Algèria francesa (1830-1962)

L’obra historiogràfica sobre l’Algèria francesa és abundant i en constant augment i serveix per comprendre la configuració del sistema constitucional i polític francès establert pel president Charles De Gaulle l’any 1958 i encara vigent avui dia. La colonització francesa d’Algèria, la sagnant guerra d’alliberament nacional, la traumàtica repatriació vers la metròpoli dels francesos algerians i dels harkis (soldats indígenes de l’exèrcit francès), l’eradicació de la presència jueva mil·lenària, l’emigració algeriana contemporània cap a França, són qüestions determinants de l’actualitat a ambdós costats de la Mediterrània.

Hi ha un aspecte poc conegut del trellat franc-algerià que és la presència de valencians i illencs des del primer moment de l’ocupació francesa (la figura d’Albert Camus Sintes, d’ascendència materna menorquina, n’és testimoni). El llibre de Marc Baroli, “La vie quotidienne des français en Algérie (1830-1914)”, (Librarie Hachette, París, 1967) dóna molta informació al respecte., Per exemple, assenyala com els menorquins els dies de festa no es barrejaven pas amb els espanyols (pàgina 95) o que: “pour les Valenciens, dans une certe mesure, et pour les Mahonais d’une manière absolue, Madrid était une ville aussi étrangère qu’Oran ou Alger” (pàgina 319). Però l’atenció historiogràfica catalana envers el passat i el present d’Algèria és escassa. Un fet que contrasta amb la nombrosa producció literària i política dels jueus d’origen algerià, com és el cas de Jean-Pierre Lladó, que també duu cognom català.

Significativament, el realitzador cinematogràfic francès d’origen jueu Daniel Kupferstein, especialitzat en fer sortir a la llum els fets oblidats de la història (estrangers a la resistència anti-nazi, independentistes algerians…) és l’autor d’un documental sobre una massacre silenciada contra els nacionalistes algerians haguda a París l’any anterior al començament de la guerra d’alliberament nacional: “Les balles du 14 juillet 1953”.

Post Scriptum, 27 d’octubre del 2018.

Cyril Garcia és un jove historiador i politòleg francès d’origen espanyol que manté actualitzat un bloc personal anomenat “Un Uber pour Tobrouk“, dedicat a l’anàlisi històrica i política del Magrib i el Pròxim Orient. Col·labora habitualment al periòdic digital Causeur on hi publica avui a aqueixa punyent reflexió crítica: “La gauche et les colonies “arabes”, une mer de sable”.

Post Scriptum, 1 de maig del 2019.

Histoire de l’Algérie à la période coloniale (1830-1962)” és una obra col·lectiva i voluntat panoràmica codirigida per dos historiadors francesos i dos d’algerians (Abderrahmane Bouchène, Jean-Pierre Peyroulou, Ouanassa Siari Tengour i Sylvie Thénault”, publicada l’any 2012 per les Éditions La Découverte de París i Éditions Barzakh d’Alger. Hi trobo a faltar la col·laboració d’historiadors valencians i menorquins, pel que fa a la presència d’immigrants provinents dels territoris catalans-parlants, i també la d’historiadors jueus, pel que fa a comunitat hebraica antiga de més de dos mil anys i exiliada en la seva totalitat després de la independència. Tampoc el tractament de la qüestió amazic és l’adequat ja que el conjunt de l’obra parteix d’una visió àrab-centrica.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *