Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

30 de setembre de 2017
0 comentaris

El futur d’Europa també està en joc a Catalunya

Les decebedores declaracions de Manuel Valls abans d’ahir a la SER-Catalunya contra la independència de Catalunya  reflecteixen el punt de vista de les elits polítiques i econòmiques que han bastit la UE com una superestructura basada en els estats-nació. La crisi del sistema comunitari es reflecteix en els moviments populars euroescèptics a Alemanya, França i Anglaterra i en l’independentisme d’Escòcia, Catalunya, Flandes i Còrsega. Tot i que en direccions oposades, són fenòmens socials que tenen molts punts en comú (la recuperació del dret de decidir com a pobles, essencialment) i són blasmats des del cosmopolitisme europeista abstracte que hegemonitza les institucions comunitàries i els esmentats estats-nació com a moviments reaccionaris.

La realitat és ben bé una altra: no hi ha projecte polític europeu amb voluntat d’aprofundir els valors democràtics i aplicar-los efectivament dins de la UE i amb voluntat de projectar-los cap en fora envers les poblacions dels règims autocràtics que envolten Europa per l’Est i per la riba sud de la Mediterrània. El silenci de la UE davant la repressió espanyola del referèndum català i la complicitat amb Turquia a l’hora de reprimir el poble kurd, en són dugues mostres fefaents.

Le Monde de l’endemà de la Diada d’enguany dedicava l’editorial al conflicte català amb l’ordre estatal espanyol: “Independance de la Catalogne: faire entendre la raison entre Madrid et Barcelone” tot advertint que en la resolució democràtica del cas català estava en joc el futur europeu.

En un sentit totalment divergent el proppassat 21 una llicenciada en Ciències Polítiques, Maxime Fourest, publicava un article a Libération titulat “L’avenir d’Europe se joue (à nouveau) en Catalogne” desqualificant el moviment nacional català pel seu caràcter identitari com si fos incompatible amb l’esperit democràtic que l’anima i que aqueixa presumpta especialista en qüestions europees es incapaç de copsar des del seu supremacisme esquerranista abstracte i banal, legitimador en el fons de l’ordre imposat pels estats-nació del tipus francès.

Sortosament, el 25 apareixia un article de Bill Wirtz (un dels portaveus del col·lectiu transnacional European Students for Liberty) titulat “Et si on traitait de la même façon que la Catalogne et l’Écosse ?” que valora positivament el carècter renovador pel futur d’Europa dels moviments independentistes com el català i que proposa introduir el dret d’autodeterminació dels pobles com a fonament de les institucions comunitàries, l’única manera de resoldre positivament la crisi plantejada pels moviments populars euroscèptics.

Com molt bé ha dit el president Puigdemont, si l’actual Europa permet que l’Estat espanyol reprimeixi el poble català, no ens interessa formar part d’una UE abocada a una crisi existencial, però Catalunya estarà disposada a contribuir a l’única Europa viable: la dels pobles.

Post Scriptum, 2 d’octubre del 2017.

Això és tot que ha gosat dir la Comissió Europea, el suport a l’ordre constitucional espanyol: “La Comissió Europea i el president Juncker han reiterat repetidament que aquest és un afer intern d’Espanya que s’ha de tractar d’acord amb l’ordre constitucional espanyol.

També reitero la posició legal que manté aquesta comissió i els seus predecessors. Si un referèndum s’organitzés d’acord amb la Constitució espanyola, això significaria que el territori que en sortís es trobaria fora de la Unió Europea. Més enllà dels aspectes purament jurídics d’aquesta qüestió, la comissió considera que aquests són moments d’unitat i d’estabilitat, no de divisió i fragmentació.

Fem una crida a tots els actors rellevants perquè es moguin molt ràpidament de l’enfrontament al diàleg. La violència mai no pot ser un instrument polític. Confiem en el lideratge del primer ministre Mariano Rajoy per a gestionar aquest difícil procés en ple respecte de la constitució espanyola i dels drets fonamentals dels ciutadans consagrats en ella.»

Post Scriptum, 6 d’octubre del 2017.

Encertat diagnòstic de Seda Hakobyan i Alexandre Solano, “El descrèdit de la Unió Europea: l’economia per sobre de la democràcia i els drets fonamentals“, publicat avui a Vilaweb.

Post Scriptum, 24 de desembre del 2017.

La decisió de la UE d’obrir un procediment a Polònia previst a l’article 7 del Tractat de Lisboa per vulneració de les llibertats fonamentals demostra el tracte arbitrari en comparació al Regne d’Espanya que reprimeix impunement Catalunya amb la complicitat de la Unió Europea. Així ho fa avinent explicitament Patrick Edery que publica un article a Le Figaro del proppassat 21 titulat: “L’injustice faite à la Pologne, un déni de démocratie”.

Post Scriptum, 23 de febrer del 2018.

El nomenament de Luis de Guindos com a vice-president del BCE i de Clara Martínez Alberola cap de gabinet de Juncker reforcen la posició espanyola a la UE però l’enfonsen en l’espanyolització de les seves institucions, que a mig termini comportarà disfuncions i degradacions a tots nivells. La causa de Catalunya és la de la regeneració del projecte europeu, la d’Espanya la bunquerització dels estats-nació integristes.

Post Scriptum, 28 de març del 2018.

El manifest publicat avui per Le Monde titulat “Nous, citoyens d’Europe, demandons la liberté immédiate des citoyens catalsn incarcérés pour leurs convictions politiques“, signat per intel·lectuals de referència a escala europea, és una mostra de l’impacte que hi està tenint la causa nacional catalana:

Nous, citoyens d’Europe, demandons la liberté immédiate des citoyens catalans incarcérés pour leurs convictions politiques. Ils sont mis en examen pour rébellion et subversion, ils risquent une condamnation à trente ans de réclusion, mais ils n’avaient pas une seule pierre dans la main.

Il ne s’agit pas pour nous d’intervenir pour ou contre l’indépendance de la Catalogne. Il s’agit pour nous de défendre des citoyens d’Europe incarcérés pour leur fidélité à leurs paroles. Nous demandons leur liberté et le retrait du très grave et démesuré chef d’accusation. En tant que citoyens, nous nous sentons responsables du droit à la libre parole et à la libre expression.

Pourquoi nous occupons-nous de la Catalogne et non de la Turquie ? Parce que la Catalogne est une terre d’Europe et que nous pensons vivre dans son laboratoire de démocratie. C’est pourquoi l’expérience d’arrêter les représentants élus par la volonté populaire, les menacer de peines exemplaires pour leurs idées politiques doit être rejetée par le laboratoire d’Europe. La répression des minorités ne doit pas avoir de citoyenneté dans notre espace commun. Les opinions et les convictions, on les discute, on ne les met pas en prison.

Post Scriptum, 11 d’abril del 2018.

Xabier Ezeizabarrena va publicar el proppassat 7 d’aqueixa al Diario Vasco aqueix article punyent, “Rebelión en la granja europea“.

Post Scriptum, 15 de febrer del 2019.

Molt encertat editorial de Vicent Partal de fa quinze dies “El judici es gira contra la Unió Europea”. Avui, prohibint l’acte dels presidents Puigdemont i Torra al Parlament europeu la Unió Europea fa costat a l’inegrisme d’estat espanyol i defuig la defensa dels principis democràtics que teòricament la fonamenten.

Post Scriptum, 20 de març del 2019.

Avui Vilaweb reprodueix el manifest “La Catalogna, L’Europa e la Democrazia” publica per més d’una quarantena de personalitats de la vida política i cultural italiana.

Post Scriptum, 21 d’octubre del 2019.

Aqueixa tarda el Parlament europeu ha rebutjat debatre sobre la situació a Catalunya per 299 vots en contra, 118 a favor i 20 abstencions. El Regne d’Espanya té la complicitat dels grans estats europeus i els grups parlamentaris majoritaris, com ja es va comprovar amb la votació favorable a la designació de José Borrell com a comissari d’afers exteriors de la UE. Només alguns petits estats i una part de l’opinió publicada és partidària d’una solució dialogada al conflicte català.

Post Scriptum, 7 de novembre del 2019.

Avui, el president espanyol publica un article (“Cataluña, España, Europa: mejor unidos”) a una sèrie de diaris europeus en una contraofensiva mediàtica per neutralitzar la causa de Catalunya i ho fa amb un argumentari fal·laç que situa malgrat tot el conflicte català a la cruïlla d’Europa.

Post Scriptum, 9 de març del 2021.

Avui s’ha conegut la decisió del Parlament Europeu favorable a llevar la immnunitat als diputats Puigdemont, Ponsatí i Comín, per un marge de vots substancialment advers. Amb aqueix malpas el Regne d’Espanya arrossega la Unió Europea a la fallida com a projecte polític referencial de les societats obertes i democràtiques i perd tota autoritat moral per a criticar els sistemes totalitaris extra-occidentals. Ja ho van advertir catorze diputats francesos en un article conjunt publicat per Le Monde el proppassat 27 de gener: L’Union européenne voudra-t-elle se regarder dans le miroir de l’Etat de droit que lui tend la Catalogne ?

Post Scriptum, 30 de setembre del 2021.

L’editorial de Vicent Partal del proppassat 24 confirma la dimensió europea del conflicte català: “La batalla d’Alguer ens acosta més al final. A poc a poc, la legalitat europea es va imposant en una Espanya que no deixa de fer el ridícul.”

Post Scriptum, 29 d’agost del 2023.

La petició del govern espanyol per tal de permetre l’ús de les llengües co-oficials a l’estat també a la Unió Europea desperta l’animadversió de l’integrisme francès, com exemplifica aqueix article  de Benjamin Morel publicat ahir per Le Figaro: «Voir l’Europe comme un ensemble de tribus»: le danger que fait peser l’ethnorégionalisme espagnol sur l’UE”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!