VARIACIONS

El món segons Pep Montes

28 de maig de 2008
Sense categoria
0 comentaris

L’alcalde es passeja

I va a parar a l’Ateneu. Ara mateix, ens aquests mateixos instants, un parell de redactors de La Vanguardia entrevisten l’alcalde Hereu al bell mig del jardí de l’Ateneu Barcelonès. Sembla que estan tips, l’alcalde i els redactors, d’entrevistes en despatxos i oficines assèptiques, i han buscat el refugi per excel·lència de Barcelona. Afortunadament, no fa un sol gaire ofensiu, perquè d’altra manera no podrien pas estar al bell mig del jardí, i en canvi corre una fresqueta ben agradable.

Fa una estona han fotografiat Hereu del dret i del revés a la biblioteca de la docta casa i després han baixat fins al jardí. L’entrevista apareixerà de forma simultània amb un video a internet, segurament el divendres. L’estan gravant amb una petita càmera, ben discreta i de ben aprop, de manera que tindrem una mostra de l’alcalde en plena gesticulació (no para quiet, aquest home!), explicant un any de mandat i fent apostes de futur (que bona falta ens fan).

Els socis de l’Ateneu que gaudeixen del jardí es miren el grup periodístic amb curiositat i en veig algun que fins i tot mou la cadira i la taula per tenir una posició més adequada per no perdre’s detall. La mestressa del bar, la incomparable Paquita, s’ha instal·lat una estoneta a l’altra banda de l’estany, de cara a l’alcalde, com qui s’arrepapa per contemplar un espectacle ben entretingut.

Hereu ha saludat a tort i a dret, ha donat la mà arreu i ha desmentit un cop més els que diuen que és només afable quan hi ha eleccions. Això no taparà altres crítiques, però l’home és proper i cordial absolutament amb tothom. I té aquest “txorro” de veu, que se li enfila sense voler i que el fa notar arreu, sense que ningú pugui evitar-ho. De fet, el periodista digital que enregistra l’entrevista li ha hagut de dir un parell de vegades que baixi la veu perquè satura el micro. Ospa!

Ara que ja he fet els honors a la visita de l’alcalde, he atès la gent de premsa, els he acompanyat per la casa per trobar el racó bo de la biblioteca i per situar-se amb precisió al jardí… els deixo sols i torno al meu despatx, que feina no me’n falta i això va per llarg.

Ara sento, des del meu despatx a la segona planta, les rialles sonores de l’alcalde. Malament no s’ho passa. Divendres haurem de llegir l’entrevista, a veure com el tracta La Vanguardia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!