiva de la majoria independentista quan el bloc del 155 CE és cada dia més agressiu.

Avui, a Berlín, els dos presidents, el de la República i el de la Generalitat, han mostrat complicitat però no pas línies estratègiques per recuperar la inciativa en el conflicte amb el poder espanyol. Cap dels dos podrà, a curt termini, exercir un govern efectiu. Per això és necessari que enforteixin el sobiranisme civil que resisteix la repressió i manté la capacitat de mobilització a l’espera d’una direcció política.

Les floretes d’ERC als Comuns i PSC no responen a cap plantejament realista ja que els seus dirigents han assumit les mateixes infàmies que els neofranquistes espanyols acusant Joaquim Torra de racista identitari per raó de la concepció de la catalanitat que sosté. Els progres que són còmplices del supremacisme espanyol i branden el mestissatge identitari com a senyal de cosmopolitisme són fanàticament intolerants amb els que defensen el projecte nacional de la catalanitat oberta. Per tant, pocs punts de contacte hi han amb el patriotisme republicà que predica Esquerra.

La inversió de la realitat entre opressors i oprimits que es promou des del poder cal que sigui contestada pels partits republicans des de la realitat quotidiana on es perceben nítidament les posicions de cadascú en matèria de pensions, atur, polítiques d’igualtat, reequilibri territorial… Per això calen sindicats nacionals catalans, mitjans de comunicació de proximitat, teixits associatius solidaris, referents intel·lectuals amb autoritat moral. Cal donar tota la confiança al nou president i al seu govern i demanar als partits que li donen suport actituds creïbles i propostes viables per més difícils que siguin d’aplicar a curt termini.

Post Scriptum, 17 de maig del 2018.

La campanya de desprestigi contra Joaquim Torra orquestrada pel poder espanyol arriba també a la premsa francesa, com ho prova aqueix article infame aparegut a Le Figaro signat per un sicari habitual de l’espanyolisme, Benoît Pellisandri.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *