Publicat el 27 d'octubre de 2014
per un instant
per uns moments hem coincidit al semàfor, dius mirant-me; no s’acaba mai de posar verd…
has creuat en vermell, t’has girat i m’has dedicat un somriure, m’has clavat els ulls negres, t’has allunyat balancejant els malucs…
el carrer buit
no hi ha més eternitat que la que vius
ho sents ?
mira’t aquest univers que tens
ho veus?
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de quotidianitat per romanidemata | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent