Llibres (CXCIII)

“Ce pays qui te ressemble”, Tobie Nathan, Éditions Stock, París, 2015.

Tobie Nathan, (El Caire, 1948), és un etnopsiquiatre i escriptor jueu francès d’origen egipci que manté actiu un bloc personal on traslleuix la seva erudició interdisciplinar.

En aqueixa novel·la ressegeix mitjançant el periple vital del protagonista, Zohar, un jove jueu poc creient, germà de llet d’una jove àrab, Masreya, amb la qual viurà al cap dels anys una apassionada història d’amor amb una ruptura forçada com a desenllaç en haver de fugir d’Egipte per la persecució antijueva desfermada l’any 1948. El relat comença al primer terç del segle XX al si de la comunitat jueva del Caire, pobre i marginal, quan la necessitat de salvar la vida d’un infantó desnodrid porta els pares a cercar una reputada dida fora del gueto, entrant en contacte a tarvés d’ella amb les supersticions animistes pre-islàmiques que subsisteixen en els ambients populars de la capital egípcia. Dances frenètiques amarades d’erotisme, fetilleres i remeieres, venedors al·lucionògens, són mostres d’una forma de vida ancestral subsistent fins als trasbalsos del provocats a l’època contemporània pel xoc entre la influència occidental i la reacció islamista, que acabarà imposant-se als nostres dies.

Tobie Nathan tria tres amics jueus ben difernts que s’uneixen per fer negoci subministrant beguda alcoholica als soldats anglesos que ocupen Egipte durant la Segona Guerra Mundial: Zohar, l’agnòstic, Nino, el comunista que es convertirà en islamista, i Joe el sionista. Mitjançant aqueix negoci i el cabaret que regenten, entren en contacte amb els notables cairotes amics de la disbauxa, el militars autòctons que conspiren contra els anglesos i a favor dels nazis (Gamal Abdel Nasser, entre ells) que acabaran derrocant el rei Farouk.

La descripció del procés de conversió del jueu comunista Nino en fervent islamista és dels moments més reeixits de la narració on l’autor demostra els coneixements de la mentalitat dogmàtica i abstracta que facilita el pas d’un totalitarisme a l’altre, i com el fanatisme islàmic propugnat per Hassan Al-Banna emergeix creant la Germandat Musulmana com a un moviment de masses anti-occidental que arrassa l’Egipte mil·lenari en el qual han deixat la seva petja romans, grecs, cristians, jueus, francesos i anglesos. Signifcativament el jueu convers no deixarà mai de ser-ho als ulls dels integristes que l’acabaran bandejant sota la sospita de ser un agent israelià.

El naixement de l’Estat d’Israel, la guerra que li declara -i perd- Egipte serà la fi de la presència ancestral dels jeus al país que fou dels faraons, víctimes de la revenja mesquina i violenta de la població musulmana cada cop més fanatitzada que en provocarà l’èxode massiu cap al nou estat veí i enemic a partir del 1948. El llibre acaba describint la trista melangia dels jueus egipcis, com l’autor, com George Moustaki, com Bat Ye’or i tants d’altres refugiats a França o escampats arreu, per sempre enyoradisos d’un país que consideraven el seu i que no se n’avenen els hagi oblidat tan bruscament, com si mai haguessin existit.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *