Un llunyà 5 de gener del 1991 vaig publicar al Diari de Tarragona un article amb aqueix títol responent a un d’anterior de Xavier Sabaté Ibarz, allavòrens i encara avui, destacat dirigent del PSC (PSC-PSOE) amb un llarg currículum de càrrecs institucionals, qui aprofitant un error de transcripció en una notícia de premsa amb motiu de la presència de Josep Guia a Tarragona criminalitzava la causa independentista.
Ser independentista significa tenir consciència nacional catalana, és a dir, saber-se personalment membre d’un col·lectiu humà que s’autoidentifica com a poble. Avui, en ple conflicte amb l’ordre estatal espanyol arreu dels Països Catalans hi ha ciutadans que opten per identificar-se amb l’estat que ens sotmet políticament i ens espolia econòmicament perquè primen per damunt de tot això el fet de la seva espanyolitat, d’altres essent catalans sense consciència de poble s’avenen a la dominació espanyola per ignorància volguda de la realitat, per interès mesquí o per por a la repressió.
Desconec quin és la motivació concreta de Xavier Sabaté per ser un còmplice recalcitrant del nacionalisme espanyol, tot desmentint allò que ell mateix va escriure uns dies més tard en una carta al director del Diari de Tarragona responent el meu article: “I vull aclarir que a l’opció independentista hi té dret tothom. No serè jo qui el negui. I em sembla tan respectable com qualsevol altra, sempre que es faci a travès de mètodes democràtics i pacífics i condemnant la violència quan es produeixi”.
Heus aquí el meu article que vaig signar com a president de l’Associació Xavier Romeu:
“Escric aquestes ratlles en contesta a l’article “Exigim al Sr. Nadal una rectificació” signat per Xavier Sabaté, primer secretari del PSC (PSC-PSOE) a Tarragona aparegut al Diari de Tarragona el 14 de desembre de l’any passat.
Em referiré només a una part del text, ja que replicar-lo en la seva totalitat requeriria un espai del qual no disposo i atès que afecta a altres persones i institucions, suposo que per elles mateixes donaran oportuna rèplica a les manifestacions del senador Sabaté. Jo parlaré només com a president de l’Associació Xavier Romeu i independentista compromès.
L’Associació Xavier Romeu és una entitat cultural que porta el nom d’aquell patriota i professor universitari que va exercir com a tal a la nostra ciutat. Arran de la invitació de l’alcalde de Tarragona senyor Nadal hem proposat un programa que amb el títol “Recuperem la nostra història” servís d’homenatge al President Companys i contribuís des de Tarragona a la normalització de la història de Catalunya. Els conferenciants han estat, Josep Maria Solé i Sabaté, Agustí Barrera, Josep Guia i Josep Benet, tots ells d’un alt nivell intel·lectual i d’una pluralitat de perspectiva en l’anàlisi històric i social que ningú pot qüestionar. No recordo una iniciativa similar en els anys de govern socialista de la ciutat. Ventall ideològic que s’ampliarà amb la invitació a realitzar una conferència, durant els dies que a Tarragona es pugui veure l’exposició que la Generalitat ha organitzat sobre Companys, a Roc Llop, escriptor i militant cenetista exiliat a París del qual es reeditarà un llibre de poesies guanyador dels Jocs florals a l’exili l’any 1965.
Així mateix un altre autor tarragoní i sacerdot, Josep Maria Llorens, mort a l’exili, veurà reeditat per l’Ajuntament el seu llibre “La meva Tarragona”. També espero que el premi de monografies per a l’ensenyament “Xavier Romeu” que l’Ajuntament recupera per la ciutat es consolidi en el marc d’aquest programa i sobrevisqui a una eventual tornada al govern municipal del grup socialista.
El fet que el Nou Diari, en edició corresponent al dia 5 de desembre del 1990, publiqués equivocadament que un dels conferenciants, Josep Guia, era membre de Terra Lliure, en lloc de Catalunya Lliure com realment correspon, ha servit d’excusa al senyor Sabaté per llençar una invectiva malintencionada contra el propi Josep Guia i en últim terme contra l’independentisme. Lamentablement, el senyor Sabaté no va llegir el Diari de Tarragona del mateix dia on la informació sobre la roda de premsa que Josep Guia va celebrar abans de la conferència, referint-se al seu judici celebrat els dies precedents, era recollida perfectament i no oferia lloc a cap mena de confusió.
Tant mateix, el senyor Sabaté manifesta una escassa cultura política al ignorar aparentment qui és Josep Guia, historiador i polític, prou conegut per l’èxit de venda de llibres seus i, entre altres activitats, per haver estat vicerector de la Universitat de València i premi de l’actuació cívica catalana l’any 1986. Aquest guardó l’atorga la Fundació Jaume I i li va ser lliurat personalment per l’alcalde de Barcelona senyor Pasqual Maragall al saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. Atès que el pensament polític de Josep Guia no ha variat des del 1986 ençà, en bona lògica, vostè s’hauria d’adreçar públicament a l’alcalde Pasqual Maragall en els mateixos termes en que ho ha fet respecte de l’alcalde Joan Miquel Nadal pel fet d’haver permès que un personatge com Josep Guia prengués la paraula al saló de sessions de l’Ajuntament de Barcelona.
La interpretació que faig de l’escrit del senyor Sabaté és que li molesta que l’Ajuntament de Tarragona hagi organitzat un cicle d’aquestes característiques i hagi donat l’oportunitat de fer-ho a una entitat com l’Associació Xavier Romeu i a uns oradors que, a banda del seu valor científic, tenen una trajectòria política personal, clara i coherent, cadascú al seu àmbit ideològic.
El que fa el senyor Sabaté és criminalitzar l’opció política independentista i les persones que assumeixen públicament aquesta condició a diferents nivells, malgrat els costos personals i professionals que aquesta actitud comporta. El senyor Sabaté actua més com a col·laborador del Govern Civil i el Ministerio del Interior que com a electe del poble de Tarragona.”
Post Scriptum, 8 de febrer del 2022.
El dret a ser independentista comporta el deure de lluitar per aconseguir-la, per oposar-se tothora a l’opressió nacional i a l’alienació identitària que se’n deriva. No fer-ho és una impostura, suposa reduir la independència a un anhel abstracte que no compromet a res, com el socialisme pel PSOE i el Comuns. Dissortadament, el cas català de desconstrucció independentista posterior al 2017 és inèdit entre tots els moviments d’alliberament nacional contemporanis. Com descriu cruament ahir Ot Bou a Vilaweb: “L’espiral de frivolitat o com es degrada un país. La degradació del debat públic és el símptoma més manifest d’allò que passa en un país quan és massa evident que és ocupat però ningú no fa per a desocupar-lo”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!