Solidaritat: final de trajecte

Després de set anys de militàcia, (poc activa certament) a Solidaritat Catalana per la Independència m’en he desvinculat pels següents motius:

L’impuls de la unilateralitat com a única via per assolir la independència i la necessitat de teixir complicitats amb aquelles entitats i partits que compartissin aquest objectiu és una estratègia que comparteixo, i certament, l’acord programàtic signat el proppassat desembre amb Demòcrates de Catalunya va en aqueixa direcció. Però el pacte de coalició que Demòcrates de Catalunya ha subscrit amb ERC no hauria de vincular el futur de SI, ja que l’estratègia -erràtica- d’Esquerra durant la campanya electoral i el sectarisme crònic que caracteritza el partit republicà no encaixen amb la mentalitat i la manera de fer política que Solidaritat ha aplicat des de la seva fundació. I, dissortadament, no crec pas que el partit que lidera Antoni Castellà sigui capaç d’influir decisivament en l’orientació de la coalició (de fet no va ni poder incloure cap candidat de SI a la quota que els hi pertocava a ells per la negativa expressa d’ERC).

Sortosament, de l’Assemblea Nacional de SI celebrada el proppassat 16 de desembre (a la qual ja no vaig participar) en va sortir una crida a la llibertat de vot en favor de les tres candidatures independentistes que es van presentar a les eleccions autonòmiques convocades pel govern espanyol el proppassat 21-D i que la majoria parlamentària assolida ha convertit en una victòria independentista. Sóc del parer que els objectius fundacionals de Solidaritat es poden veure millor reflectits en una confluència amb Junts per Catalunya que no pas esdevenint un satèl·lit d’ERC. Personalment aqueixa és la meva opció i crec que en un futur pot ser també la dels companys de Solidaritat.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *