El Tribunal Constitucional és a l’origen del conflicte en curs entre el dret del poble català a l’autodeterminació i l’ordre constitucional espanyol quan es va autoatorgar la competència per jutjar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de l’any 2006 quan ja havia estat refrendat per la ciutadania. Va ser una vulneració flagrant del principi democràtic presa al servei d’una estrategia política per reduir la Genaralitat a una infraautonomia.
La sentència dictada el 28 de juny del 2010 liquida l’essència de l’autonomia i deixa el nostre país sense eines per redreçar-se davant l’arbitrarietat dels succesius governs de Madrid, encetant una etapa de sistemàtica resolució desfavorable als interessos catalans en gairebé tots els conflictes de competències presentats per l’Estat. A més, la reforma exprés de la llei orgànica que regula el TC li atorga unes competències impròpies d’un òrgan arbitral que li han permés intervenir abusivament contra les institucions catalanes per tal de frenar les forces independentistes.
Arran d’aquella decisió mancada d’equitat la resposta del poble català ha estat engegar un procés sobiranista que ha culminat amb el referèndum d’autodeterminació del proppassat 1 d’octubre i la proclamació de la República catalana del 27 del mateix mes.
La d’avui és una decisió que no desvirtua pas la trajectòria hostil i sectària del Tribunal Constitucional contra les legítimes aspiracions del poble català, refusa la pretensió inicial del govern espanyol d’impedir a tota costa la ratificació de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat però la condiciona restrictivament a la seva presència efectiva a la sessió d’investidura. Obliga, de fet, al nostre president a lliurar-se a la policia espanyola, prendre possessió del càrrec i ingressar a presó. En lloc de limitar-se a admetre o no a tràmit la pretensió del govern espanyol entra al fons de l’assumpte adoptant mesures que condicionen l’actuació del Parlament de Catalunya sense fonamentació competencial per a fer-ho.
De totes formes, el govern espanyol ha quedat desautoritzat i enfollit en la seva persecució contra Carles Puigdemont i deixa en mans d’aquest la iniciativa política havent quedat reforçat enormement davant el poble català i l’opinió pública internacional. Cal mantenir l’ofensiva judicial contra el govern espanyol que ha encetat Junts per Catalunya i acudir a la justícia europea per assolir l’emparament als drets democràtics dels catalans que la justícia espanyola és incapaç de respectar. Al Paralment de Catalunya s’escau realitzar dimarts un acte efectiu de sobirania.
Post Scriptum, 27 de gener del 2020.
Dos anys després d’aqueix apunt el Tribunal Constitucional torna a interferir-se en contra de les institucions catalanes validant la decisió de la JEC inhabilitant abans de sentència el president Torra. El més greu, però és l’acatament d’aqueixes ingerències per part del president del Parlament, Roger Torrent, actuant en nom d’ERC, fa dos anys negant-se a convocar el ple de reinvestidura del president Puigdemont i avui retirant la condició de diputat al president Torra.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!