ERC, PDECat i Junts per Catalunya

El que ha transcendit del Consell Nacional d’ERC d’ahir coincideix amb allò que explica Oriol Junqueras en un article a l’Ara titulat “Recuperem les institucions“: avenir-se a fer un govern autonòmic sense una estratègia global de conflicte amb l’ordre estatal, cercar pactes amb Comuns i PSC (sense arribar a establir formalment un tercer tripartit) en nom del realisme i l’eixamplement de la base social, negociar l’aturada de la repressió a canvi de sacrificar Puigdemont, convertint-lo en una versió nostrada d’Ibarretxe.

ERC cerca de fa anys descavalcar CIU, (ara el PDECat), desqualificant-los com a poc creïbles des del punt de vista independentista (arguments n’hi ha: Santiago Vila et altri), sense oferir cap alternativa concreta que faci efectiva aqueixa aparent superació: ho van demostrar erosionant Artur Mas al 9-N, i durant els dos darrers anys de govern presidit per Carles Puigdemont. El declivi del PDECat els servia en safata una victòria electoral el 21-D clara que els permetria dirigir l’independentisme amb mentalitat de gestió autonòmica i sense altra veu crítica que la CUP.

La repressió estatal cerca fer claudicar els presos per retornar-los al realisme de l’acceptació d’una dominació política i una espoliació econòmica inalterable: si s’hi avenen sortiran i podran gestionar una infraautonomia intervinguda sense marge possible per “construir estructures d’estat“. Perquè un “retorn al realisme” sigui possible (com demanen avui La Vanguardia i El Periódico) no s’ha d’investir Puigdemont de cap manera, per això ERC s’excusa en el parer dels lletrats del Parlament per no fer-ho. Obviant que si segueixen fil per randa la legalitat espanyola en aqueix cas ho hauran de fer sempre a partir d’ara, renunciant de fet a les lleis de transició nacional, a l’1 d’octubre i a la proclamació de la República.

Junqueras i ERC no compten amb Puigdemont, (de fet mai l’esmenten), quan parlen de fer govern i actuar amb realisme, cercant la connivència d’un PDECat amb el propòsit d’abandonar Puigdemont i el seu Govern de la República indefinidament a Brussel·les. L’única possibilitat que la causa independentista surti d’aqueix atzucac és que Carles Puigdemont encapçali un projecte polític nou, Junts per Catalunya, democràtic i ruturista, que inclogui el PDECat però en superi les febleses passades i encara presents, i lideri una estratègia de govern i, sobretot de resistència i construcció civil de la majoria social i política independentista. ERC si no vol seguir per aqueix camí, que no el voti com a president, continuarem així sense govern, manats des de Madrid i entrarem en una fase de degradació de la vida col·lectiva sense horitzó a curt termini.

Post Scriptum, 17 de gener del 2018.

L’acord entre Junts per Catalunya i ERC per fer president del Parlament Roger Torrent i, en principi, del Govern de la Generalitat Carles Puigdemont és forçat per la pressió del poder espanyol que ha declarat explícitament que de cap de les maneres vol veure ratificat l’actual i legítim president català, deixant així sense marge de maniobra les alternatives albirades en aqueix apunt (de moment). El fet que el diari Ara (altaveu del progressisma abstracte i banal ben connectat a l’aparell d’Esquerra) utcanvies avui el titular de portada inicialment previst “ERC accepta investir a distància Puigdemont” per aqueix altre “ERC no garanteix encara investir Puigdemont” és indicatiu del moment incert que vivim arran de la tàctica suposadament “realista” d’Esquerra.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *