Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

23 de desembre de 2017
1 comentari

La brama de l’exculpació dels jihadistes de Ripoll

Un dels temes que ha estat absent de la campanya electoral del 21-D ha sigut el jihadisme que cova entre nosaltres i que va fer-se present brutalment l’agost passat en una sèrie d’atemptats que encara no s’han aclarit (especialment el paper de l’imam en relació amb el CNI). El debat sobre la naturalesa del jihadisme i les formes de prevenir-lo i combatre’l són una assignatura pendent que cal afrontar amb rigor acadèmic i polític, especialment quan hi ha prejudicis ideològics que enterboleixen les anàlisis com la suposada islamofòbia, la l’autoculpabilització de les societats occidentals entre d’altres.

La pregonera de les festes de la Mercè, la filòsofa Marina Garcès, va contribuir a escampar la brama de l’exculpació de la responsabilitat dels actes criminals perpetrats pels jihadistes de Ripoll interrogant-se retòricament sense aportar cap reflexió fonamentada segons la transcripció que en fa El País: “després de recordar les víctimes dels atemptats del 17 d’agost, Garcés va esmentar també els terroristes, obrint un debat incòmode: “L’absència d’uns joves de Ripoll que tampoc estaran i sobre els quals sempre tindrem el dubte de si realment volien morir matant, com van fer”.

No és la primera que adopta aqueixa actitud, la pedagoga de Ripoll va encetar la cantarella l’endemà mateix de la liquidació dels jihadistes en una carta oberta impròpia de la seva categoria professional. El ripollenc Ramon Sargatal, bon coneixedor de l’islamisme, va criticar raonadament el contingut de l’acte de Ripoll posterior als atemptats de Barcelona en un article punyent titulat “Islamofília, potser ?”.

Posteriorment, la diputada de la CUP, Mireia Vehí, va donar-hi un toc ideològic i polític (sociòloga ella) amb l’article publicat al digital “Sentit Crític” el proppassat 4 d’aqueix mes titulat: “17-A: la mort com a pena. Por i doctrina de xoc”. I, per completar el discurs exculpatori dels jihadistes i d’autoinculpació nostrada, la regidora de la CUP a l’Ajuntament de Barcelona, Maria Rovira en el ple municipal d’aqueix setembre va acusar els Mossos d’execucions extrajudicials, unes paraules que li han valgut ser denunciada a la fiscalia pel Sindicat de Policies de Catalunya.

Post Scriptum, 12 de març del 2018.

El jutjat ha decidit arxivar la causa contra Maria Rovira, un fet que no lleva transcendència política a la seva actitud exculpatòria assenyalada en aqueix apunt.

Post Scriptum, 21 d’agost del 2018.

Carles Riera, diputat de la CUP, coincideix amb Gemma Galdón, dels Comuns, en acusar el Mossos de l'”execució extrajudicial” de l’individu que va intentar apunyalar una agent a la comissaria de Cornellà reiterant l’exculpació de l’islamisme que motiva els actes criminals d’individus dissortats com aqueix algerià trasbalsat pel rebuig a la seva condició homosexual. En canvi, sobre el caràcter opressiu i excloent de l’islam no diuen res els progressistes nostrats.

Post Scriptum, 21 de desembre del 2018.

Arran del darrer atemptat jihadista a França el periodista Yves Mamou va publicar el proppassat 17 al digital Causeur aqueix punyent article on analitza com des del progressisme banal s’exculpa als autors dels crims tot convertint-los en víctimes: “Attentat de Strasbourg: comment on fabrique le déni”.

Post Scriptum, 15 de març del 2019.

Vilaweb informa avui que l’Audiència Provincial de Barcelona ha desestimat el recurs contra l’arxiu de la causa promoguda per diversos sindicats de Mossos contra la portaveu de la CUP a l’Ajuntament de Barcelona per acusar la policia catalana d’executar extrajudicialment els jihadistes de Ripoll.

Post Scriptum, 14 d’agost del 2019.

Cèlia Forment i Bori és l’autora d’un article ben encertat publicat avui al Nacional.cat: “La inclusió, el repte de Ripoll dos anys després del 17-A”.

Post Scriptum, 21 d’octubre del 2020.

Les cupaires Mirei Vehí i Maria Rovira van fer declaracions eculpatòries envers els jihadistes de Ripoll i acusant els Mossos d’execucions extrajudicials, sense que ningú gose criticar la seva actitud negligent i irresponsable, en canvi avui a França el govern persegueix els qui expressen opinions similars respeecte de l’assassí de Samuel Paty.

Post Scriptum, 18 d’agost del 2021.

A l’editorial d’ahir de Vicent Partal a Vilaweb, “17-A, els dies que van canviar la història“, s’afegeix a la brama quan es pregunta: “I, evidentment, es va investigar ràpidament qui eren els autors, que van ser perseguits amb una gran velocitat –les famoses cinquanta hores– per a erradicar l’amenaça de més atacs, de manera que, si bé l’actuació és polèmica i discutible –encara és lícit de demanar-nos si era necessari matar-los a tots–, ningú no la pot qualificar ni de lenta ni d’ineficaç”. Ignora que el protòcol policial per a la neutralització dels terroristes suïcides no és el mateix que el que s’aplica a la detenció d’un militant armat que no està disposat en qualsevol moment a autodestruir-se, la prioritat en el primer cas és preservar la vida dels policies i evitar víctimes innocents.

Post Scriptum, 13 de juliol del 2022.

Avui, a Vilaweb: “L’Audiència espanyola rebaixa de deu anys la pena a dos dels condemnats del 17-A“. L’espanyola justícia culmina l’exculpació multidimensional dels jihadistes de Ripoll, els inquisidors nostrats de l’islamofòbia ja els havien preparat el terreny des del primer moment.

  1. I encara hi ha algú que sospira perquè aquests sectaris (pas els musulmans, sí els qui aixopluguen a veritables delinqüents davant la justicia o l’ “autodefensa popular”) formin part del govern català o tinguin cada cop més altaveus al seu missatge totalitari d’odi.

    Atentament, i bona setmana

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!