tancant el cicle, nadal al bloc: quin empatx!
El dia després de Reis (millor dir-ne dels Mags d’Orient per als qui ens costa això de la monarquia) és un dia important. Mantenir-lo fora del calendari escolar lectiu és un dels millors regals que es pot fer a les nenes i els nens: cal temps per tancar el cicle, per descomprimir tantes emocions concentrades, tanta vida familiar, tants símbols i rituals, i tant desocupar-se de les obligacions i responsabilitats habituals. És un dia per encetar nous jocs de taula, i per deixar escolar la tarda fent coses que trigarem a repetir durant l’any. Després tocarà endreçar les novetats estrenades.
Posar ordre i recuperar la rutina amb un barnís de difusa però palpable innovació demana una pausa. (segueix)
I si, com passa aquest any, la pausa enllaça amb el cap de setmana, la descompressió és perfecta.
Aquest any el meu bloc s’ha vist afectat per la desmesura pròpia d’aquestes dates, i ha acumulat més apunts dedicats al signe del temps dels previstos. Els remeno com si fossin les joguines noves o reparades que cal tornar a endraçar o a posar en circulació, sense deixar d’impressionar-me aquest allau: hi ha anys que en aquestes dates voldria ser lluny i fora de tot el circuit, i aquest m’hi he quedat ben enganxada…
Sembla que la “nadalitis aguda” va començar a afectar al bloc ja a mitjans de desembre, quan vaig rescatar per tenir a mà alguns apunts nadalencs antics, en haver escrit la meva columna quinzenal al TOT fent una reflexió sobre les tradicions i en haver relacionat l’exagerada programació de concerts de Gospel amb la proximitat de les festes
L’intent d’escriure apunts dedicats exclusivament al solstici d’hivern i a la seva relació amb nadal, i al sentit de nadal en l’actualitat, per poder-los fer servir, a més, de felicitació, va aportar
El canvi d’any ha generat quatre nous apunts, un d’ells és l’article quinzenal al TOT:
I les tradicions a Badalona, especialment vinculades a la crida als reis però no només, ha generat:
I finalment, sobre els reis en sí:
I ara ja només queda tornar a obrir la motxilla per preparar la feina de la feina, mirar ben mirada l’agenda i començar a actualitzar els pendents massa oblidats aquests dies…cicle tancat, tornem a la vida de cada dia! Au doncs, deixem de jugar i anem a dormir aviat, que això s’ha acabat de veritat!