L’Estat d’Israel va ser fundat el 14 de maig del 1948 però enguany segons el calendari jueu el setantè aniversari va ser ahir. Amb motiu d’aqueixa efemèride l’ACAI va fer públic aqueix comunicat:
De molts és ben sabut que el dia de la Independència d’Israel, el Iom haatsmaut, se celebra el 5 del mes de Iar perquè aquell dia de l’any 5.708, David Ben Gurion, president de l’Agència Jueva, va llegir, davant del Consell del Poble Jueu reunit a Tel Aviv, la declaració que establia de l’Estat d’Israel. Si aleshores la declaració va coincidir el 14 de maig del 1948, enguany el 70è aniversari és el 18 d’abril.
El naixent Estat no sorgia del no-res. Era un pas decisiu d’un projecte polític, el sionisme, que havia nascut al llarg del segle XIX, els elements centrals del qual -bevent d’una tradició secular que maldava pel retorn del poble jueu a la Terra d’Israel- van prendre forma definitiva amb les propostes de Teodor Herzl, validades solemnement en el decurs del Primer Congrés Sionista Mundial celebrat a Basilea el 1897. Des d’aleshores, el moviment sionista va fer tot el possible i va actuar en tots els fronts per recuperar el control de la terra que havia estat el bressol del poble jueu, per fer-hi una llar nacional jueva on hi pogués viure en pau, llibertat i seguretat. S’hi han dedicat molts anys d’esforços, treball i patiment (massa) de molta gent. Però ha valgut la pena arribar fins avui: Israel és una democràcia vibrant, complexa, rica, per bé que assetjada per dictadures que l’amenacen contínuament i amb uns reptes immensos quant a la gestió de la seva pròpia diversitat interna. L’hebreu ha tornat a rebrotar, i la cultura i la ciència jueves són fortíssimes. El poble jueu està avui en millors condicions per, primer, continuar existint com a tal i, segon, per continuar portant a terme el seu compromís autoimposat de millorar el món.
Nascuda de l’admiració pel poble jueu, l’Associació Catalana d’Amics d’Israel (ACAI) es va fundar amb la voluntat de fomentar i enfortir els lligams entre Israel i Catalunya de manera bidireccional. Per això, l’ACAI aplega catalans que, per diverses raons, ens sentim propers al poble jueu i a Israel. Alhora, som persones que compartim la convicció que el dret a l’autodeterminació, invocat en el cas d’Israel, també és vigent per al nostre país, Catalunya.
És per això que, amb motiu del Dia de la Independència d’Israel, des de l’ACAI, adreçant-nos als nostres compatriotes i a totes les persones de bona voluntat que hi ha al món, essent plenament conscients que la història i les circumstàncies d’Israel i Catalunya són ben diferents, i perquè hi veiem honestament alguns elements que permeten una certa comparació, sostenim que el cas d’Israel pot ser útil per a Catalunya en el seu procés d’afirmació nacional que està vivint aquests darrers anys. No es tracta de copiar res. Però creiem imprescindible remetre’ns al cas d’Israel per orientar l’acció política catalana cap a la finalitat que la majoria del poble català vol: la constitució d’una república lliure, integrada per dones i homes lliures.
Són claus per a aquesta bona fi -i l’ordre no n’estableix la importància: l’existència d’un lideratge fort, determinat i ben assessorat, i d’altres lideratges també potents en determinats àmbits; el respecte a la diversitat interna i a la recerca d’un consens per al bé superior que s’està buscant; la fermesa en el manteniment dels objectius estratègics i la ductilitat en la tàctica; l’ús de les institucions existents i la creació de noves fora de l’abast dels poders que es combaten; el repartiment i la distribució dels recursos disponibles en els diversos fronts de defensa de la causa, siguin a l’interior del país o a l’exterior; saber mobilitzar el bo i millor de la nostra gent en el moment precís d’acord amb la planificació establerta; assumir que ningú altre no farà res per nosaltres abans que nosaltres no ho hàgim fet; o bé, emfatitzar a cada fase del procés els tipus d’accions que siguin pertinents sense quedar presoners de plantejaments que s’hagin demostrat estèrils o ineficients. De la història del moviment sionista, Catalunya en pot aprendre molt, n’ha d’aprendre molt.
L’ACAI, en aquests moments històrics, reitera que està al servei de Catalunya i posa a la seva disposició tots els seus recursos per a contribuir a fer avançar la voluntat del poble català en el sentit que li marca la història. Treballarà en el seu àmbit, amb tota la discreció que calgui, perquè Israel pugui confirmar una vegada més que a Catalunya hi té bons amics i que, més enllà de ser coherent amb el principi de llibertat dels pobles, és també en el seu propi interès que li convindria que a Catalunya esdevingués un nou Estat a la Mediterrània.
L’ACAI és ben conscient que Israel té moltíssimes i importants carpetes obertes. Tanmateix, confiem que sabrà donar suport a les aspiracions catalanes d’acord amb la conjuntura de cada moment; i que, com en d’altres cops, sense que es noti, ajudarà Catalunya i els patriotes que la defensen. Sabem que no serà el primer Estat en reconèixer la nova República, però també ens consta que no serà el darrer.
Am Israel Khai!
Visca Catalunya Lliure!
Post Scriptum, 20 d’abril del 2018.
Ahir, el President Carles Puigdemont va ser l’única autoritat catalana que va enviar un missatge de felicitació a Israel: “Congratulations Israel on the 70th anniversary of your Independence. Your struggle against adversity and your spirit of self-sacrifice has gained our respect in Catalonia”.
Avui, la CUP ha tornat a demostrar la judeofòbia que els caracteritza situant-se com els campions de l’antisionisme nostrat amb un llenguatge ignorant i fanàtic.
Per la seva part la Comunitat Palestina de Catalunya ha emès un comunicat crític envers el President Puigdemont en uns termes molt més respectuosos que no pas els de la CUP però amb les impostures i els tòpic habituals de l’antisionisme islamista (per exemple els “11 milions de refugiats” palestins), neguen el dret del poble jueu al seu estat i obvien el suport de l’ANP a la unitat d’Espanya i passen de crear un CDR a Gaza, equiprable al CDR Israel:
COMUNICAT DE LA COMUNITAT PALESTINA DE CATALUNYA A PROPÒSIT DEL TWEET DEL SR. CARLES PUIGDEMONT.
A propòsit del tweet escrit pel Sr. Carles Puigdemont el passat 19 d’abril de 2018 en el qual felicita l’Estat d’Israel pel 70è aniversari de la seva independència i el pren com un model a seguir en el futur, la Comunitat Palestina de Catalunya volem manifestar que ens sentim pofundament decepcionats i indignats per la seva desició de posicionar-se un cop més a favor de l’Estat d’Israel, un estat que des de la seva fundació viola constantment els drets humans més fonamentas del poble palestí.
El dia 15 de maig, l’Estat d’Israel celebra la seva independència, però el poble palestí commemorem la Nakba -la catàstrofe- ja que la creació d’aquest nou estat es va fer amb la massacre i l la diàspora del 75% de la població autòctona de Palestina.
Aquest any, commemorem els 70 anys d’una Nakba que continua en l’actualitat a través de l’ocupació i del sistema d’apartheid que l’Estat d’Israel imposa als territoris palestins i que en aquests 70 anys ha provocat l’exili d’11 milions de palestins i palestines, creant la bossa d’exiliats i refugiats més quantiosa percentualment de tota la història contemporània de la humanitat; i l’empresonament per causes polítiques de milers de palestins i palestines que en la majoria dels casos han patit la tortura de forma sistemàtica i que en l’actualitat ja són més de 8000, entre les quals hi ha centenars de nens i nenes.
Però, com a Palestins i Catalans, el que més greu ens sap de les paraules del Sr. Puigdemont és que hagi volgut parlar en nom del Poble de Catalunya, doncs el poble català ha demostrat majoritàriament que defensem els drets humans i el dret a l’autodeterminació, uns valors que ens neguen sistemàticament al poble palestí les forces ocupants israelianes.
Així doncs, esperem que el Sr. Puigdemont rectifiqui el seu tweet i mostri la seva solidaritat pel nostre poble.
Barcelona, 20 d’abril de 2018
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
He cercat per Internet ACAI per tenir més informacions sobre l’associació, les seves finalitats els seus membres, com eventualment esdevenir-ne ne membre i no trobo res excepte que existeix un elixir de joventut, per a mi l ‘interès per a la judeïtat ha estat per cert un elixir de joventut …un dia em vaig adherir a una petició de la P Rahola i més catalans coneguts per denunciar l’antisemitisme dels esquerrans però mai em van contactar…
gràcies per les informacions
Daniela Grau Catalunya del Nord
graudaniela@gmail.com