Llibres (CXCV)

“Mi vida”, Golda Meir, Plaza & Janés, 1976, Barcelona.

Avui fa cent vint anys del naixement de Golda Mabovitx (coneguda des del 1956 pel cognom Meir), una de les principals figures jueves que van participar en la gestació de l’Estat d’Israel l’any 1948.

La seva autobiografia reflecteix la seva personalitat, directa, honesta, sentimental amb la seva família, clarivident estratega política i dona que s’obre pas entre un món d’homes amb intel·ligència i coratge. El llibre resumeix la seva trajectòria des de la naixença a l’imperi tsarista, la por als pogroms, l’emigració als Estats Units i l’anada definitiva a l’imperi otomà per fer-hi néixer la pàtria dels jueus i ser-ne governant.

Descriu acuradament (pàgines 133-134) la personalitat introvertida i autosuficeint de Ben Gurion, un home amb qui no era possible la intimitat ni tan sols establir una conversa que no fos políticament útil a la causa d’Israel, sense que això signifiqués insensibilitat envers la seva gent. Pel que fa a Arafat se’n plany que el món hagi decidit “dotar de atractivo al terrorismo árabe y admitir en el llamdo Consejo de Naciones a un hombre como Yassir Arafat, que carece de un solo pensamiento o acción de carácter constructivo y que, por decirlo con toda claridad, es sólo un asesino múltiple disfrazado que preside un movimiento dedicado exclusivamente a la destrucción del Estado de Israel”, Pero tengo la profunda convicción -y el consuelo- de que la semilla del inevitable fracaso del terrorismo árabe radica en el concepto mismo de terrorismo” (pàgina 153).

Sobre Henry Kissinger reflecteix la desconnexió entre la seva identitat jueva i la causa sionista actuant com Secretari d’Estat dels EUA durant la guerra del Iom Kippur: “Pero si estaba emocionalmente vinculado con nosotros, aquella vinculación no se reflejó ni un solo instante en nada de lo que nos dijo o de lo que hizo por nosotros” (pàgina 380).

Finalment, una reflexió sobre el fet de ser jueu: ” A mi modo de ver, no es sólo cuestión de observancia y práctica religiosa. Para mí, ser judío significa y ha significado siempre sentirse orgulloso de formar parte de un pueblo que ha mantenido su propia identidad durante más de dos mil años con todas las penalidades y tormentos que e han sido inflingidos. Los que han sido incapaces de resistir y han tratado de prescindir de su calidad judía lo han hecho, estoy convencida de ello, a costa de su propia identidad básica. Se han empobrecido lastimosamente a sí mismos” (pàgina 394). Aqueix seu pensament coincideix amb la frase que consta a l’entrada del restaurant La Masia de l’Ametlla del Vallès a l’enrajolat de ceràmica col·locat a iniciativa del Centre Roger de Flor de l’any 1906 que diu així: “El català que deixa de ser català no és res.”

El llibre acaba amb un fervent desig sobre el futur de l’Estat d’Israel: “Que nadie, en ninguna parte, sienta la más mínima duda sobre esto: nuestros hijos y los hijos de nuestros hijos nunca aceptarán menos” (pàgina 395).

Post Scriptum, 4 d’agost del 2018.

Avui The Times of Israel publica un article de JP O’Malley titulat “Golda Meir, Première ministre, amie de Ben Gurion et l’amante de David Remez”, basat en la biografia que Francine Klagsbrun va publicar amb el títol “Lioness. Golda Meir and the nation of Israel” (Schocken Books, EUA, 2017).

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *