Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

6 de setembre de 2017
0 comentaris

Anotacions sobre la Llei 19/2017, del 6 de setembre, del referèndum d’autodeterminació

Avui, el Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei 19/2017, del 6 de setembre, del referèndum d’autodeterminació, essent l’acte de sobirania més rellevant adoptat per les institucions catalanes des del 1714. La seva publicació al DOG consuma el naixement al món del dret d’una norma jurídica sorgida d’un parlament legítim i amb un contingut conforme al principis democràtics que regeixen la Unió Europea.

Evidentment, el poder espanyol demà mateix mitjançant el Tribunal Constitucional mirarà d’avortar l’eficàcia de la llei catalana, però que ho aconsegueixi o no dependrà dels esdeveniments polítics i fàctics dels propers dies. Però la Llei 19/2017 ja forma part de l’ordenament català vigent i, en el pitjor dels supòsits en funció de la reacció del poder espanyol, és un antecedent que pot recuperar la seva plena efectivitat al cap d’un temps.

Els juristes addictes a l’ordre establert que havien dissenyat l’estratègia per impedir l’admissió a tràmit de la llei, com Joaquín Tornos, autor de la teoria del cop d’estat jurídic plasmat a l’informe del Foment del Treball Nacional, no han vist prosperar les seves cabòries segurament perquè algun esglaó de l’engranatge previst entre el govern espanyol i el Tribunal Constitucional per interrompre el debat parlamentari d’avui no ha funcionat.

A partir de demà s’obre un debat jurídic i polític sobre l’abast i els efectes de la llei aprovada avui de caràcter multidimensional a la qual els juristes catalans que maldem per ser dignes hereus de la tradició nostrada estroncada arran dels decrets de Nova Planta haurem de mirar de contribuir de la millor manera possible tenint com a referència el mestratge, entre d’altres, de Francesc Maspons i Angasell.

Post Scriptum, 9 de setembre del 2017.

Vicent Partal publicà ahir al vespre aqueix article a Vilaweb (“Esclata la guerra entre el Tribunal Constitucional i Mariano Rajoy“) que ofereix pistes sobre les causes de la no intervenció del TC avortant dimecres mateix el debat parlamentari de la llei del referèndum. Avui, també el Col·lectiu Maspons i Anglasell hem fet públic un informe sobre la llei 19/2017.

Post Scriptum, 6 de setembre del 2018.

Encertat editorial de Vicent Partal a Vilaweb, “Reivindicació del 6 i 7 de setembre” que concorda amb la valoració jurídica del Col·lectiu Maspons i Anglasell segons la qual el fet que el poder espanyol hagi suspès la vigència de les lleis aprovades fa un any al Parlament, aquestes ja formen part del món del dret i poden recuperar plena vigència en un futur.

Post Scriptum, 20 de desembre del 2019.

La sentència reciaguda en data d’ahir del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la immunitat del diputat al Parlament Europeu Oriol Junqueras Vies conté una referència explícita a la llei del referèndum d’autodeterminació de Catalunya i la celebració del mateix que és un precedent de futurs reconeixements de la seva vigència, com ha apuntat el diputat i jurista Josep Costa.

Post Scriptum, 7 de setembre del 2022.

Vicent Partal, ahir a Vilaweb: “La ruptura democràtica: aquells dos dies que el Parlament de Catalunya ens va causar admiració. La llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República va representar el trencament amb el franquisme i per això el règim, des de la dreta o des de l’esquerra, no pot suportar que fos aprovada.”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!