fent via cap a un país millor
En el meu darrer article al TOT vaig voler posar en valor la suma del tram Progrés a la Via Catalana al seu pas per Badalona. A més de llegir l’article, aquí podeu veure la notícia tal com la va recollir la televisió de Badalona.
Fent via cap a un país millor
L’onze de setembre, al seu pas per Badalona, la cadena humana que formava la Via Catalana va assolir un èxit rotund. No només perquè va estar molt plena – en bona part del seu recorregut la cadena es doblava i triplicava -, i no només perquè estava plena de gent molt plural provinent de tots els punts de la ciutat, inclosos els diferents barris que quedaven lluny del recorregut, sinó perquè va ser justament a la nostra ciutat on, de manera singular, la cadena va sumar una baula dedicada al reclam dels drets socials. Diferentment d’altres iniciatives que en aquest sentit van encerclar el mateix dia i a la mateixa hora entitats bancàries o hospitals, a Badalona l’encerclament de l’escola Progrés, com a símbol de la lluita contra les retallades a l’ensenyament públic, es feia no com una acció desvinculada de la Via Catalana sinó tot el contrari. Com una suma. Una suma que té un valor molt important.
En el procés que estem vivint en relació al futur del nostre país una de les coses que més m’interessa és aquest aspecte constructiu – o deconstructiu per tornar a construir-se -, la capacitat que tinguem per crear i posar en marxa un veritable país nou, una manera de fer que superi les principals xacres del model que hem tingut fins ara. Impossible no ho és. Al contrari. Ja que s’activa un canvi històric, que aquest canvi serveixi no només per a la sobirania nacional, que serveixi per a la sobirania del poble, és a dir, per a la sobirania de la justícia social, de la igualtat d’oportunitats, de la supressió de privilegis. Que serveixi per posar en marxa un model polític més participatiu, més transparent, gens corrupte. Que serveixi per enfortir i fer prioritaris els pilars bàsics de la societat, l’educació, la cultura, la salut i el benestar vital de totes les persones, sense exclusió de cap mena. On la garantia dels drets bàsics no estigui subjecte a negocis ni a especulacions.
I perseguir això no és somiar truites. Encara que estiguem en un món globalitzat, un país que s’autogoverna pot decidir moltes coses per si mateix, i aquesta és la principal gràcia del procés cap a l’autoderminació del poble català. Podem marcar estil propi.
Ja que mirem al passat històric de fa més de 300 anys, reconeguem-hi alguns trets diferencials que ja distingien la forma de fer política dels catalans a l’edat mitjana. I posem en valor el tarannà més obert, participatiu i progressista que ens va portar a enfrontar-nos a les monarquies absolutes-autoritàries francesa i castellana entre el segle XVII i el XVIII, immersos en la globalització d’aquell temps. És cert que el procés que reclama el dret a decidir sobre ser o no ser un estat independent no pot quedar supeditat a que tinguem decidit el model de país que volem, és cert que això es pot anar fent després.
Però tenim una oportunitat real per canviar de debò, i convé que aquesta esdevingui també una idea força. Per això la Via Catalana al seu pas a Badalona, sumant-hi el tram Progrés va fer molta via…