Fa un temps des del provincianisme tarragoní, especialment el PP local, hom feia córrer la brama segons la qual el nostre país pateix la discriminació del centralisme barceloní, denominat Barcelunya per aqueixos còmplices del veritable centralisme que espolia Catalunya que no és altre que el que rau a la megalòpolis madrilenya.
Ara resulta que arran del pèssim resultat de les candidatures espanyolistes la seva ocurrència és promoure una quimèrica Tabarnia que comprendria les comarques costaneres de les províncies de Tarragona i Barcelona, on conjunturalment Ciudadanos ha estat la llista més votada, amb l’objectiu de segregar-la de la resta de Catalunya esdevenint una nova comunitat autònoma espanyola, (sense que això suposi accedir a la independència del rerepaís).
Barcelonya i Tabarnia (escrit en espanyol, sense accent, com ells ho fan) són dugues fal·làcies contradictòries que il·lustren la desorientació i la manca d’altre projecte per part dels qui les promouen que la perpetuació, per la força si cal, de l’espoliació econòmica i la dominació política que l’ordre estatal espanyol exerceix sobre el nostre país. Això demostra l’absència de projecte nacional espanyol capaç de sortir de l’atzucac d’un estat fallit econòmicament i institucionalment com és cada dia més evidentment el Regne d’Espanya.
Malgrat totes les adversitats la construcció social de la nació catalana emergent ha fet un pas més a les urnes el proppassat 21-D amb uns resultats ascendents de les candidatures republicanes arreu de Catalunya i han demostrat que l’espanyolisme no té ni programa ni discurs pels catalans, només pressió mediàtica i repressió policial i judicial. A les seves impostures hem de contraposar la realitat emergent de la nostra comunitat nacional completa que emergeix poc a poc arreu, al País Valencià, ales Illes i a la Catalunya Nord.
Post Scriptum, 29 de desembre del 2017.
La premsa espanyola ha esbombat la fal·làcia de Tabarnia (primer pàgina a El País, entre d’altres) i fins i tot Le Monde se’n feia ressò avui amb aqueix article titulat “Bientôt un référendum dans la Tabarnia catalane ?” on queda reflectida la ficció del projecte i el rerefons etnicista de ressonàncies iugoslaves que rau en la ment dels seus seus promotors.
Post Scriptum, 29 de gener del 2018.
El politòleg Jordi Muñoz publicà abans d’ahir a l’Ara un interessant article titulat “Tabàrnia no és una broma“, on encertadament assenyala que la pretesa fractura social oberta a Catalunya arran del procés independentista no és la seva diagnosi de la realitat sinó el seu projecte polític.
Post Scriptum, 4 de març del 2018.
Avui que els fatxendes de Tabàrnia han tornat a manifestar-se per Barcelona exhibint el menyspreu a la catalanitat emparats per la repressió del poder espanyol al servei del qual actuen com a força auxiliar cal rellegir l’article que els va dedicar Joan Ramon Resina el proppassat 25 de febrer a Vilaweb.
Post Scriptum, 28 de maig del 2018.
Com encertadament assenyala Vicent Partal a Vilaweb, el proppassat 25, Ciutadans no vol reconèixer que representa la minoria” espanyolista, per això actua a la contra, com fan els reaccionaris que no saben com fer reeixir els seus projectes. Apel·len al socors estatal en favor seu com feien els serbis de Croàcia o els francesos d’Algèria davant els procesos d’independència dels respectius països. Com ells, els espanyolistes de Catalunya acabaran perdent perquè no es pot sostenir indefinidament l’assetjament al qual sotmeten a la resta de la ciutadania i així mai aconseguiran ser majoritaris, però el preu que poden arribar a fer pagar als catalans per la nostra llibertat pot ser molt alt.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!