Passes, avui sobrevisc en un mon de passes, cames que caminen ( òbviament! ), cossos que es creuen sense creuar-se la mirada, ( menys obvi al meu parer).
S?organitzen les voreres en tres carrils de baixada i prop de sis de pujada, m?assec en una mena de bar i l?efemèride la fa un noiet, l?heroïcitat d?assolir una cigarreta d?una dona dues taules mes enllà, acompanyada d?una taula d?amanida i pit de pollastre, tabac del ros i mitja ració de pastís de xocolata sense treure la mirada d?un mòbil que no sona, l?anomenat noiet en el retorn a la taula on enardeixen els somriures per haver tret bona nota en Llengua Catalana , en un castellà perfecte ( he dit ja tret? ).
I obrers, que en el verb català d?obrar, vol dir fer la feina que manen els grans.
No em voldria violentar comentant allò que hi veig a la televisió, que m?assenta en un lloc, fent-me sentir estranger en aquest joc.
Tot plegat massa per haver dormit just poc mes de quatre hores.
L?Ona be i la Gemma millor.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!