Avui, arran de la dimissió de la consellera Clara Ponsatí, ha esdevingut diputada al Parlament de Catalunya la candidata de Junts per Catalunya Salwa El Gharbi, advocada d’origen amazic i compromesa amb la causa nacional del seu poble.
La immigració amazic als Països Catalans d’ençà quaranta anys és un fenomen social d’envergadura del qual encara no en copsem l’abast ni el perfil ja que sovint identifiquem els nouvinguts com a marroquins i ells mateixos tenen dificultats per a autoidentificar-se com a pertanyents a l’imazighen (poble lliure, berbers en terminilogia colonial). El naixent moviment amazic català denuncia que la pressió arabitzadora i islamitzadora suportada als estats d’on són originaris (Argèlia, Marroc, principalment) es reprodueix a Catalunya mateix per part de les autoritats consulars i els imams que actuen al dictat dels respectius estats davant la indiferència de les autoritats catalanes.
El moviment nacional amazic es forja sobretot a la Cabília argelina i a l’emigració europea, especialment a França ara farà mig segle, després de la decolonització francesa. Els amazics han preservat les arrels culturals pròpies i una adaptació particular al’islam a partir de les creences animistes ancestrals. Pels patriotes amazics, arabització i islamització van aparellades i malden per desliurar-se’n simultàniament.
Hores d’ara ja hi ha entre nosaltres catalans d’origen amazic amb un grau encara precari d’integració atès que els grups salafistes cerquen la seva segregació respecte del comú dels ciutadans com a forma de subjecció a l’umma, la comunitat de creients musulmans, una noció abstracta refractària al reconeixement de les identitats nacionals. Laila Karrouch, escriptora catalana d’origen amazic, explica la seva experiència vital en una entrevista a Nationalia el 25 d’octubre de l’any passat significativament titulada “Orgull amazic per frenar l’extremisme”.
Els grups nacionalistes amazics malden per diferenciar-se dels islamistes, com s’ha comprovat en les revoltes del Rif de la tardor passada, i han expressat la seva solidaritat amb el poble català arran dels atemptats jihadistes de Barcelona i Cambrils amb un manifest titulat “Tots nosaltres som catalans“.
Per la nostra part, l’actitud d’obertura i reconeixement mutuu encara és incipient, però treballs com el de Carles Múrcia, l’autor del diccionari amazic-català, afirmant a Vilaweb el proppassat 28 de gener que “L’amazic és probablement la tercera llengua materna més parlada de Catalunya” ajuden a aqueixa conscienciació.
Post Scriptum, 6 de febrer del 2018.
L’amic Ramon Sargatal em fa arribar la seva visió personal del contacte amb els amazics residents a Catalunya. Es tracta d’un apunt al seu bloc Informació de Primers Auxilis, titulat “L’independentisme català passa de la Kabylia“, publicat el 13 de gener de l’any passat. A més, avui fa tres anys que va entrevistar per E-Notícies, Soraya Sough, cabil exiliada a Catalunya on treballa com a delegada internacional del MAK (Mouvement pour l’Autodetermination de la Kabylie) que va advertir: “Els atemptats de París es poden repetir a Barcelona”:
Soraya Sough, portaveu internacional del Moviment per a l’Autodeterminació de la Kabylia (MAK), ha assegurat que “la Generalitat només té interès a parlar amb líders islàmics”. També, en una entrevista concedida a e-notícies, ha comentat que els anomenats “consells islàmics” només serveixen per rentar la consciència dels polítics i per no afrontar els problemes de la immigració. No creu improbable un atemptat a Barcelona com el de París.
-Abans que res, bon Any Nou! Vol brindar? Encara hi som a temps…
Doncs sí, però ja ha passat el Yennayer. Li sona, la paraula “yennayer”? És nordafricana, de la mateixa arrel que gener i enero : “ianuarius”. Ja ho veu: també tenim orígens llatins. Doncs sí, ja som a l’any 2965…
-Què diu ara!
Nosaltres comptem a partir de l’any en què que un dels nostres reis va conquerir Egipte per esdevenir Faraó.
-“Nosaltres” vol dir…
Els amazics, és clar. Jo sóc de la Kabylia i formo part del conjunt de pobles amazics.
-Anava a dir “bereber”. Sort que no he acabat la frase…
Bé, aquest mot ens recorda tots els colonitzadors que hem tingut. Romans, francesos, àrabs… Sempre ens han menyspreat i han intentat reduir-nos, acabar amb nosaltres perquè som diferents. Però és un mot ja generalitzat.
-Parlant de mots. Té un català i un castellà molt correctes. On els ha après?
On vol que els hagi après? Aquí…! Amb poc temps es poden aprendre força bé, les llengües, si s’hi posa interès…
-Ja em perdonarà la impertinència, però em sorprèn poder veure-li el pentinat…
Les dones kabyiles no anem tapades. Els costums del meu poble no tenen res a veure amb la imatge negativa que es té de nosaltres per desconeixement. Les pràctiques de l’islam conqueridor ens van retallar les nostres llibertats i la nostra manera de relacionar-nos entre les persones. Quan els islamistes ens engeguen el “rotllo” que han alliberat la dona, de quina dona parlen? No pas de la reina Dihya, per exemple, que manava els nostres exèrcits i va lluitar valerosament contra l’ocupació. Vostè sap que els àrabs, abans de l’islam, enterraven vives les nenes? Això no té res a veure amb l’estatut de la dona amaziga.
-Com lluiten, avui? Tinc entès que a França tenen una cadena de televisió. Hi ha res semblant, a Catalunya?
La BereberTV és una autèntica necessitat per evitar que ens folkloritzin. Finançada amb aportacions privades. Així podem mostrar al món la veritable cultura kabyl. A Catalunya, res de res. Tant de bo hi hagués periodistes que volguessin fer coses amb nosaltres!
-Quina és la situació de la Kabylia actualment?
Doncs sotmesa a una gran arabització i, paradoxalment a Algèria, també al salafisme. Hem quedat entre dues tiranies. L’estat algerià, a més, ens espolia impunement les riqueses i ens despersonalitza a base d’introduir-hi la llengua dominant. I ho pot fer perquè gràcies a les reserves ha comprat les voluntats dels poderosos del món.
-El món amazic és laïcista en el terreny civil?
Depèn de quin poble amazic parlem. A Líbia, per exemple, és evident que no. Però insisteixo: jo sóc kabyil. Vinc d’un poble tolerant, laic, pacifista, obert.
-No em dirà que també és feminista…
I és clar que sí!
-Demòcrata?
Profundament demòcrata. Però als kabyls ens prohibeixen tenir partits polítics i autogovernar-nos com a nació. El concepte de nació, a Algèria, va íntimament lligat a l’arabisme i a l’islamisme!
-Doncs, escolti, per què la Generalitat no els té a vostès com a interlocutors en temes d’immigració?
Vagi a saber! Només tenen interès a parlar amb líders religiosos islàmics que dirigeixen associacions més que sospitoses. Quina contradicció, no? La Generalitat crida tothom a exercir el dret a decidir però imposa als immigrants nordafricans uns interlocutors integristes que van contra les llibertats i contra el dret a decidir de la dona. Els kabyls no volem més barbuts dirigint col·lectius perquè el resultat ja el coneixem: els atemptats de París. Això es pot repetir a Barcelona.
-Què opina dels Consells Islàmics?
Què és un “consell islàmic”? De què serveix? Jo no he vist cap manifestació massiva a Barcelona per condemnar els atemptats. Per a l’única cosa que serveixen aquests consells és per rentar la consciència dels polítics i no afrontar de debò els problemes de la immigració..
-Creu que els polítics catalans tenen clara la política a seguir en el tema islamista?
És que no hi ha d’haver cap política que estigui basada en les creences personals de ningú! Això ens condemnaria a complaure els d’aquella religió o els d’aquella altra. No pot ser que els polítics tinguin tant poder com per arribar a això!
-La població catalana té clara la diferència entre islam i islamisme?
No. Ni la població ni els polítics, de cap color. L’islam és una pràctica espiritual. L’islamisme és una pràctica política. Vol el poder que tenia l’Església cristiana a l’edat mitjana, fins que es van separar els àmbits, diguem-ne, d’estat i els privats.
-I els kabyls entenen la diferència entre unionisme i sobiranisme a Catalunya?
L’entenem, i tant que l’entenem! El meu moviment ha nascut per lluitar pel dret a l’autodeterminació del nostre poble. El poble kabyl és sobirà i en un futur ha de poder decidir en referèndum. Però, escolti, jo estimo molt Catalunya. No vull que hagi de passar per una guerra com hem passat nosaltres. Una guerra civil no es pot descriure amb paraules. I deixa moltes seqüeles, cregui’m.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!