miozz mirades

un bloc de maceració lenta (el bloc de la Dolors )

però no era el burot…!

En veure’l disfressat amb el seu uniforme carregat de medalles i les seves maneres aparatoses per un instant vaig pensar que potser era El Burot. No fora res d’estrany que els organitzadors d’El Joc de Badalona aprofitéssin un espai de lloança a l’amor i a la cultura com ho és Sant Jordi per fer proselitisme d’aquest fantàstic joc que culturitza els jugadors tot desvetllant l’amor per la ciutat. I amb aquesta febre de recreació històrica que ens ha agafat a Badalona tampoc seria res d’estrany passejar el personatge més enllà de la festa final del joc. Però no, no era El Burot. Portava un estravegant uniforme, sí. I gorra, tot i que se la treia per deixar-la als nens. S’intentava fer el simpàtic per dissimular el seu tarannà autoritari, i repartia regals. Però no era El Burot ni tampoc un personatge de ficció recreat per a la festa. Era real. I aquí ve una pregunta ben complicada de respondre: què hi fa un policia real captant infants per a la seva parada no literària ni cultural, en un acte central de la Diada de Sant Jordi? (segueix)

Bé, de parades ni literàries ni culturals n’hi havia d’altres, que tampoc s’entén gaire, tot i que ocupar Francesc Layret per estendre l’espai més enllà de la Plaça de la Vila va ser un bon encert. Algú ens haurà d’explicar per què es barrejaven parades associatives amb parades comercials que res tenien a veure amb el llibre i la rosa. Però sobretot algú haurà d’explicar què hi pintava una parada de la Guàrdia Urbana en un acte cultural dedicat a la Diada de Sant Jordi.

Hi ha diverses hipòtesis:

– potser intentaven fer les paus amb els comerciants d’orígen extra comunitari a qui persegueixen obsessivament, i difonien el missatge subliminal de que no tot el que ens aporten “els foranis” és dolent. (sinó, com s’explica que els xupis que repartien fóssion xinesos)

–  potser volien simbolitzar l’actualització del Cavaller Sant Jordi, amb la seva espasa convertida en metralleta, el seu escut modernitzat i el seu casc convertit en una gorra o casc objecte de desig infantil. Grafiar les fotografies dels nens amb gorra o casc i converti-les en una xapa és tan llaminer com els xupis. Una activitat força cara, per cert, un malbaratament de diner públic gens adient ni exemplar en temps de crisi. Perquè, el cavaller Sant Jordi de quina banda estava? va alliberar al poble d’un Drac ferotge, sí… I en aquest cas, si la policia simbolitzava el Cavaller, de qui se suposa que ens defensava? Qui és el Drac en aquest conte?

Podria seguir amb les hipòtesis iròniques, però em fa mandra.

Només quatre dades per acabar de definir el paisatge:

L’Estat, aquest estat que ens escatima els recursos i ens treu drets socials amb l’excusa de la crisi, té contret, gràcies a Aznar, un deute militar, una bombolla militar com ho anomenava l’ARA en el seu titular de portada ahir. ” La despesa militar que s’arrossega des de l’època d’Aznar, que compromet el pressupost de l’Estat fins al punt d’obligar el ministeri de Defensa a pagar 27.365 milions en comandes pendents per als pròxims 13 anys, ” 

I, evidentment, les retallades als pressupostos militars són ínfimes comparades amb les aplicades a EDUCACIÓ i CULTURA. Com s’ho fa el govern per evitar una revolta davant d’aquest despropòsit: NORMALITZAR_HO, fer-nos creure que és normal i inevitable.

Posar la Guàrdia Urbana amb les seves armes al servei dels jocs d’infants en el paisatge cultural de la ciutat és una estratègia per anar-nos acostumant a trobar normals la seva prioritat en l’escala ciutadana, una estratègia per fer-nos més tolerants davant l’abús i davant les NO RETALLADES en àmbits de seguretat i control, contra les cada cop pitjors retallades en àmbits educatiu, cultural, social, juvenil…

Potser es pensaven que anaven disfressats de Cavaller Sant Jordi, però per mi simbolitzaven el pitjor drac.

( I que consti que tinc molt respecte per la tasca de la Guàrdia Urbana i pels homes i dones que hi treballen fent d’agents, quan la seva tasca està al servei de la ciutadania, que és moltes vegades. Però hi ha coses que són una altra cosa, i això no em mereix respecte)

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.