Mig any després del referèndum d’autodeterminació del proppassat 1 d’octubre cal fer algunes consideracions: la primera, que fou convocat efectivament per una llei aprovada pel Parlament de Catalunya, plenament legítima tal com vam opinar els juristes del Col·lectiu Maspons i Anglasell, amb un resultat vinculant per les institucions catalanes que el varen promoure i susceptible de causar efectes en el temps a venir malgrat que la espanyola justícia l’hagi negat.
En segon lloc, la gestió política posterior a la proclamació de la República catalana del 27 d’octubre ha estat mancada de direcció col·legiada i d’estratègia, dissortadament, i malgrat la victòria electoral independentista del 21-D, ERC i alguns dirigents del PDECat volen girar cua, cedint a la repressió, per restablir una infraautonomia. Carles Puigdemont enmig d’aqueixa conjuntura ha demostrat sentit d’estat català i capacitat de lideratge. Per això el govern espanyol està disposat a pagar el que sigui al d’Alemanya per extradir-lo i condemnar-lo per escarmentar el poble català. Cal comptar que dissortadament potser n’obtindrà l’extradició, però no obtindrà la seva rendició, ni tampoc hauria de aconseguir la de l’independentisme justament quan hom ha arribat a un punt de ruptura mai assolit en tres-cents anys d’ocupació.
En tercer lloc, la reacció del poder espanyol consisteix en destruir el subsistema polític i social català que malgrat totes les limitacions ha crescut durant el període autonòmic, delmant la catalanitat i atiant un espanyolisme fanàtic, abstracte i agressiu que obri un conflicte civil a l’intern de la societat catalana. Front a aqueixa ofensiva des del poder no hi ha altra alternativa que persistir en fer efectiva la República a mig termini, actuant amb patriotisme, intel·ligència i coratge. Cal preparar-nos per a superar la il·legalització probable de l’ANC i la CUP, i la persecució anunciada dels CDR ja que el bloc del 155 CE cerca una victòria electoral que el legitimi i això només és possible fracturant i impedint la participació electoral d’alguns partits independentistes.
Post Scriptum, 3 d’abril del 2018.
El Nacional publicà ahir la notícia que el CDR d’Israel ha fet la primera acció en suport dels presos polítics catalans omplint de llaços grocs el centre de Tel Aviv.
Això passa justament el dia que la fiscalia de l’Audiencia Nacional ha iniciat diligències per acusar els CDR de rebel·lió en una operació preparada mediàticament i políticament per estendre la repressió als líders socials de l’independentisme després d’haver detingut tot el Govern de la Generalitat i els presidents de l’ANC i Òmnium. La resposta del CDR Catalunya ha estat anunciar la convocatòria d’una vaga general properament, segons informa avui El Nacional.
L’activisme dels catalans d’Israel contrasta amb l’absència de cap mena de solidaritat provinent dels moviments palestins als quals pels antisionistes nostrats senten una devoció mística.
Post Scriptum, 4 d’abril del 2018.
Tots els indicis apunten que la conxorxa mediàtica i política per presentar els CDR com un grupuscle violent desfermarà una operació policial imminent i un procés judicial que superarà de llarg “l’operació Garzón” contra l’independentisme la vigília dels Jocs Olímpics del 1992. Som a les portes d’una conspiració des del poder contra la dissidència catalana pròpia de règims totalitaris com el d’Erdogan. L’objectiu és dissoldre l’ANC i Òmnium, com demanda ja Ciudadanos i il·legalitzar la CUP i les plataformes de suport a Carles Puigdemont, per poder així el bloc del 155 CE pugui guanyar unes eleccions autonòmiques al Parlament de Catalunya i donar per liquidat el procés.
Post Scriptum, 30 d’agost del 2018.
Avui a Vilaweb, Antoni Abat Ninet publica un breu però clarificador article “Significat del referèndum del primer d’octubre“.
Post Scriptum, 2 d’abril del 2022.
Gairebé cinc anys després del referèndum d’autodeterminació, en ple procés de desconstrucció de l’independentisme, apareix una iniciativa per liquidar-lo definitivament: “L’Acord Social per a l’Amnistia i l’Autodeterminació cercarà el consens de 150 entitats. Prepararan un informe que exposi el consens social amb l’autodeterminació i l’amnistia, que volen presentar el Primer d’Octubre”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!