Mireille Knoll era una jueva francesa de vuitanta-cinc anys que divendres passat va ser assassinada a ganivetades i posteriorment cremada al seu apartament de París per dos individus musulmans, un dels quals era conegut de la víctima des de ben petit. Es traca, doncs, d’un crim antisemita de similars característiques al de la infortunada Sarah Halimi fa un parell d’anys.
En ambdós casos, la policia, la judicatura i la premsa han trigat a reconèixer el caràcter racista antijueu del cas i només alguns polítics, com Malek Boutih, antic cap de SOS Racisme, han fet costat a la comunitat jueva que ha convocat per demà al vespre una manifestació de dol a París. Es dóna la circumstància cruel que Mireille Knoll va escapar a la persecució nazi i als col·laboracionistes francesos però no ha pogut fugir dels islamistes que campen per França perseguint jueus amb la connivència dels antisionistes políticament correctes que dominen la vida pública.
Post Scriptum, 21 de novembre del 2020.
Dos anys ha trigat la judicatura francesa a decidir que l’assassinat de Mireille Knoll fou un crim antisemita comès per un islamista, i ha estat la pressió de les associacions jueves i la persistències dels advocats de l’acusació qui ha obtingut aqueix reconeixement. El silenci polític i mediàtic que ha envoltat el cas, en espera de judici, és esfereidor però reflecteix el negacionisme imperant sota l’amenaça gihadista.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!