Amb Joaquim Torra

Joaquim Torra i Pla és el president electe pel Parlament de Catalunya per encapçalar el Govern de la Generalitat autonòmica que ERC i Junts per Catalunya han, finalment, acordat. Crec que el proppassat 30 de gener Carles Puigdemont hauria pogut ésser ratificat en el càrrec si a darrera hora, i amb deslleialtat, el president del Parlament Roger Torrent no hagués desconvocat (a instància del seu partit) la sessió pactada per Esquerra, Junts per Catalunya i la CUP. Aquell mal pas ha portat a l’elecció de Joaquim Torra com a mal menor, en una actitud defensiva de la majoria independentista quan el bloc del 155 CE és cada dia més agressiu.

Avui, a Berlín, els dos presidents, el de la República i el de la Generalitat, han mostrat complicitat però no pas línies estratègiques per recuperar la inciativa en el conflicte amb el poder espanyol. Cap dels dos podrà, a curt termini, exercir un govern efectiu. Per això és necessari que enforteixin el sobiranisme civil que resisteix la repressió i manté la capacitat de mobilització a l’espera d’una direcció política.

Les floretes d’ERC als Comuns i PSC no responen a cap plantejament realista ja que els seus dirigents han assumit les mateixes infàmies que els neofranquistes espanyols acusant Joaquim Torra de racista identitari per raó de la concepció de la catalanitat que sosté. Els progres que són còmplices del supremacisme espanyol i branden el mestissatge identitari com a senyal de cosmopolitisme són fanàticament intolerants amb els que defensen el projecte nacional de la catalanitat oberta. Per tant, pocs punts de contacte hi han amb el patriotisme republicà que predica Esquerra.

La inversió de la realitat entre opressors i oprimits que es promou des del poder cal que sigui contestada pels partits republicans des de la realitat quotidiana on es perceben nítidament les posicions de cadascú en matèria de pensions, atur, polítiques d’igualtat, reequilibri territorial… Per això calen sindicats nacionals catalans, mitjans de comunicació de proximitat, teixits associatius solidaris, referents intel·lectuals amb autoritat moral. Cal donar tota la confiança al nou president i al seu govern i demanar als partits que li donen suport actituds creïbles i propostes viables per més difícils que siguin d’aplicar a curt termini.

Post Scriptum, 17 de maig del 2018.

La campanya de desprestigi contra Joaquim Torra orquestrada pel poder espanyol arriba també a la premsa francesa, com ho prova aqueix article infame aparegut a Le Figaro signat per un sicari habitual de l’espanyolisme, Benoît Pellisandri.

Post Scriptum, 30 de maig del 2018.

El president Torra ha hagut de cedir al xantatge de Rajoy per no restituir els quatre consellers repressaliats, com també li demanava de fer ERC. Quatre mesos després de la deslleialtat perpetrada pel president del Parlament, obeint la direcció d’Esquerra per trencar l’acord de restaurar Carles Puigdemont, tot ha estat reculades inútils per aturar la repressió.

Probablement, ERC es limitarà a fer “efectiu” el Govern i no participarà al Consell de la República de Brussel·les per considerar-lo una gesticulació sense sentit per així acabar de liquidar Carles Puigdemont i s’esmerçarà a fer el paperot d’independentista bo, obert a pactar amb PSC i Comuns, desviant cap a Junts per Catalunya l’odi espanyol contra els separatites, els identitaris, els de dretes. El president Torra haurà de suportar el pes de la dignitat republicana i esquivar les jugades del mig-govern d’Esquerra que no perdrà oportunitat per “sacrificar-lo” com han fet amb Puigdemont.

Post Scriptum, 1 de juliol del 2018.

Crec que la carta d’Oriol Junqueras a la militància republicana té moltes lectures, cap de positiva dissortadament, però la referència al discursos excloents i identitaris anava directa contra el president Torra marcant quina serà la conducta envers ell i el projecte que representa.

Post Scriptum, 14 d’agost del 2018.

Amb dies de retard llegeixo l’article del president Joaquim Torra del proppassat 4 d’aqueix mes a Vilaweb “Com un sol poble contra el feixisme“. El trobo tan ajustat a la nsotra realitat present com benintencionat, amb un to fins i tot èpic que contrasta amb la impostura equidistant dels Comuns que només gosen demanar a ERC que sigui “valenta” i es desmarqui del mateix Torra, de Puigdemont i del projecte de la Crida Ncional per la República, mentre callen davant els neofranquistes.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *