però no era el burot…!
Hi ha diverses hipòtesis:
– potser intentaven fer les paus amb els comerciants d’orígen extra comunitari a qui persegueixen obsessivament, i difonien el missatge subliminal de que no tot el que ens aporten “els foranis” és dolent. (sinó, com s’explica que els xupis que repartien fóssion xinesos)
– potser volien simbolitzar l’actualització del Cavaller Sant Jordi, amb la seva espasa convertida en metralleta, el seu escut modernitzat i el seu casc convertit en una gorra o casc objecte de desig infantil. Grafiar les fotografies dels nens amb gorra o casc i converti-les en una xapa és tan llaminer com els xupis. Una activitat força cara, per cert, un malbaratament de diner públic gens adient ni exemplar en temps de crisi. Perquè, el cavaller Sant Jordi de quina banda estava? va alliberar al poble d’un Drac ferotge, sí… I en aquest cas, si la policia simbolitzava el Cavaller, de qui se suposa que ens defensava? Qui és el Drac en aquest conte?
Podria seguir amb les hipòtesis iròniques, però em fa mandra.
Només quatre dades per acabar de definir el paisatge:
L’Estat, aquest estat que ens escatima els recursos i ens treu drets socials amb l’excusa de la crisi, té contret, gràcies a Aznar, un deute militar, una bombolla militar com ho anomenava l’ARA en el seu titular de portada ahir. ” La despesa militar que s’arrossega des de l’època d’Aznar, que compromet el pressupost de l’Estat fins al punt d’obligar el ministeri de Defensa a pagar 27.365 milions en comandes pendents per als pròxims 13 anys, ”
I, evidentment, les retallades als pressupostos militars són ínfimes comparades amb les aplicades a EDUCACIÓ i CULTURA. Com s’ho fa el govern per evitar una revolta davant d’aquest despropòsit: NORMALITZAR_HO, fer-nos creure que és normal i inevitable.
Posar la Guàrdia Urbana amb les seves armes al servei dels jocs d’infants en el paisatge cultural de la ciutat és una estratègia per anar-nos acostumant a trobar normals la seva prioritat en l’escala ciutadana, una estratègia per fer-nos més tolerants davant l’abús i davant les NO RETALLADES en àmbits de seguretat i control, contra les cada cop pitjors retallades en àmbits educatiu, cultural, social, juvenil…
Potser es pensaven que anaven disfressats de Cavaller Sant Jordi, però per mi simbolitzaven el pitjor drac.
( I que consti que tinc molt respecte per la tasca de la Guàrdia Urbana i pels homes i dones que hi treballen fent d’agents, quan la seva tasca està al servei de la ciutadania, que és moltes vegades. Però hi ha coses que són una altra cosa, i això no em mereix respecte)