Vladimir Putin, l’autòcrata que malda per tornar a Rússia la condició de potència mundial, té l’hostilitat a Occident com a prioritat: Estats Units són l’enemic principal i, de retruc, la Unió Europea a qui intenta afeblir atiant partits euroescèptics (cas del Front National francès) o afavorint règims islamistes com els de Turquia o Iran que desestabilitzen tan com poden els estats europeus des de l’interior fomentant l’islamisme o des de l’exterior, fustigant-ne els interessos econòmics.
Putin afavoreix moviments secessionistes si coincideixen amb els seus objectius estratègics (cas de Crimea i els territoris russòfons d’Ucraïna) alhora que practica a l’interior de les fronteres de la Federació Russa un integrisme d’estat despòtic (cas de Txetxènia).
Catalunya no és per si mateixa una fita de la política exterior russa i la diplomàcia catalana ha encertat evitant públicament les invitacions per desplegar-se a Rússia i la seva àrea d’influència ja que, ara per ara, la nostra prioritat és la Unió Europea. Però no podem obviar que el president Putin s’hi va referir específicament en la intervenció el proppassat 19 d’aqueix mes al fòrum de debat estratègic que el Club Valdai organitza anualment a Sochi i que enguany portava per títol: “Creative Destruction: Will A New World Order Emerge fronm the Current Conflicts ?”:
“Putin: ‘Everything That Is Happening [In Catalonia] Is An Internal Matter For Spain And Must Be Settled Based On Spanish Law’
“The situation in Spain clearly shows how fragile stability can be even in a prosperous and established state. Who could have expected, even just recently, that the discussion of the status of Catalonia, which has a long history, would result in an acute political crisis?
“Russia’s position here is known. Everything that is happening is an internal matter for Spain and must be settled based on Spanish law in accordance with democratic traditions. We are aware that the country’s leadership is taking steps towards this end.
“In the case of Catalonia, we saw the European Union and a number of other states unanimously condemn the supporters of independence.
“You know, in this regard, I cannot help but note that more thought should have gone into this earlier. What, no one was aware of these centuries-old disagreements in Europe? They were, were they not? Of course, they were. However, at one point they actually welcomed the disintegration of a number of states in Europe without hiding their joy.
“Why were they so unthinking, driven by fleeting political considerations and their desire to please – I will put it bluntly – their big brother in Washington, in providing their unconditional support to the secession of Kosovo, thus provoking similar processes in other regions of Europe and the world?
“You may remember that when Crimea also declared its independence, and then – following the referendum – its decision to become part of Russia, this was not welcomed for some reason. Now we have Catalonia. There is a similar issue in another region, Kurdistan. Perhaps this list is far from exhaustive. But we have to ask ourselves, what are we going to do? What should we think about it?
“It turns out that some of our colleagues think there are ‘good’ fighters for independence and freedom and there are ‘separatists’ who are not entitled to defend their rights, even with the use of democratic mechanisms.
“As we always say in similar cases, such double standards – and this is a vivid example of double standards – pose serious danger to the stable development of Europe and other continents, and to the advancement of integration processes across the world.”
Les paraules de Putin han passat desapercebudes als mitjans de comunicació espanyols, i als nostrats, per tant estem sense opinions contrastades per part de les autoritats catalanes i les entitats sobiranistes. Restem a l’espera de veure com evolucionen els esdeveniments a casa nostra i quines repercussions geoestratègiques tenen, sense oblidar en cap moment que Catalunya és una societat oberta com ho haurien de ser les de cultura democràtica europea, uns valors que són incompatibles amb els dominants hores d’ara en la vida política russa. La causa de Catalunya històricament i per la nostra tradició jurídica i política és incompatible amb sistemes totalitaris, certament, però no oblidem que Francesc Macià va visitar -sense èxit- la Rússia bolxevic cercant suport a la independència.
Post Scriptum, 26 d’octubre del 2017.
El País publica avui aqueixa informació que encaixa amb el contingut d’aqueix apunt: “Putin alienta la independencia con un enviado a Cataluña”.
Post Scriptum, 13 de novembre del 2017.
Geopolítica.Cat publicà el proppassat dia 9 un apunt on divulgava com el Real Instituto Elcano feia córrer un informe sobre la interferència russa en el conflicte català amb el propòsit d’atreure la simpatia dels estats de l’OTAN.El mateix ministre d’afers exteriors, el tal Dastis, ja ha fet servir aqueixa quimera davant la premsa europea.
Fernando Reinares, Carlota García-Calvo i altres analistes de la casa fa temps que escampen aqueixa brama tan inconsistent com el rigor dels seus reports sobre el gihadisme nostrat. Una cosa és que Putin esmenti el cas català per assenyalar les contradiccions de la UE i altra que sigui l’artífex del moviment independentista. Pels cervells de la intel·ligència espanyola no passa la possibilitat d’analitzat la realitat social catalana sobre el terreny.
Post Scriptum, 19 de novembre del 2017.
Vilaweb publica una anàlisi desintoxicadora davant la fal·làcia espanyola imputant a la causa catalana una instrumentalització russa tot clarificant que “Rússia dóna suport a Espanya, no pas a Catalunya”.
Post Scriptum, 10 de febrer del 2019.
El Nacional tradueix avui al català l’article del diari rus Komsomolskaya Pravda on proposava que Rússia fes de mitjancer entre Catalunya i Espanya. Al meu parer només es tracta d’una maniobra de desestabilització russa contra la UE sense cap voluntat de contribuir a la causa de la llibertat del poble català.
Post Scriptum, 30 d’octubre del 2020.
Vilaweb actualitza avui la perspectiva de Rússia i la geopolítica de la independència de Catalunya amb un article editorial de Vicent Partal: Rússia i Catalunya: no és tant, però no és tan poc.
Post Scriptum, 28 de febrer del 2022.
Sobta que Putin tingui tanta comprensió entre el progressisme abstracte i banal hegemònic als Països Catalans (d’ERc a la CUP passant pels Comuns), que en el conflicte de Rússia contra Ucraïna, o bé equiparen agressor i agredit (com la CUP), o bé fan com Ponça Pilats, es renten les mans en nom d’un pacifisme fictici. Pitjor encara, el silenci dels independentistes nostrats davant el coratge del poble ucraïnès que fa cofiança als seus dirigents, suposo que per vergonya, i fugen d’estudi apel·lant a les bondats de la “taula de diàleg” amb el govern espanyol, com Oriol Junqueras.
Encertat el pronunciament clar del Consell per la República en favor de la independència d’Ucraïna, i contra els totalitarismes que amenacen les societats obertes occidentals: “El Govern del Consell per la República, davant l’agreujament de la situació a Ucraïna, vol fer públic el següent posicionament:
1. Condemna les accions militars per part de la Federació Russa en territori d’Ucraïna, que impliquen una vulneració flagrant del dret internacional, i condemna el recurs a l’amenaça nuclear, que comporta un agreujament del conflicte i deteriora les condicions per a una resolució negociada.
2. Expressa la seva màxima solidaritat amb la població civil ucraïnesa, víctima de vulneracions greus de drets humans, i amb el seu govern legítim.
3. Considera que el dret a l’autodeterminació -reconegut universalment a tots els pobles en la Carta de les Nacions Unides i en el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics- no pot ser manipulat per legitimar l’ús unilateral de la força per part de cap estat.
4. El dret a l’autodeterminació exigeix el respecte als seus principis normatius, basats en el lliure consentiment i la democràcia. Atès que la seva vocació és la resolució pacífica dels conflictes territorials, no es pot utilitzar per resoldre aquests conflictes per mitjà de la guerra.
5. Reclama el retorn immediat de totes les parts a la via diplomàtica i de la negociació per a la resolució d’aquest conflicte, basada en els Acords de Minsk i el necessari respecte del dret internacional i dels drets humans, inclosos els drets de les minories nacionals.
6. La UE té un paper fonamental en aquesta crisi i ha de tenir veu pròpia i forta perquè la resolució del conflicte es faci en el marc de la seva Carta de drets fonamentals.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!