Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

31 de maig de 2017
0 comentaris

“El darrer almogàver”, d’Ariel Santamaria, la visió juantxi del món de Reus estant

Avui, casualment, he parat compte en la primera novel·la d’Ariel Santamaria, el polifacètic personatge de la vida social reusenca que va ser escollit regidor de l’Ajuntament de Reus en el període 2007-2011 encapçalant la candidatura de la CORI. He vist que a la dedicatòria hi figurem Gerard Tost i jo, “dos veritables almogàvers catalans”, segons ell. Expresso, doncs, amb sis anys de retard, el meu agraïment pel detall i ara m’explico les nombroses referències a l’independentisme català de fa trenta anys que apareixen en el text degudes, segur, a la influència del Gerard que fou militant (dels pocs) del MDT i Maulets en aquell temps.

Fidel al seu ideari alternatiu, l’Ariel mateix distribueix de franc les seves creacions literàries des de la web personal on ofereix una sinòpsi de la primera obra “El darrer almogàver” (2011):

“On va tenir lloc la reunió catalana per preparar els atemptats de l’11 de setembre contra el WTC de Nova York? Quin era el contacte que va permetre a Mohamed Atta moure’s lliurement pel Camp de Tarragona dies abans dels atacs contra les Torres Bessones? Aquests detalls secrets, fins ara només coneguts per les forces de seguretat espanyoles i la CIA, surten per primer cop a la llum en la primera novel·la publicada de l’Ariel Santamaria: “El darrer almogàver”. Emmarcat en el gènere de la novel·la negra juantxi, el relat de l’Almogàver d’Ariel Santamaria és el d’un psicòpata del Reus de tota la vida, com tants altres n’hi deu haver de veritat, que desenvolupa diverses activitats professionals legals i, també, fa d’assassí per encàrrec. Una reunió amb Bin Laden a Amsterdam, una trobada d’Al-Qaeda en un mas de Reus, uns quants viatges pel Món i una pila d’assassinats configuren un relat que no us deixarà indiferents.”

He llegit d’una revolada les dugues centes pàgines de l’obra, seguint el ritme espasmòdic de la mateixa tot gaudint de les referències encobertes a molts personatges de la vida local. El gènere policíac es veu enriquit per una (nova) aportació nostrada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!