Avui, El País (antany portaestandard del progressisme espanyol) titula a portada: “La batalla política de la lengua se extiende a otras autonomías” i subtitla, “El PP y Ciudadanos ven una agenda oculta en los Gobiernos de Comunidad Valenciana, Navarra y Balaeares para seguir los mismos pasos del “procés”.
Són titulars més propis de la premsa franquista més addicta a les teories conspiratives que a mirar d’interpretar la realitat. Parlar d’agenda oculta compartida entre governs on participa el PSOE (còmplice del 155 CE contra Catalunya) i altres, com el de Navarra, íntegrament abertzale és pur deliri. Però així és la mentalitat del supremacisme espanyol que necessita permanentment estar en guerra contra els pobles sotmesos invertint el paper de víctimes i botxins, com fan totes les dictadures per tal de legitimar-se.
El projecte nacional espanyol a la pràctica es redueix a la megalòpoli madrilenya i tot territori no castellà és considerat potencialment enemic, propiciant així que es facin realitat els Països Catalans com a àmbit nacional emergent. L’eix de la prosperitat que cínicament Camps i Matas denominaven a la radial madrilenya que arribava a les subalternes València i Mallorca s’ha evaporat davant el creixent espoli econòmic d’aqueixos territoris perifèrics. L’eix veritable de la prosperitat és el triangle Barcelona-València-Mallorca-Perpinyà, l’altre és l’eix del saqueig estructural sobre el qual es sosté l’ordre estatal.
L’objectiu del PP i Cs atiant la guerra contra la llengua catalana és que el PSOE no repeteixi l’any vinent al País Valencià i les Illes Balears governs tripartits amb Podemos i els nacionalistes autòctons i s’avingui a formar en aqueixos territoris un bloc 155 CE preventiu. El problema és la realitat: les reivindicacions de millor finançament dels governs valencià i balear no seran satisfetes, com no ho van ser les de la Generalitat de Catalunya. El conflicte és econòmic i serà polític si s’estableix una dinàmica conjunta d’abast Països Catalans.
Post Scriptum, 27 de maig del 2018.
Ximo Puig i Francina Armengol s’han afanyat a donar suport a la moció de censura contra el govern Rajoy presentada pel secretari general del PSOE Pedro Sánchez, potser en un gest preventiu orientat a evitar que el cabdill de Ferraz no els permeti repetir aliances amb els nacionalistes autòctons l’any vinent. De moment és un mal presagi que el PSOE a Navarra doni suport a la manifestació contra la normalització progressiva de l’euskera prevista pel dissabte vinent a Pamplona al costat del PP, UPN i Ciudadanos.
Post Scriptum, 28 de maig del 2019.
Pere Martí va resumir molt bé, abans de les eleccions a les Corts Valencianes, l’11 d’abril a Vilaweb “La clau valenciana del 28-A“. Però el mal resultat de Compromís ha enfortit el PSPV i dificulta l’emergència d’un nacionalisme valencià capaç de disputar a l’espanyolisme l’hegemonia al País Valencià. Dissortadament, una situació similar s’ha produït a les eleccions autonòmiques a les Illes Balears, el resultat de les quals sinteitza molt bé Josep Vergès avui a Vilawe: “La manca d’instint polític de Més per Mallorca que explica el triomf del PSOE a Les Illes”. En resum, en ambdós territoris el PSPV i el PSIB podran formar tripartits amb Podem i Compromís i Més.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!