El Líban ha esdevingut un protectorat iranià

Les eleccions legislatives libaneses de diumenge passat donen com a resultat el triomf dels partits xiïtes encapçalats per Hisbol·là i els seus aliats cristians en detriment dels partits sunnites dependents de l’Aràbia Saudita fins fa pocs anys encara hegemònics. La llista reformista Societat Civil només ha obtingut una diputada (de les sis que integren el Parlament de cent vint-i-vuit membres), l’armènia Paula Yacoubian.

Entre el 1922 i el 1943 el Líban fou un protectorat francès, conegut com la Suïssa del Pròxim Orient, que amb la independència basti un equilibri intercomunitari que preservava la minoria cristiana en una posició determinant. La guerra civil desencadenada per la presència palestina que utilitzava el país com a plataforma des d’on atacar Israel va fer escalat el sistema polític libanès i el va sotmetre a la intervenció siriana.

La revolta democràtica coneguda com la “revolució del cedre” que va provocar la fi del protectorat sirià i la formació de la coalició de partits cristians i sunnites coneguda com del “14 de març” s’ha anat esfilagarsant fins a acatar la implantació del protectorat iranià exercit pel poder fàctic de la milícia d’Hisbol·là que té com a prioritat contribuir al propòsit d’Iran de destruir Israel. A més de Síria, l’estat hebreu tindrà un segon front al nord, tal com preveu el digital Debka.

La participació d’Hisbol·là a la guerra de Síria l’ha enfortit militarment i políticament fins al punt que la puixança demogràfica de la comunitat xiïta no solament va camí d’esdevenir la minoria majoritària al Líban sinó que és prou forta per repoblar les zones sirianes limítrofes ocupades per les milícies dirigides per Iran. Síria és després de set anys de guerra un estat fallit esquarterat en zones ocupades per Turquia (que les repobla amb turcmans per substituir els desplaçats kurds), el territori alliberat pels kurds i els cantons de població alauita i drusa. De fet, el somni de la Gran Síria albirat a l’època del protectorat francès s’ha esvaït i només en resta el Partit Social Nacionalista Sirià, que fa costat al règim d’Al Assad i que ha obtingut tres escons al Líban (tots diputats de la minoria greco-ortodoxa).

La minoria cristiana libanesa que no es fa còmplice d’Hisbol·là tem ser engolida pel ressorgiment de l’imperi persa i pagar el preu de la probable guerra contra Israel.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *