Col·lectiu Maspons i Anglasell: jornada de debat per al desenvolupament del dret públic català

El proppassat dissabte 15, el Col·lectiu Maspons i Anglasell vam organitzar una jornada de debat a Bigues i Riells, amb la col·laboració de l’Ajuntament i la presència del conseller de Justícia del Govern de la Generalitat, honorable Carles Mundó.

Les ponències sobre principis constitucionals, model jurisdiccional, organització territorial, competències locals, competències locals, funció pública i hisenda pública anaren a càrrec d’Hèctor López Bofill, Joan Lluís Pérez Francesch, Jordi Jaria, Xavier Forcadell, Isidre Llucià, Joan Anton Font i Cèlia Argilés, amb la participació d’Agustí Colomines, director de l’EAPC, que disertà sobre el paper de Maspons i Anglasell i l’Oficina d’Estudis Jurídics de la Mancomunitat.

Les ponències amb els arranjaments derivats del debat seran lliurades al públic al setembre. En acabar, els assistents vam aprovar aqueixa declaració:

L’objectiu fundacional del Col·lectiu Maspons i Anglasell rau en la reivindicació de l’aptitud dels principis del dret públic català, anterior als decrets de Nova Planta, dictats com a resultat de la desfeta de les institucions catalanes a la Guerra de Successió (1701-1715) en vistes a la regulació d’un nou règim jurídic per a la Catalunya del segle XXI.

La predominança de l’esperit de la norma sobre la seva literalitat configurava l’equitat com a principi rector de l’ordenament jurídic nostrat i es contraposa a la concepció castellana formalista i abstracta que prima la literalitat del text per sobre d’altres consideracions. Aqueixa és una contradicció profunda entre dues concepcions antagòniques, una dogmàtica i l’altra pragmàtica, d’allò que ha d’ésser la funció legislativa que és ben perceptible des de fa tres segles, com hom pot constatar encara avui dia.

No ens volem abstreure dels esdeveniments polítics que viu Catalunya seguint el mestratge de Francesc Maspons que tenen el mateix punt de partida arran del qual reivindicar el restabliment del dret català, tal com va escriure al dictamen sobre «La Generalitat de Catalunya i la República espanyola» de 12 de febrer del 1932).:  «Catalunya va ésser un Estat amb plena sobirania fins a 1714; i aleshores no en perdé l’exercici perquè reconegués la seva submissió a una superior autoritat de l’espanyol, sinó per un acte de força unilateral que aquell li va imposar per la violència»

D’aqueix fet, Francesc Maspons n’extreia una conclusió fonamental: «La submissió forçada del territori d’un Estat per l’exèrcit d’un altre és, precisament, l’antítesi del reconeixement legal de l’autoritat que s’imposa per la violència. En tant és el contrari, que el fet de què la violència s’hagi produït, justifica el dret a emancipar-se de l’Estat invasor, per més temps que duri la dominació ».

En l’actual moment històric som a les portes del debat parlamentari sobre la proposició de llei de referèndum d’autodeterminació que haurà de fer possible la convocatòria de l’1 d’octubre vinent, els membres del col·lectiu hem expressat avui mateix al conseller de Justícia del Govern de la Generalitat, senyor Carles Mundó, la nostra total disponibilitat per contribuir en allò que calgui a la seva materialització i a la construcció d’un estat català que enllaci amb els principis jurídics que Francesc Maspons i Anglasell va promoure recuperar i que ara podrem actualitzar efectivament.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *