El Marroc exporta els seus jihadistes i fomenta un islamisme a la mesura del règim

El Regne del Marroc és un règim autocràtic que mena un joc d’equilibrista fins ara ben reeixit: el monarca comanda un govern de coalició entre liberals (promoguts des del poder) i islamistes (controlats des del poder) que practica una política exterior pro-occidental i a l’interior tolera un renaixement amazic que contraposa a l’animadversió a la causa saharaui. Amb el Regne d’Espanya convergeixen a l’hora de defensar l’integrisme estatal front a les protestes del moviment popular rifeny i l’independentisme català. I front al jihadisme, la prioritat política del règim marroquí ha estat facilitar l’eixida dels candidats a integrar-se al Califat islàmic cap a Síria i exportar-ne la resta cap a Europa. Evidentment, coopera policialment amb les autoritats espanyoles però no fa front a l’arrel del problema islamista: la ignorància, el fanatisme i la violència instrumentalitzades pels estats teocràtics musulmans, com denuncia Salem Chaker o Kamel Daoud.

El digital israelià Debka, especialitzat en contraterrorisme, va publicar el proppassat 20 d’agost un article titulat: “ISIS Maroccan net primed to strike accros Europe”, alertant de la potencial envergadura de la branca marroquina del Califat Islàmic que havia actuat a Barcelona.

Fa un parell d’anys, l’historiador belga Pierre Vermeren va publicar un documentat article a Le Figaro del 2 de desembre del 2015, titulat “Comment Molenbeek est devenue le sanctuaire du désastre” fent referència específica a l’origen magrebí, rifeny concretament, de la majoria dels implicats en els atacs a Bèlgica.

La misèria, la corrupció i la repressió han provocat la fugida massiva des de fa dècades dels pauperitzats súbdits de la dinastia alauita que han estat adoctrinades a l’exili pels imams salafistes. Un dissident d’aqueixa corrent, Mohamed Louizi, publica des de França un bloc on denuncia les interioritats i les complicitats de l’islamisme marroquí.

I, finalment, per completar aqueix aplec de lectures recomanades sobre el jihadisme que cova al Marroc un parell d’articles d’un jueu d’origen marroquí, Driss Ghali, que descriu des de la diàspora com era la convivència relativament reeixida entre hebreus i musulmans abans de l’èxode massiu arran de la creació de l’Estat d’Israel i com aqueix fet ha empobrit un país que ha esdevingut un estat fallit: ” Les arbres du paradis“, publicat el 21 de maig d’enguany a The times of Israel i “Barcelone, il n’est plus possible de détourner le regard”, aparegut el 24 d’agost al mateix diari.

Post Scriptum, 12 de setembre del 2017.

La diplomàcia marroquina ha estat capdavantera, amb la sud-africana i la palestina, a l’hora d’avortar la cimera Israel-Àfrica que estava prevista per l’octubre vinent a Togo on havien de participar cinquanta-quatre estats africans en vistes a establir vincles amb l’estat hebreu per tal d’afavorir-ne el desenvolupament en tots els àmbits. El monarca marroquí, aïllat durant anys de la resta de països africans arran del suport a la causa sahrauí, retorna a la política continental encapçalant les posicions islamistes anti-israelianes.

Per altra banda, avui Le Monde informa que el govern tunisià ha fet marxar del país al príncep marroquí i opositor al règim, Moulay Hicham, que estava previst participés en un seminari sobre democratització a l’Orient Mitjà.

Post Scriptum, 24 d’octubre del 2017.

El politòleg quebequès Sébastien Boussois ha publicat avui al digital Causeur aqueix punyent article: “Djihadisme: les dessous de la filière marocaine” on exposa els vincles entre el tràfic de drogues, la misèria del jovent i el jihadisme.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *