El proppassat 17 d’agost la jihad va atacar directament Catalunya per primer cop, (fins ara base logística de rereguarda dels grups operatius que hi circulen o s’hi amaguen), provocant una massacre que ha comportat tràgicament un bany de realitat per a molta gent, polítics i opinadors mediàtics inclosos, sobre el conflicte que s’ha anat covant des de fa dècades a casa nostra i que en esclatar provoca planys estèrils d’autoinculpació com el de l’educadora social de Ripoll.
Ja ho venia advertint des de fa anys Jofre Montoto, un dels pocs especialistes en jihadisme que hi ha a Catalunya. Sortosament la feina preventiva que han anat fent els Mossos d’Esquadra ha donat com a resultat una reacció operativa ràpida i eficaç tot neutralitzant l’escamot malgrat les travetes de l’Estat, que volia aprofitar la situació per declarar el nivell 5 d’alerta antiterrorista per tal de desplegar l’exèrcit a Catalunya amb la vista posada a l’1 d’octubre, com explica Josep Sort a l’Unilateral.
Hi ha jihad per molt de temps a Europa, i per tant també a Catalunya, cal doncs una estratègia contraterrorista pròpia, nacionalment autocentrada a partir de les condicions de cohesió social i convivència que el nostre poble vagi bastint a mesura que el conflicte es vagi desenvolupant. Per això el paper dels Mossos és cabdal i justament per aqueix motiu el poder espanyol malda per deslegitimar-los i suplantar-los recuperant directament el control de l’ordre públic des de Madrid.
El poder espanyol ha traslladat la guerra mediàtica contra Catalunya a escala internacional divulgant la brama, reproduïda per Le Figaro per exemple, segons la qual després dels atacs jihadistes a Barcelona i Cambrils la causa independentista és una escletxa pels islamistes i, conseqüentment, el govern català ha de desistir de convocar el referèndum pel 1 d’octubre vinent.
Hores d’ara, som en els prolegòmens de la fase més intensa de l’ofensiva multidimensional d’Espanya contra Catalunya que adopta el caràcter de nova Cruzada per preservar la unitat del que queda de l’imperi castellà, a diferència del 1936 quan van apel·lar a l’Alemanya nazi i l’Itàlia feixista, ara Rajoy ha de comptar amb el vist i plau de la Unió Europea i els EUA per reprimir dins d’uns límits políticament correctes als ulls internacionals les institucions catalanes i el poble que els hi dóna suport.
Aqueix cop, els hereus del franquisme compten amb la connivència dels residus de l’esquerra espanyola (PSOE i Podemos) per perpetrar les seves malvestats i a l’interior de Catalunya amb la complicitat de l’empresariat parasitari, (Fomento), es juristes que escriuen la lletra del cop d’estat jurídic si s’admet a tràmit la llei del referèndum (Joaquín Tornos) i la benedicció de la jerarquia catòlica (el cardenal Omella).
Pels espanyols el conflicte és ètnic, (per això titllen de xarnegos i renegats els nous catalans que pensaven es comportarien com a ocupant), pels catalans no ho ha de ser, ja que l’anhel de prosperitat i llibertat té una gran potencialitat en pro de la nova catalanitat emergent. Els integristes espanyols defensen un dogma, els voluntàriament catalans defensen la possibilitat de transformar la realitat.
La causa nacional catalana compta a un Govern de la Generalitat digne del moment històric, una majoria parlamentària i un suport social creixent que pot arribar a demostrar irrefutablement que és majoritari ja que del costat espanyolista no hi ha ni un sol argument contrastable que justifiqui la conveniència de mantenir la dominació política i l’espoli econòmic com a opció viable pels ciutadans de Catalunya. L’integrisme espanyol ho confia tot a la pressió mediàtica abassegadora ( i infame) i als efectes coactius de la repressió.
El conflicte català, amb una resolució viable jurídicament però criminalitzat políticament (al preu de fer desaparèixer la divisió de poders al Regne d’Espanya), és inèdit a Europa dels nostres dies i a partir de dimecres o dijous serà una qüestió de la UE i no solament un afer intern espanyol. La supèrbia castellana actuarà amb la seva fúria tradicional a nosaltres ens caldrà actuar amb patriotisme, intel·ligència i coratge en els conflictes superposats que ens afectaran per molt de temps.
Post Scriptum, 12 de gener del 2022.
Els atemptats del 17-A no són el primer cas en el qual les forces de seguretat de l’Estat espanyol a Catalunya monitoritzen confidents inflitrats als grups jihadistes. Com en el cas precedent de l’operatiu «Caronte» l’any 2015, quan els Mossos d’Esquadra van presentar una denúncia on acusaven dos agents de la policia espanyola d’haver advertit la cèl·lula desarticulada que la policia catalana els estava seguint. L’Audiència Nacional va arxivar la denúncia –seguint el criteri de la Fiscalia- i, tot i reconèixer que havia existit aquesta “xivatada”, sostenia que la investigació dels fets “no havia resultat perjudicada per l’actuació de persones alienes «al procedimento», segons va informar La Vanguardia 6 de febrer del 2018.
Post Scriptum, 3 de setembre del 2022.
Vicent Partal a Vilaweb el proppassat 15 d’agost: “El 155 va destruir l’equip de Mossos que va acorralar l’autor de l’atemptat de la Rambla. El grup d’elit que perseguia els grups gihadistes va rebre la revenja de les autoritats espanyoles per la seua actuació brillant el 17-A.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!